Resultats de la cerca
Es mostren 2232 resultats
Sant Bartomeu de Baiasca (Llavorsí)
Art romànic
Situació Situada en un cimal, l’església conserva, molt arruïnada, l’estructura d’un dels absis que en formaven la capçalera ECSA - JA Adell Les ruïnes de l’església de Sant Bartomeu són situades al cim d’un serrat que fa la partió entre dos torrents, i prop d’un grup de bordes, a llevant del poble de Baiasca Mapa 33-9181 Situació 31TCH475088 Per a anar-hi cal seguir un camí, a trams enllosat, que surt del poble de Baiasca en direcció a llevant, seguint el riu, i en vint minuts de caminada porta a les ruïnes, visibles des de l’arribada al poble JAA Història L’única referència documental…
Castell de Salo (Sant Mateu de Bages)
Art romànic
Situació Vestigis del que probablement fou un tros de mur del castell, avui totalment colgat al sòl F Junyent-A Mazcuñan El castell devia erigir-se dalt un turonet que es dreça al costat del fossar i que hom anomena “El Castellot”, a redós del qual s’arrauleixen l’església i les poques cases que constitueixen aquest llogarret, situat a la banda dreta de la riera de Matamargó i a l’extrem nord-occidental del terme, en un indret que ja raneja el Solsonès Long 1°39’28” - Lat 41°50’42” Hom hi arriba emprenent la carretera de Manresa a Solsona, a l’esquerra de la qual i després d’…
Santa Maria de Lavansa (Vilanova de Meià)
Art romànic
Situació Vista parcial de les ruïnes d’aquesta església, on s’observa l’arrencada de l’arc presbiteral de l’absidiola oberta al mur de tramuntana i l’arrencada del brancal esquerre de l’arc presbiteral de l’absis principal ECSA - JA Adell Les ruines de l’església de Santa Maria són uns 50 m a ponent del nucli principal del conjunt d’habitatges troglodítics de Lavansa, totalment emboscades i difícils de trobar Per a arribar-hi, cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia anterior JAA Mapa 33-13328 Situació 31TCG406508 Història Fins a l’actualitat es tenen escasses notícies…
Sant Esteve de Pallerols de Rialb (la Baronia de Rialb)
Art romànic
Situació Mur de llevant de l’església actual, on es conserven dos absis semicirculars, dels tres que probablement tenia el temple romànic ECSA - JA Adell L’antiga església parroquial de Sant Esteve centra el petit nucli, abandonat, de Pallerols de Rialb, a tocar dels termes de Peramola i Gavarra Mapa 34-12291 Situació 31TCG526557 S’hi arriba seguint el mateix itinerari que s’ha descrit en la monografia anterior Les claus del temple, les té el rector de Ponts JAA-ABR Història Les primeres notícies d’aquest lloc i la seva parròquia es troben en l’acta de consagració de l’església de la Seu d’…
Vila i castell de Belestar
Situació Vista aèria de la vila de Belestar, fundada al segle XII i presidida pel seu castell, que té adossada l’església parroquial ECSA - F Tellosa Aspecte de conjunt del castell, avui dia força restaurat, amb l’església parroquial a l’esquerra ECSA - A Roura El poble de Belestar és situat al N d’Illa i a ponent del coll de la Batalla, frontera entre Catalunya i el regne de França des del segle XIII fins al tractat dels Pirineus El castell i els vestigis de l’antiga muralla són situats al nucli històric del poble, que està assentat al vessant meridional d’un turó rocallós…
Castell de Soriana (Estopanyà)
Art romànic
Situació Minsos vestigis d’aquest castell, situats en una penya al costat de l’església de Santa Marina de Soriana ECSA - J Bolòs Els vestigis d’aquest castell són al costat del poble abandonat de Soriana, al cap d’una cinglera que domina perfectament l’estratègica confluència del Guart i la Noguera Ribagorçana, així com el vell camí que des d’Estopanyà duu a Casserres Mapa 32-12 289 Situació 31TCG976550 De la carretera que puja al poble d’Estopanyà, al revolt més septentrional, a la partida dels Roials, surt el camí carreter que passa pel costat de la font del…
Castell de Pelacalç (Ventalló)
Art romànic
Situació Pelacalç és un poblet format per un reduït agrupament de masies, la capella de l’Assumpta, que es troba a l'entrada del poble, i per l’antiga parròquia de Santa Maria de l'Om, situada al bell mig de la plana El castell de Pelacalç era emplaçat al mateix lloc on hi ha avui el petit veïnat, als edificis del qual resten uns minsos i poc vistents vestigis que hi pertanyen Mapa 296M781 Situació 31TEG060661 Per Pelacalç passa la carretera de Viladamat a Castelló d’Empúries Per aquesta carretera és equidistant dels llocs de Viladamat i de Montiró, a 1 km de l’un i de l’altre…
Santa Maria de Mijaran

Santa Maria de Mijaran
© Fototeca.cat
Santuari
Antiga canònica augustiniana i santuari marià del municipi de Viella (Vall d’Aran), situat al N de la vila de Viella, aigua avall de la Garona.
Les restes Els vestigis de l’església ens indiquen que es podria datar a l’inici del segle XII, però l’edifici va sofrir reformes posteriors, sobretot al segle XV L’estructura original devia respondre a una planta de tipus basilical, característica, però no exclusiva de la Vall, amb tres naus coronades a l’est per tres absis semicirculars, dels quals es conserva el central Una volta de quart d’esfera cobreix l’absis, i aquest connecta, mitjançant un ressalt, amb un ampli presbiteri, cobert amb volta de mig punt Les absidioles tenien l’arc apuntat La sud la va substituir una capella de planta…
cultura del bronze valencià
Prehistòria
Nom donat des del 1962 a la cultura que ocupà gairebé tot el País Valencià durant l’edat del bronze.
Començà vers el 1600 aC i el moment final és molt incert, puix que, llevat la franja nord, on hi ha vestigis de cultura indoeuropea, a la resta del país no hi ha indicis de cap altra civilització fins a l’època ibèrica, entorn de l’any 500 aC És de característiques semblants a la cultura d’El Argar , amb la qual fou confosa durant molt de temps Les diferències amb aquesta depenen sobretot dels ritus sepulcrals no hi ha enterraments al subsol de les cases, de la menor riquesa dels instruments de metall, derivada segurament de la manca de jaciments metallífers al País Valencià i de…
Eulàlia
Sepulcre de santa Eulàlia (s XIV) (catedral de Barcelona)
© Fototeca.cat
Cristianisme
Verge que sofrí els martiris dels assots, de la creu i del foc els primers anys del segle IV.
Tot i que la història del culte que tingué a Barcelona durant els segles IV i V és encara desconeguda, ja es pot rastrejar documentalment a les acaballes del segle VI, i la tradició escrita que tramet els fets principals de la seva vida i el seu martiri es remunta al segon terç del segle VII La identitat del nom amb una altra màrtir cristiana de Mèrida Eulàlia de Mèrida i la semblança dels martiris, així com la manca de monuments que donin suport als primers passos de la història d’Eulàlia de Barcelona, han fet dubtar de la seva autenticitat Tanmateix, els estudis recents han desvirtuat la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina