Resultats de la cerca
Es mostren 1522 resultats
hoquetus
Música
Tècnica de composició pròpia de la polifonia dels segles XIII i XIV, que consisteix a alternar les dues o tres veus que hi intervenen: mentre una de les veus canta, les altres es mantenen en silenci, i a la inversa.
Per extensió, també s’anomenen així algunes composicions que utilitzen aquest procediment És molt freqüent en els motets, encara que també apareix en algunes seccions de la missa i en cançons profanes, especialment en la caccia En alguns casos es fa jugar el silenci i la fragmentació com a elements fonamentals del ritme polifònic Cap al segle XIV es construïren composicions basades completament en aquest recurs Generalment, la utilització de la tècnica de l' hoquetus es reservava per als passatges amb poc text Algunes composicions que reben aquest nom en els manuscrits estan absolutament…
John Holmes
Música
Compositor i músic catedralici anglès.
El 1599 li fou atorgada una plaça com a organista i director de cor a la catedral de Winchester El 1613, amb motiu de la visita de Jaume I, s’augmentà el nombre de cantors a la catedral i Holmes es traslladà a aquesta ciutat amb dos dels seus alumnes per reforçar-ne el cor El 1621 li fou concedida una plaça fixa a la catedral de Salisbury com a organista i mestre de cor, càrrecs que ocupà fins a la seva mort Thomas, un dels seus tres fills, també tingué un cert renom com a organista i compositor Foren alumnes seus Adrian Batten, actiu a Winchester, i Edward Lowe, organista i professor a…
John Wilbye
Música
Compositor anglès.
Entre els anys 1598 i 1628 treballà com a músic al servei de la família Kytson a Hengrave Hall, prop de Bury Saint Edmunds, a Suffolk Durant aquest temps acumulà una important fortuna personal Publicà dos llibres de madrigals de tres a sis veus The First Set of English Madrigals Londres, 1598 i The Second Set of Madrigales, apt both for Voyals and Voyces Londres, 1609 Quan Lady Elizabeth Kytson morí 1628, Wilbye es desplaçà a Colchester, on passà la darrera dècada de la seva vida al servei de la seva filla, Lady Rivers Fou un dels madrigalistes anglesos més refinats i el seu…
Joan Aranyés
Música
Compositor i mestre de capella català.
Tot i que es desconeixen les dades fonamentals de la seva vida, segons FJ Fétis estudià a la Universitat d’Alcalá i posteriorment es traslladà a Roma com a sacerdot i mestre de capella del duc de Pastrana El 1624 publicà en aquesta ciutat un Libro segundo de tonos y villancicos a una, dues, tres i quatre veus i guitarra, en el qual mostrà l’existència de l’acompanyament de la guitarra espanyola " a la usanza romana " Aquesta obra situà Aranyés entre els compositors que es decantaren pel nou estil d’influència italiana En el Cancionero Casanatense figuren sis obres amatòries seves…
Josep Codol i Ventura
Música
Compositor i pianista català.
Es formà com a escolà del cor de l’escolania de la catedral de Barcelona, on estudià amb Josep Sancho Marraco Continuà els seus estudis al Conservatori del Liceu, amb Pere Tintorer com a professor de piano, Francesc Forns de violí i Tomás Campano de composició també rebé ensenyament de Josep Rodoreda Exercí al Conservatori de Barcelona durant més de cinquanta anys com a professor de solfeig i de piano Fou també violinista de l’orquestra del Teatre Principal D’altra banda, el seu nom apareix en diverses collaboracions que portà a terme com a pianista i director de cor, amb l’Associació Musical…
Kaspar Förster
Música
Compositor i cantant alemany.
Rebé les primeres classes de música del seu pare, mestre de capella a Danzig, i més tard anà a Varsòvia, on el 1638 era cantant i director de cor a la cort A la capital polonesa estudià composició amb Marco Scacchi i, al llarg de la seva vida, compaginà les seves obligacions en diversos càrrecs amb alguns viatges a Itàlia, concretament a Venècia i a Roma, on, probablement, conegué G Carissimi El 1652 fou nomenat mestre de capella del rei Frederic III de Dinamarca Els seus oratoris Congregantes Philistei i Viri Israelite mostren clarament la influència de Carissimi Compongué també concerts…
William Jackson
Música
Compositor i organista anglès.
Estudià a la catedral d’Exeter i, pel que sembla, a partir del 1746 continuà la seva formació musical a Londres amb John Travers, organista de la capella reial Cap al 1748 retornà a Exeter i es guanyà la vida com a professor i organista La seva situació laboral es regularitzà quan el 1777 fou nomenat sotsxantre, vicari, organista i mestre de cor de la catedral, al servei de la qual restà fins a la seva mort El fet de viure en una ciutat petita no suposà per a Jackson cap mena d’aïllament, i mantingué contactes amb músics i literats londinencs Assimilà les aportacions musicals més modernes del…
Diego Martínez del Castillo
Música
Organista i compositor aragonès, germà de l’organista Bernardo Clavijo del Castillo.
El 1566 era organista a la catedral de Sigüenza i el 1581 primer organista i racionero de la de Sevilla L’any 1583 entrà al servei de la capella de Felip II de Castella com a músic de tecla Durant algun temps fou organista a El Escorial Fou molt apreciat pels seus contemporanis, i el seu nom se situa al costat dels d’A de Cabezón, F de Peraza, F de Salinas o F de Montanos Vicente Espinel en fa un elogi a Diversas rimas Madrid, 1591, i fray José de Sigüenza el menciona a la Historia de la Orden de San Jerónimo Madrid, 1605 Se n’han conservat dos motets a cinc veus O altitudo…
Manuel Comeres
Música
Compositor i sacerdot valencià.
El 23 d’abril de 1723 succeí Isidre Escorihuela com a mestre de capella al capdavant de la capella musical de la collegiata de Sant Nicolau d’Alacant, magisteri que durà quaranta anys Mossèn Gabriel Aznar ocupà el seu lloc interinament durant l’atac d’apoplexia que patí el 1762, i l’any següent Comeres renuncià definitivament a la plaça a causa de la seva malaltia La seva producció musical se circumscriu a l’àmbit religiós, i moltes de les seves obres estan basades en el cant pla i l’ús de la tècnica contrapuntística També escriví villancets i salms per a les principals festes religioses La…
Francesc de Borja i Aragó
Música
Sant, marquès de Llombai, lloctinent de Catalunya, duc de Gandia, tercer general de la Companyia de Jesús i compositor.
Provinent d’una illustre família, rebé una educació exquisida Ben aviat s’introduí a la cort, on serví l’emperador Carles V i desenvolupà diversos càrrecs entre el 1539 i el 1543 Heretà el ducat de Gandia del seu pare Profundament afectat per la mort de la seva esposa 1545, el 1550 ingressà públicament en l’orde dels jesuïtes, tot i que ja hi collaborava des de feia temps Mantingué vincles personals amb Ignasi de Loiola i esdevingué general de l’orde el 1565 Fou beatificat l’any 1624 i canonitzat el 1671 Rebé una sòlida formació musical i cultivà aquest art en diversos moments de la seva vida…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina