Resultats de la cerca
Es mostren 1699 resultats
Sant Salvador de Gra (Torrefeta)
Art romànic
Situació Aspecte de llevant d’aquesta església, capçada per un gran absis parcialment tapat ECSA-X Solé L’església parroquial de Sant Salvador és a ponent del poble de Gra, situat a 469 m d’altitud, a la vall del torrent del Passerell Mapa 34-14 361 Situació 31TCG546255 El nucli de població de Gra és a uns 4 km de Guissona per la carretera L-310 que mena a Concabella XSB Història L’indret de Gra és documentat des del segle XI, en concret des de l’any 1031, en què el bisbe Ermengol d’Urgell llegà un alou que tenia a Torrefeta, el qual limitava, a ponent, amb el terme de Craza Tot i que no s’…
Sant Joan Evangelista de Teulís
Art romànic
Situació L’església des del costat nord-est, amb l’absis reforçat per contraforts ECSA - ARoura L’església parroquial de Sant Joan Evangelista centra el poble de Teulís, situat a la part septentrional del terme, als Aspres del Vallespir, al sud de Sant Marçal i al nord de Montboló Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 31’ 30,6” N - Long 2° 37’ 49,2” E Hom hi arriba per la carretara N-618, que uneix Bulaternera amb els Banys d’Arles És a 14,5 km d’Arles Història Per un diploma del 17 de gener del 853, Carles el Calb concedia al seu fidel Tetmund set masos, en el país pagus de Rosselló…
Josep Maria de Casacuberta i Roger
Disseny i arts gràfiques
Edició
Lingüística i sociolingüística
Filòleg i editor.
Llicenciat en dret 1917 i en filosofia i lletres 1921 cursà estudis de filologia romànica a Montpeller i a Zuric Fou membre de l’Institut d’Estudis Catalans 1958 i de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1962 El seu interès per la història de la literatura i per la historiografia es feu palès ja de ben jove, amb l’article “Índex de noms propis de la Crònica d’en Muntaner”, aparegut als Estudis Universitaris Catalans 1914 Incorporat a l’Oficina de Toponímia i Onomàstica de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, exposà la seva tasca en una Memòria dirigida al president de…
, ,
Ormuz
Estret marí
Braç de mar entre l’Iran, al N, i la península d’Oman, al S, que uneix el golf Pèrsic amb la mar d’Aràbia.
Té 60 km d’ample en el punt més estret
pas del Nord-est
Estret marí
Ruta marítima que uneix l’oceà Atlàntic amb el Pacífic tot resseguint les costes septentrionals de Sibèria i per mitjà de l’estret de Bering.
Un primer intent d’exploració fou efectuat al s XV, i en seguiren d’altres fins al s XVIII dirigits per Barentsz, Hudson i Bering El primer a reeixir-hi fou el suec NAENordenskiöld, que el 1875 arribà fins a la desembocadura del Ienissei i en 1878-79 féu el recorregut de tota la ruta i n'estudià tècnicament les peculiaritats
Argun
Riu
Riu de la Sibèria Oriental, límit entre la Xina i la Federació Russa (1 530 km), que s’uneix al Silka per formar l’Amur.
Dayton
Ciutat
Ciutat de l’estat d’Ohio, EUA, vora el riu Great Miami i el canal Miami, que la uneix a la regió dels Grans Llacs.
Centre comercial i nucli industrial especialitzat en la producció de maquinària elèctrica i aeronàutica Té aeroport internacional Centre d’ensenyament superior University of Dayton, fundada el 1850
riera Gran
Riera
Curs d’aigua de la comarca d’Anoia que neix a l’altiplà de Calaf i s’uneix a la riera d’Anoia a Copons.
isal·lopotencial
Meteorologia
En un mapa sinòptic, dit de la línia que uneix els punts que tenen la mateixa variació del geopotencial durant un període de temps determinat.
tàlveg
Hidrografia
En una vall, línia més o menys sinuosa que uneix els punts més baixos del seu curs, des de la naixença fins a la desembocadura.
En una vall drenada equival al llit per on corre l’aigua
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina