Resultats de la cerca

Quan tenia dotze anys la seva família es traslladà a Clinton Nova York, i des de molt jove es dedicà a la música com a professor i director de cor Allà començà la seva important tasca de compilador d’himnes Musica Sacra , 1815 Del 1823 al 1832 visqué a Utica, on edità el setmanari religiós "Western Recorder", i formà part de la Händel & Haydn Society El 1832 es traslladà a Nova York per treballar de director de cor i collaborador de Lowell Manson als Normal Institutes Com a compositor es dedicà quasi exclusivament a la música sacra, i escriví uns 1 000 himnes, molts dels quals amb textos…

Ingressà a la Universitat de Lovaina el 1534, i s’hi graduà el 1537 El 1546 entrà com a clergue i mestre de cant a l’església de Sant Pau de Lieja Al final del 1557 o principi del 1558 fou nomenat mestre de cant a la catedral de Sant Lambert d’aquesta ciutat belga El mateix 1558 publicà els seus primers motets El 1563, el capítol catedralici l’autoritzà a viatjar a la cort de Viena, on ocupà el càrrec de mestre de capella A la mort del rei Ferran I, ell i els dos cantants que l’acompanyaven perderen el lloc i tornaren a Lieja, on Guyot fou mestre de capella a la catedral de Sant Lambert fins…

Rebé les primeres classes de música del seu pare, mestre de capella a Danzig, i més tard anà a Varsòvia, on el 1638 era cantant i director de cor a la cort A la capital polonesa estudià composició amb Marco Scacchi i, al llarg de la seva vida, compaginà les seves obligacions en diversos càrrecs amb alguns viatges a Itàlia, concretament a Venècia i a Roma, on, probablement, conegué G Carissimi El 1652 fou nomenat mestre de capella del rei Frederic III de Dinamarca Els seus oratoris Congregantes Philistei i Viri Israelite mostren clarament la influència de Carissimi Compongué també concerts…

Estudià al Conservatori de Santiago, i es perfeccionà en piano, composició i direcció a l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma Continuà la seva formació en el camp de la direcció amb F Ferrara, a Itàlia, i amb S Celibidache, a Stuttgart i París El 1976 debutà com a director assistent a La Fenice, on romangué fins el 1980, i el 1977 fou nomenat director associat a Tanglewood, on treballà amb L Bernstein i S Ozawa En aquesta època guanyà el primer premi en el Concurs Nicolai Malko de Copenhaguen i en el Concurs Vittorio Gui, i el segon del Concurs de direcció de la Fundació Rupert La temporada…

Estudià a Leipzig i a París, i esdevingué un virtuós del violí Feu gires de concerts per Europa, amb una destacada actuació a Londres el 1866, i els EUA Durant una gira americana conegué la soprano Euphrosyne Parepa, amb qui es casà el 1867, i aquell mateix any crearen la companyia Parepa-Rosa, en la qual ella era solista principal, i ell, director i empresari Aquesta agrupació tingué molt èxit als EUA, on mantingué l’activitat fins el 1871 Dos anys més tard marxaren a Londres, on Euphrosyne morí al cap de poc temps Rosa fundà el 1875 la Carl Rosa Opera Company, al teatre Princess de Londres…

Fou alumne de G Ursino, M Giordano i G Greco al Conservatorio dei Poveri di Gesù Cristo a Nàpols Estigué al servei de la capella hispànica d’aquesta ciutat i el 1695 fou cridat per Carles II de Castella per a organitzar la capella musical de Barcelona, on romangué fins el 1713 Aquest darrer any es traslladà a Viena, on fou mestre de cant de l’emperadriu i a partir del 1720 succeí a G Genuesi com a compositor de la cort Porsile compongué més de vint obres dramàtiques de temàtica profana i tretze oratoris, a més de cantates de cambra, duos i peces instrumentals Estilísticament pertany al primer…

Es formà musicalment als seminaris de Ciudad Rodrigo i Salamanca i més tard es traslladà a Madrid, on estudià amb C del Campo i J Gómez L’obtenció, el 1955, del Premi de Roma de composició li permeté llicenciar-se en cant gregorià amb Bertolucci i Higini Anglès, i amplià els estudis de composició amb G Turchi i G Petrassi Installat a Roma, fou mestre de capella de l’església de Montserrat De retorn a l’Estat espanyol, exercí com a consultor de música sacra a la Comissió Episcopal El 1971 fou nomenat director del Departament de Música en el Secretariat Nacional de Litúrgia i a partir del 1977…

La seva mare la introduí en l’estudi de la música i Jaume Roig fou el seu primer mestre de piano Posteriorment es traslladà a Madrid, on estudià el grau superior d’aquest instrument amb J Cambices Al conservatori madrileny obtingué el primer premi de fi de carrera El 1960, gràcies a una beca concedida pel govern francès, prosseguí la seva formació a l’Escola Normal de Música de París, on treballà la composició amb els mestres G Dandelot, G Kelloer, T Anbiu i JM Damas, entre altres matèries Un cop llicenciada, fou durant molts anys professora de música a l’Institut Servigne de la capital…

Es formà musicalment al Conservatori de Madrid, on estudià piano, percussió i composició Anà a Basilea a estudiar direcció d’orquestra amb P Boulez, que l’animà a dedicar-se a la direcció Completà la seva formació, tant en composició com en direcció d’orquestra, a Friburg i a Viena El 1967 fundà el Grupo Koan, dedicat a la divulgació de la música contemporània, i en fou el director fins el 1971 Des del 1977 dirigí diverses orquestres europees centrant-se especialment en obres contemporànies, de les quals arribà a ser un autèntic especialista Participà en diversos festivals Donauschingen,…

Vida Es formà musicalment amb el mestre de capella de la catedral d’Oviedo, Pedro Rodrigo Durant la major part de la seva vida ocupà el magisteri de capella de la catedral de Mondoñedo Galícia La seva obra més important és Institución harmónica Madrid, 1748, un tractat on es combinen aspectes teòrics i pràctics del cant pla i de la polifonia La seva posició pot considerar-se conservadora També publicà el tractat Razón natural y científica de la música Santiago de Compostella, 1760, on es critiquen les teories d’Antonio Rodríguez de Hita, i un altre, titulat Reparos músicos Madrid, 1764,…