Situació
Vista parcial de les ruïnes d’aquesta església, on s’observa l’arrencada de l’arc presbiteral de l’absidiola oberta al mur de tramuntana i l’arrencada del brancal esquerre de l’arc presbiteral de l’absis principal.
ECSA - J.A. Adell
Les ruines de l’església de Santa Maria són uns 50 m a ponent del nucli principal del conjunt d’habitatges troglodítics de Lavansa, totalment emboscades i difícils de trobar. Per a arribar-hi, cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia anterior. (JAA)
Mapa: 33-13(328). Situació: 31TCG406508.
Història
Fins a l’actualitat es tenen escasses notícies històriques documentals de la parròquia del lloc de Lavansa. Només se sap que era dedicada a Santa Maria i que l’any 1391 el capellà que la regia va satisfer una lliura i cinc sous en concepte de la dècima recaptada aquell any dins la diòcesi d’Urgell. Cal suposar que les seves funcions parroquials perduraren fins al despoblament del lloc, i posteriorment esdevingué una simple capella rural. (MLIR)
Església
Planta de l’església, adossada pel costat nord a una roca, que es comunica amb una balma a través de dues obertures.
J.A. Adell
És un edifici gairebé en ruïnes que presenta nombrosos interrogants; només una exploració arqueològica i arquitectònica exhaustiva de les estructures podria aportar una mica més d’informació. No correspon exactament al que es pot considerar una edificació troglodítica, a l’estil de Sant Pere de les Maleses o Santa Coloma de l’Espluga de Cuberes, al Pallars, sinó que és en realitat un edifici exempt, adossat pel costat nord a la roca; per aquesta banda, a través de dues obertures (en l’estat actual no poden considerar-se portes), una d’elles amb una escala tallada a la roca, comunica amb una balma. L’obertura natural d’aquesta balma és tancada pel mur nord de l’església, en un clar intent d’aïllar-la, però comunicant-la amb l’església amb una finalitat que ens és desconeguda; tanmateix, però, evoca la curiosa estructura de l’església de Santa Agnès, prop del monestir de Sant Llorenç del Munt, al Vallès, també relacionada amb una balma, dins la qual hi ha una font, que actualment manca a Lavansa.
La seva estructura —ara limitada al mur nord i alguns vestigis del mur sud— correspon a la d’una nau única, coberta amb volta de canó de perfil semicircular, reforçada per tres arcs torals (dels quals, com la volta, només en resten les arrencades), i suportada, al costat nord, per dos arcs formers al sector de llevant, que adapten l’estructura del mur a les desigualtats de la roca. L’arc former situat més a llevant és, en realitat, l’arc presbiteral d’un absis lateral, semicircular, que completa la capçalera formada per un absis semicircular, obert també a través d’un arc presbiteral, del qual només resten els brancals del costat nord.
L’absis principal és pràcticament aterrat, però n’és visible el perímetre i una part del costat nord, on hi ha una finestra de doble esqueixada tancada, perquè dona a la roca; es tracta, per tant, d’una finestra fictícia, construïda només (com a Sant Joan de Torreblanca) per tal de completar la composició del conjunt d’obertures absidals, que hem de suposar que era format per tres finestres de doble esqueixada, de les quals no queden més vestigis que la finestra nord. No ha perviscut cap altra obertura, però la part de mur sud que es conserva té una cantonada a l’extrem oest, amb un galze molt erosionat, que sembla que pot correspondre a la porta del temple.
L’extrem de ponent ha estat molt alterat per la ruïna i la vegetació, però es conserva l’angle nord-oest de la nau, adossat a la roca; al mur nord, al sector que tanca l’entrada a la balma, s’observa un contrafort corresponent al pilar de l’arc toral, però aquesta part sembla que ha estat objecte de refeccions.
A l’interior de la nau i adossada a l’angle nord-oest, hom pot observar una singular estructura formada per una estança circular de dos metres de diàmetre, coberta amb cúpula semiesfèrica, la part superior de la qual devia formar una mena de cor o tribuna.
L’estat d’aquest sector, totalment cobert de vegetació, impedeix de precisar la filiació i les característiques arquitectòniques d’aquest curiós element, que no podem saber si correspon a l’obra original (tot i que les característiques constructives visibles sembla que ho indiquen) o bé és una reforma; tampoc no podem saber quina funció concreta podia tenir dins l’espai de l’església.
No es conserva cap element decoratiu a l’interior o a les façanes de l’edifici. L’aparell constructiu és format per carreuó, a penes escairat, disposat ordenadament en filades uniformes i regulars; aquest tipus de parament posa en evidència les formes característiques de l’arquitectura de la fi del segle XI.
Tot i els importants interrogants que presenta, l’església de Lavansa pot inscriure’s en un grup d’esglésies de la zona del Segre Mitjà, amb capçaleres formades per dos absis, disposats asimètricament, un de central i un únic absis lateral, com les esglésies de Santa Anna de Montado o Sant Joan de Torreblanca. (JAA)
Bibliografia
- Bertran, 1979, vol. II, pàg. 315
- Vidal-Vilaseca, 1984, pàg. 566