Situació
Situada en un cimal, l’església conserva, molt arruïnada, l’estructura d’un dels absis que en formaven la capçalera.
ECSA - J.A. Adell
Les ruïnes de l’església de Sant Bartomeu són situades al cim d’un serrat que fa la partió entre dos torrents, i prop d’un grup de bordes, a llevant del poble de Baiasca.
Mapa: 33-9(181). Situació: 31TCH475088.
Per a anar-hi cal seguir un camí, a trams enllosat, que surt del poble de Baiasca en direcció a llevant, seguint el riu, i en vint minuts de caminada porta a les ruïnes, visibles des de l’arribada al poble. (JAA)
Història
L’única referència documental coneguda d’aquesta església data de l’any 1575, quan en la visita pastoral el visitador fa constar que s’ha de reparar el llosat de l’edifici, i en la visita del 1758 es fa constar que a Baiasca hi ha una confraria de Sant Bartomeu. (MLIC)
Església
Planta d’una nau i dos absis, una tipologia molt poc freqüent al nostre país.
J.A. Adell
De la capella de Sant Bartomeu es conserva només un absis, el mur de façana, i vestigis de basaments de murs que permeten la recomposició de la seva estructura, que definia un edifici d’una sola nau amb dos absis semicirculars, precedits de trams presbiterals. A causa del seu emplaçament, aprofitant totalment l’estret cim del serrat, l’església presenta una orientació molt anòmala, amb els absis al sud-oest i la façana principal al nord-est. La façana nord-oest, totalment desapareguda, era situada ran mateix de l’estimball, mentre que la façana sud-est, també desapareguda, dominava des d’una posició elevada el camí que ve de Baiasca i continua fins a les bordes.
La posició de l’església fa que la meitat sud de la capçalera es trobi en un pendent pronunciat del terreny, i va obligar a la construcció d’una plataforma semicircular per a anivellar la superfície interior i suportar l’absis sud, del qual avui no es conserven vestigis destacables, i només és visible el basament de nivel·lació, que pot donar lloc a interpretacions errònies sobre l’estructura. En canvi, l’absis nord es conserva millor, i permet reconstruir d’una manera fiable les característiques de la capçalera. Aquesta era formada per dos absis semicirculars, precedits de sengles trams presbiterals coberts amb volta de canó, i en els quals se situen dues fornícules (en el nord), i separats per una pilastra rectangular, sobre la qual carregaven els dos arcs presbiterals que s’obrien a una nau única, molt ampla, coberta amb estructura de fusta si considerem el gruix de les parets.
La porta, perfectament conservada, se situa a la façana nord-est, d’esquena a l’accés des del poble de Baiasca, i és resolta amb un arc de mig punt fet amb petites dovelles, més amples en la clau que en els ronyons, i extradossades per una filada de peces planes de pedra tosca, que per les característiques de les dovelles presenta un perfil lleugerament ultrapassat.
Les característiques d’aquest mur, en el qual no s’observa cap vestigi d’unió d’arcs o murs perpendiculars, llevat de les cantonades extremes i la posició central de la porta, permeten de confirmar la configuració de nau única amb dos absis.
No s’observa cap finestra en tot l’edifici, però el centre de l’absis conservat presenta un gran esvoranc en el lloc que podia haver estat ocupat per una finestra.
La desaparició de les cobertes i el ràfec impedeix de concretar si disposaven d’algun tipus d’ornamentació, que sí que hi devia ser als absis, ja que es conserven tres lesenes que, per lògica, devien acompanyar un fris d’arcuacions, possiblement de dues arcuacions per plafó. Aquesta decoració es devia limitar a les façanes absidals i devia mancar en la resta de façanes.
L’aparell és de carreu irregular disposat molt ordenadament en el mur nord-est, i més desordenadament a l’absis, amb peces de pedra tosca en la formació d’elements singulars, com lesenes i lloses d’extradós. El mur nord-est presenta a la cara interna un important fragment de parament cobert amb arrebossat de morter de calç, que devia ser l’acabat original.
Tot i el seu estat fragmentari, l’església de Sant Bartomeu és un edifici de gran interès per la singularitat de la seva tipologia, poc usual en la Catalunya alt-medieval; són de la mateixa tipologia l’església de Sant Andreu de Llimiana i, com a exemple més monumental, l’església canonical de Santa Maria d’Espirà de l’Aglí, construïda ja al segle XIII.
D’altra banda, les condicions del seu emplaçament, i la clara voluntat d’oferir la façana absidal a l’accés des de Baiasca, potser per raons defensives, generen una orientació força anòmala, que contribueix a singularitzar encara més aquest edifici. Per les seves característiques constructives, l’hem de considerar una obra de la fi del segle XI, plenament integrada dins els corrents de les formes llombardes. (JAA)
Bibliografia
- ACU. Llibre de Visites, 1758, núm. 112, folis 208r-211r
- Vidal-Vilaseca, 1987-90, vol. I, pàg. 399.