Resultats de la cerca
Es mostren 58707 resultats
Haruki Murakami

Haruki Murakami
© Berkeley University
Literatura
Escriptor japonès.
Estudià art dramàtic a la Universitat de Waseda Posteriorment treballà en oficis diversos, entre d’altres com a dependent en botigues de discs i el 1974 obrí un club de jazz a Tòquio, que regentà amb la seva muller fins el 1982, any en què es professionalitzà com a escriptor El 1979 publicà la seva primera novella, Kaze no uta o kike ‘Escolta com canta el vent’, a la qual seguiren 1973-nen no pinbōru ‘Joc del milió 1973’, 1980 i Hitsuji o meguru bōken ‘Cacera del moltó salvatge’, 1982, premi Noma, novelles que formen la ‘Trilogia de la rata’, centrades en un mateix narrador, amb els quals…
Carme Chacón i Piqueras

Carme Chacón i Piqueras
© Partit dels Socialistes de Catalunya
Política
Dret
Política
Llicenciada en dret per la Universitat de Barcelona, amplià estudis a les universitats Victoria de Manchester, Osgoode Hall Law School de Toronto, Kingston de Londres i Laval de Mont-real Fou professora de dret constitucional a la Universitat de Girona Militant de les Joventuts Socialistes des del 1989 i membre del Partit dels Socialistes de Catalunya des del 1994, l’any 2000 passà a formar part de la comissió executiva Elegida regidora de la seva ciutat, del 1999 al 2003 en fou primera tinenta d’alcalde i, des d’aquest darrer any, novament regidora Fou també observadora internacional de l’…
Marina Geli i Fàbrega

Marina Geli i Fàbrega
© Arxiu M. Geli
Política
Metgessa i política.
Llicenciada en medicina per la Universitat de Barcelona i especialista en medicina interna, després de treballar com a metgessa adjunta a l’Hospital Josep Trueta de Girona 1981-89, s’especialitzà en malalties infeccioses, en la sida, en la prevenció comunitària i en la disminució psíquica Fou també responsable mèdica del Centre Joan Riu-Consorci Sant Gregori 1981-90, de l’Associació Pro Persones amb Disminució 1990-95 i de l’Associació Comunitària Antisida de Girona 1991-95 És membre del Collegi Oficial de Metges de Girona COMG i de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques Entrà en política l’any 1984…
circuit
Electrònica i informàtica
Conjunt d’elements, conductors, generadors, etc, a través dels quals pot circular un corrent elèctric.
Hom parla de circuit obert o tancat segons que el circuit presenti o no una interrupció al pas del corrent Els circuits elèctrics reben diversos noms segons llur configuració circuits en Τ, en Π, en Δ, en λ, en ziga-zaga, etc, segons el tipus de corrent altern, continu, segons la forma d’acoblament entre dos o més circuits en sèrie, en parallel, etc acoblament de circuits Segons les característiques dels elements que posseeix el circuit hom parla de circuit resistiu o capacitatiu, o bé de circuit RC, LC, RLC, etc L’estudi analític dels circuits presenta un gran interès teòric, bé que moltes…
bomba nuclear
Militar
Bomba carregada de materials susceptibles d’alliberar d’una manera incontrolada l’energia de fissió (bomba A o atòmica) o de fusió (bomba H, d’hidrogen o termonuclear) de determinats nuclis atòmics.
El principi de funcionament de la bomba A és semblant al d’un reactor nuclear , en el qual la massa del combustible és àmpliament superior a la massa crítica inicialment, el combustible és fragmentat, i cada un dels trossos, suficientment allunyat dels altres, de manera que no sigui atesa la talla crítica l’explosió es produeix en apropar els fragments entre ells bruscament A fi d’augmentar el rendiment i l’eficàcia d’una bomba A cal emprar combustibles pràcticament purs els utilitzats fins ara han estat l’urani 235 i el plutoni 239 El primer és difícil i car d’…
benefici
Història del dret
D’una manera genèrica, concessió territorial efectuada amb caràcter temporal per a fruir del domini útil dels béns cedits, en canvi de determinats serveis o d’una fidelitat per part del beneficiari.
També, per extensió, hom donà aquest nom als béns o territoris objecte de la concessió El benefici, nascut al regne franc, sembla que tenia els antecedents en les cessions de béns derivades del precari romà, fetes per un temps determinat, molt utilitzades per l’Església per a l’explotació de les seves propietats, d’on s’estengué a l’àmbit civil En aquest sentit, es generalitzà en època carolíngia i, doncs, als territoris de la naixent Catalunya Ací, al segle IX, el terme beneficium o benefactum era emprat per a significar els béns fiscals assignats als respectius comtes-funcionaris per a la…
submarinisme

El submarinista Eduard Admetlla entre taurons a Los jardines de la Reina, al sur de Cuba (maig 2010)
© Eduard Admetlla/Jordi Chias
Esport
Transports
Conjunt de tècniques d’immersió i d’exploració submarina emprades amb finalitats científiques, militars o esportives.
El submarinisme ha estat practicat per l’home des de sempre primer sense cap mena d’equip, però amb un clar interès de prolongar la seva estada sota l’aigua més enllà del que l’acumulació d’aire als seus pulmons li permetia Els primers equips rudimentaris que hom emprà per a la pràctica del submarinisme daten del 332 aC, en la batalla de Tir, amb finalitats militars Malgrat que hom no deixà d’investigar en aquest sentit durant molts segles, no fou fins al segle XVI que les investigacions augmentaren notablement i foren realitzats diversos models de campana de bus, la primera demostració…
ressort

Quatre tipus de ressorts
© Fototeca.cat
Tecnologia
Peça elàstica, generalment d’acer, capaç de suportar deformacions importants, la qual, després d’haver estat comprimida, estirada, doblegada, etc, per l’acció d’una força, recupera, en cessar aquesta acció, la seva posició natural desenvolupant una força utilitzable.
Els ressorts són emprats per a diverses finalitats, entre les quals cal destacar les d’amortidors de xocs topalls dels vagons de tren, ballestes d’automòbil, etc, d’acumuladors de treball molla dels rellotges, de les joguines, etc, per a repartir esforços en els somiers, etc, de limitadors d’esforç en les premses, etc, per a mesurar forces, com a element d’oscillació espiral dels rellotges, etc, etc Els ressorts poden ésser classificats, segons que la deformació principal sigui per flexió o per torsió, en ressorts de flexió i ressorts de torsió segons la manera com són aplicades les forces,…
premsa
Xil·lografia en boix de Gillaume le Roy (1529), que representa una premsa plana d’impressió, de cargol (s XVI)
© Fototeca.cat
Tecnologia
Oficis manuals
Màquina constituïda bàsicament per dos elements plans o cilíndrics, generalment l’un fix i l’altre mòbil, disposats de tal manera que per accionament mecànic, hidràulic o pneumàtic poden agafar entre ells i estrènyer una cosa per subjectar-la, esclafar-la, esprémer-la, estampar-la, imprimir-la, etc.
Les premses poden ésser classificades segons el nombre de parells d’elements actius premses d’efecte simple, de doble efecte o de triple efecte, segons la manera d’ésser aplicada l’energia a l’element mòbil premses d’excèntrica o d’excèntriques múltiples, de palanca, de cargol, d’engranatges, etc, segons l’operació que efectuen premses d’embotiment, d’encunyació de corbar , de punxonar, etc, segons l’accionament premses mecàniques, hidràuliques i pneumàtiques, segons la posició en l’espai de les guies de l’element mòbil premses verticals, horitzontals i inclinades i segons l’agent motor…
aristocràcia
Història
Política
Forma de govern en què el poder resideix en un grup social minoritari o reduït, privilegiat per raó del seu llinatge, poder econòmic, o per circumstàncies personals (moralitat, intel·ligència, nivell cultural).
El concepte, d’encuny aristotèlic, definit com a govern de més d’un, però no pas de tothom, distingeix entre aristocràcia en què el govern és dirigit al bé general i aristocràcia impura o oligarquia en què el govern és dirigit al bé particular Com a forma històrica, l’aristocràcia fou, en sentit estricte, la forma de govern de la societat grega arcaica, que perdurà després en algunes ciutats El domini de l’estructura d’aquesta societat, fonamentada en una producció agrícola i una economia natural, era a mans de…