Situació
Minsos vestigis d’aquest castell, situats en una penya al costat de l’església de Santa Marina de Soriana.
ECSA - J. Bolòs
Els vestigis d’aquest castell són al costat del poble abandonat de Soriana, al cap d’una cinglera que domina perfectament l’estratègica confluència del Guart i la Noguera Ribagorçana, així com el vell camí que des d’Estopanyà duu a Casserres.
Mapa: 32-12 (289). Situació: 31TCG976550.
De la carretera que puja al poble d’Estopanyà, al revolt més septentrional, a la partida dels Roials, surt el camí carreter que passa pel costat de la font del Francell i segueix recte cap a Soriana, després de deixar a mà esquerra el camí que mena a Finestres i Estanya. La roca on fou bastit el castell és situada pocs metres al nord de l’església. (JBP-JBM)
Història
Aquest castell va ésser conquerit pels comtes de Barcelona Ramon Berenguer I i Almodis durant la campanya de la Baixa Ribagorça iniciada vers el 1056. En el seu testament del 1076, Ramon Berenguer I deixà el castell de Soriana amb les seves pertinences i totes les marques fins a Montsó en condomini als seus fills i futurs comtes de Barcelona Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II. Soriana passà després en propietat alodial a Galceran Erimany, cavaller urgellès i castellà d’Estopanyà, el qual l’any 1094 nomenà hereu el fill Galceran i disposà que el castell de Soriana amb la força de la Perpella romanguessin sota batllia de Berenguer Mir d’Estopanyà fins a la majoria d’edat del seu fill. La vídua de Galceran Erimany, Valença, en conservà l’usdefruit; l’any 1107 donà a l’esmentat fill Galceran els castells de Soriana i Fabregada amb els seus termes i les seves pertinences, però amb les clàusules següents: si no podien viure junts, en retindria la tinença; i si morís sense fills legítims, passarien al seu germà, Pere Galceran. Sembla que Galceran II va morir jove, essent captiu a Lleida, i sense descendència directa. El seu testament data del 1110. Deixà a la seva dona Jordana tots els alous i feus, llevat de Soriana, que l’havia de retenir la seva mare en vida; després de morta, havia de passar a Sant Pere d’Àger per tal que els canonges hi fessin cantar al bisbe anualment una missa per la seva ànima. No consta el compliment d’aquesta disposició final i sembla lògic perquè anava en contra de la clàusula abans esmentada i del costum jurídic segons el qual els béns patrimonials revertien al tronc familiar en aquest cas.
Perdem el rastre del lloc de Soriana fins al segle XIV; llavors compareix als documents com a granja cistercenca, primer relacionada amb la comunitat de Vallverd i, finalment, amb el monestir de Poblet. Els fogatjaments comtals de l’any 1385 consignen Soriana “del monestir de Poblet” amb 5 morabatins. (JBP)
Castell
El replà que hi ha al cim de la penya on es construí el castell de Soriana té una longitud d’uns 25 m —de sud-est a nord-oest— i una amplada d’uns 5 m. Actualment és gairebé inaccessible. A l’extrem septentrional, on hi ha la part més elevada del planell, el cingle és molt alt. A l’extrem sud, l’espadat és més baix; per aquesta banda hi devia haver l’accés. A tot al voltant del perímetre d’aquest planell hi ha escasses restes de la muralla que l’envoltava. Allà on són més visibles és a l’extrem sud-est, on veiem 8 filades d’un mur molt desfet, al llarg de poc menys de 3 m. També es veuen algunes filades al mig de la cara del sud-oest.
A l’extrem meridional hi ha un petit vall que separava aquesta roca de la roca del costat. Al costat d’aquest pas, a la banda meridional de la penya del castell, hom construí en algun moment un habitatge. Actualment, veiem quatre (o potser cinc) forats buidats a la roca, a uns 2,7 m del terra. Són separats si fa no fa 1 m i tenen un diàmetre d’uns 25 cm. Hi devia haver unes bigues encastades, destinades a cobrir una petita casa, semblant a altres construccions d’aquesta mena que hem trobat en altres comarques (per exemple a la força d’Araós, al Pallars Sobirà).
En principi hem de datar aquesta fortificació cap al segle XI. És, però, molt diferent d’altres fortificacions d’aquesta època, com les properes d’Estopanyà, Pilzà o Viacamp. En aquest cas no era pas un oppidum o castell refugi, sinó un castell roquer, semblant a altres petits castells d’aquesta comarca, com el de Cornudella o el de Cabestany. Com en aquests dos exemples, a sota seu hi havia unes cases, poc o molt escampades pels vessants propers, i aviat s’hi construí l’església, que, en aquest indret de Soriana, ha arribat sense gaires canvis fins a l’actualitat. (JBM-JJBR)
Bibliografia
- Miquel, 1945-47, vol. I, doc. 492, pàgs. 524-527
- Chesé, 1972, doc. 195
- Baraut, 1986-87, vol. VIII, doc. 1 119, pàgs. 44-46
- Cots, 1988, doc. 40
- Barant, 1988-89, vol. IX, doc. 1 275, pàg. 74