Resultats de la cerca
Es mostren 2108 resultats
Juan Caramuel y Lobkowitz
Música
Teòleg, matemàtic i teòric castellà d’origen bohemi.
Descendent d’una família aristocràtica de Bohèmia, ingressà a l’orde del Cister al monestir de La Espina i estudià a les universitats d’Alcalá i Salamanca Es doctorà en teologia a Lovaina Bèlgica, on esdevingué professor d’aquesta disciplina Entre el 1646 i el 1650 estigué a la cort de l’emperador Ferran III a Praga, i desenvolupà diversos càrrecs eclesiàstics a Bohèmia i a Viena Més tard fou promogut a ocupar la seu del bisbat de Campània i la de lde Vigevano Escriví una gran quantitat de llibres sobre diverses disciplines i destacà per les aportacions que feu a la matemàtica La seva…
Boris Leonidovic Pasternak
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Escriptor i traductor rus.
Els seus primers poemes tenen un marcat caràcter simbolista Bliznec v tucakh ‘Bessó als núvols’, 1914, Poverkh bar'erov ‘Sobre les barreres’, 1917, Sestra moja zizn ‘Ma germana, la vida’, 1922 Les obres posteriors es caracteritzen per la visió individual de la realitat, la complexitat de les imatges i el refinament del llenguatge Lejtenant Schmidt ‘El tinent Schmidt’, 1926, Dev'at'sot p'atyj god ‘L’any 1905’, 1927, Vtoroje rozdenije ‘El segon naixement’, 1932 Pasternak conreà simultàniament la poesia i la prosa El 1956 publicà fora de l’URSS Doktor Zivago , retaule dels anys de la guerra i de…
Tobias George Smollett

Tobias George Smollett
© The Royal Library
Literatura
Escriptor escocès.
Estudià medicina a Glasgow i anà a Londres per obtenir fama literària, però, no reeixint-hi, embarcà cap a Amèrica com a metge de l’armada Havent tornat a Londres, es dedicà plenament a escriure conreà el periodisme edità la Critical Review i la traducció del Quixot i del Gil Blas de Le Sage Esdevingué famós ja des de la seva novella Roderick Random 1748 En la seva narrativa, com en Ferdinand Count Fathom 1753, o bé The Adventures of Peregrine Pickle 1751, incorpora episodis d’aventures que formen part de l’experiència viscuda, i que compagina amb una capacitat d’inventiva en…
Elio Vittorini
Literatura italiana
Escriptor italià.
Fill de ferroviaris, s’establí a Florència 1924 Collaborà en la revista antifeixista Solaria , on publicà contes Piccola borghesia , 1931 i la novella Il garofano rosso 1933-48 A Milà publicà la seva millor novella, Conversazione in Sicilia 1941 traducció catalana de M&Aurèlia Capmany, 1966, a més de traduccions de Poe, Faulkner, Steinbeck, Saroyan, etc, i l’antologia Americana 1942 Sentí una gran atracció per la literatura angloamericana, i renovà, també gràcies a aquestes traduccions, la cultura literària italiana Participà activament en la Resistència, i publicà després…
Martí de Viciana
Filosofia
Literatura catalana
Humanista.
Vida i obra Governador de la Plana 1477-92 Avi del cronista Rafael Martí de Viciana És autor d’un comentari en català de les Econòmiques d’Aristòtil entre els anys 1480 i 1490, ‘lo qual en nostre vulgar parlar vol dir tant com Regiment de casa ’, fet a partir de la versió llatina de Leonardo Bruni 1443 i dedicat a la seva muller Damiata En destaca l’epístola introductòria, escrita en part en un estil elegant i en un to personal d’afecció, per bé que la traducció respongui a un estil planer i àdhuc familiar Amb anterioritat al 1492 traduí el Liber de Moribus de Sèneca, amb el…
,
Johann Ludwig Tieck
Johann Ludwig Tieck per Vogel von Vogelstein
© Fototeca.cat
Literatura alemanya
Escriptor alemany.
Estudià a Halle i a Göttingen i el 1799 s’uní al cercle de poetes de Jena Es féu conèixer molt aviat per la seva novella Geschichte des Herrn William Lovell ‘Història del senyor William Lovell’, 1795-96 Publicà les obres del seu amic Wilhelm Heinrich Wackenroder i després de la mort d’aquest escriví Franz Sternbalds Wanderungen ‘Excursions de Franz Sternbald’, 1798, obra que recorda el Wilhelm Meister de Goethe Conreà també el conte, com Volksmärchen ‘Contes populars’, 1797, i la narració de marcat to romàntic, com Der blonde Eckbert ‘Eckbert el ros’, 1796 Cal esmentar també els seus drames,…
Joan Baptista Codina i Formosa
Lingüística i sociolingüística
Cristianisme
Filòleg.
Eclesiàstic, fou professor d’hebreu i de grec des del 1884 i prefecte d’estudis 1905-17 del Seminari de Barcelona, sobre el qual recopilà dades per a la seva història Efemérides para la historia del Seminario Conciliar de Barcelona El seminario de Montalegre 1593-1772, 1908 Publicà, entre altres estudis, la tesi doctoral sobre la declinació llatina 1884, el discurs d’ingrés a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona sobre la profecia de Jeremies Antología sobre la profecía de Jeremías, 1899 i, també a l’Acadèmia, una versió catalana medieval del Llibre dels ensenyaments de bona parleria…
,
Joan Duran i España
Literatura catalana
Poeta i periodista.
El 1872 començà els estudis de medicina a la Universitat de Barcelona, on feu també els de ciències i de farmàcia entre el 1877 i el 1886 el 1896 s’hi llicencià en farmàcia per dedicar-s’hi professionalment Mentrestant, s’havia enrolat per poc temps en un batalló carlista, ha-via treballat en els negocis d’un germà seu i en negocis propis, que fracassaren, i com a pràctic de farmàcia a Sarrià Fou redactor del diari La Renaixença , en què, el 1892, publicà, al fulletó, una traducció de Dubrovsky de Puixkin fou també collaborador de La Illustració Catalana i es vinculà a la Unió…
Francesc de Mas i Otzet
Literatura catalana
Poeta.
Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona, el 1867 Publicà nombrosos poemes en llengua catalana a “La Antorcha Manresana”, el poema Una salve en Montserrat 1864, dedicat al bisbe Lluch, i el recull Flors boscanes 1866, amb poemes dedicats a polítics liberals i republicans Espartero, Prim, Clavé i Monturiol i d’altres de més relacionables amb el floralisme, com Un record a ma pàtria , Morir d’enyorament o A la memòria de l’eminent publicista D Bonaventura C Aribau Visqué, entre altres indrets, a Madrid i a les Filipines, on promogué entre els catalans i aragonesos que hi residien la…
Giovanni Boccaccio
Literatura italiana
Escriptor italià.
Fill natural d’un mercader, s’inicià a Florència en l’art mercantil i el 1327 fou enviat a Nàpols a treballar a la sucursal de la companyia Bardi, fins el 1334 Estudià aleshores dret canònic, es feu una cultura d’autodidacte, alhora que participava en la vida mundana i escrivia les primeres obres Com a conseqüència de la fallida de les banques Bardi i Peruzzi, hagué d’establir-se a Florència 1340, on, després d’estades a Ravenna 1345-46 i a Forlí 1347, tornà a establir-se el 1348, en els moments de la pesta negra, que havia de donar-li el marc del Decameron A Florència gaudí de fama i d’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina