Resultats de la cerca
Es mostren 11898 resultats
bomber | bombera

Cotxe antic de Bombers de Barcelona
© Lluís Prats
Oficis manuals
Persona que forma part d’un cos organitzat per a extingir incendis.
Altres tasques que també sovint duen a terme són el salvament de persones en perill, l’assistència a persones accidentades a la via pública, amb asfíxia, ofec o grans cremades, desembaràs de vies públiques, el socors en cas de grans esllavissades, terratrèmols o inundacions, etc La industrialització, amb l’augment d’incendis urbans, feu necessària l’organització de cossos permanents dedicats a combatre els focs Així, n'aparegueren a França 1722, a la Gran Bretanya 1824, a Alemanya 1846 i, a la fi de segle, als EUA, alguns d’ells militaritzats, com els cossos de sapadors-bombers, d’origen…
VilaWeb
Periodisme
Diari digital.
Creat el 1995 per Vicent Partal i Assumpció Maresma amb el nom d’ Infopista , el 1996 adoptà el nom actual de VilaWeb L’empresa editora és Partal, Maresma & Associats Partal ocupa el càrrec de director de VilaWeb i Maresma el d’editora El 2005 incorporà Josep Casulleras com a cap de redacció, càrrec al qual s’afegí Esperança Camps el 2020, que assumí la direcció de la seu de VilaWeb oberta a València aquest mateix any Primer directori local en català, aviat esdevingué pioner de la premsa digital en català als Països Catalans que constitueixen el seu marc de referència i…
àngel

L’Anunciació
© Fototeca.cat-Corel
Religió
Esperit celestial, missatger de Déu i superior als homes.
Al segle IV a C el zoroastrisme creia en uns éssers superiors, personificacions de virtuts i custodis de determinades coses terrestres, anomenats Ameša Spenta En el judaisme són citats sovint a la Bíblia com a éssers que lloen i serveixen constantment Déu i són, al mateix temps, els seus missatgers quan vol transmetre alguna cosa als homes En el Nou Testament són instruments del regne de Déu, aparegut en Crist i subordinats a ell Intervenen diverses vegades en la vida de Jesús anunciació, naixement, temptació, ascensió i resurrecció Més tard hom anà elaborant un cos de doctrina sobre els…
amfibis

Amfibi (salamandra)
Fototeca.cat
Herpetologia
Classe de vertebrats integrada per animals anamniotes de vida semiaquàtica i de desenvolupament amb metamorfosi.
Les larves aquàtiques són anatòmicament i fisiològicament molt semblants als peixos En principi estan mancades d’extremitats, respiren per brànquies externes o internes i tenen un cor amb dues cavitats únicament Al llarg de la metamorfosi canvien gradualment d’organització desenrotllen extremitats, perden les brànquies en la majoria dels casos i diferencien pulmons i se'ls divideix el cor en tres compartiments Els individus adults ofereixen els trets anatòmics característics de qualsevol vertebrat terrestre Presenten generalment cintures i extremitats ben constituïdes, i la columna vertebral…
almadrava
Pesca
Ormeig de pesca, de grans dimensions, destinat principalment a capturar vols de peixos migradors (tonyines i altres escòmbrids sobretot).
Bé que segons els llocs i les èpoques hom n’ha emprat de diverses menes, la més perfeccionada i modernament més corrent consta, fonamentalment, d’una xarxa disposada més o menys de manera perpendicular a la línia de costa, i per tant travessera a les línies de migració, anomenada cua, que comunica, a través d’una obertura la boca , amb un seguit de compartiments rectangulars o quadrangulars les cambres , el darrer dels quals, anomenat cop, és proveït de fons Els peixos, desviats per la cua, fan cap, a través de la boca, a les cambres Els pescadors, aleshores, sovint mitjançant una xarxa…
alemany | alemanya
Història
Individu d’un poble de llengua germànica establert, en la seva major part, a l’Europa central.
La integració, característiques i extensió d’aquest poble han sofert en el curs de la història vicissituds molt variades Les estirps germàniques occidentals fixades a la regió, un cop passat el període de les invasions o migracions francs, saxons, alamans, baiuvarins, turingis i frisons, no començaren a adquirir els sentiments de diferenciació davant els altres pobles i de pertinença a una comunitat Zusammengehöirigkeit , base d’una consciència nacional, fins que la partició de l’imperi carolingi no portà al pla polític la contraposició d’aquest conglomerat ètnic amb les poblacions de parla…
Pedro Calderón de la Barca

Pedro Calderón de la Barca
© Fototeca.cat
Literatura
Teatre
Autor dramàtic castellà.
Estudià amb els jesuïtes a Madrid, Alcalá i Salamanca Molt jove participà en els certàmens poètics en honor de sant Isidre i de santa Teresa L’any 1636 era l’escriptor dramàtic més famós de la cort, investit amb l’hàbit de Santiago Després d’una joventut agitada, participà en la Guerra dels Segadors El 1651 fou ordenat sacerdot Gaudí sempre d’un ampli favor reial La seva obra dramàtica cent vint obres majors, vuitanta actes sacramentals i una trentena d’obres menors presenta una estructura que és culminació de les teories de Lope de Vega, alhora que té unes característiques clarament…
Robert Lafont
Historiografia
Lingüística i sociolingüística
Política
Escriptor, filòleg, historiador i polític occità.
Professor a la Universitat de Montpeller fins el 1986, fou un destacat representant de l' occitanisme , que maldà per modernitzar i donar una dimensió més política i al marge d’estereotips folkloritzants Home d’una activitat intellectual extraordinària, fundà el Comitè Occità d’Estudis i d’Acció i assumí la direcció de diverses publicacions periòdiques L’ase negre , 1946, Viure , 1962 Escriptor prolífic, la seva obra, escrita en francès i occita, presenta diverses línies essencials i integrades una, escrita en francès, constitueix una anàlisi històrica i política en la qual situa les…
Filippo di Ser Brunelleschi
Arquitectura
Escultura
Arquitecte i escultor italià, un dels iniciadors del Renaixement, juntament amb Donatello i Masaccio.
Al començament desenvolupà essencialment la seva activitat dins el camp de l’escultura El 1401 es presentà al famós concurs, guanyat per Ghiberti, per a les segones portes del baptisteri de Florència, amb un relleu en bronze, del sacrifici d’Abraham Museo Bargello, Florència Després es decantà cap a l’arquitectura El 1409 treballava a la Torre della Petraia de Florència i a la casa d’Apollonio Lapi al Canto de Ricci, i féu, encara, una darrera obra escultòrica, el crucifix de fusta de la capella Gondi, a Santa Maria Novella Al llarg del segon decenni del s XV treballà contractat per la…
El Europeo
Setmanari
Historiografia catalana
Setmanari barceloní en castellà, subtitulat Periódico de ciencias, artes y literatura, aparegut, el dissabte, entre el 18 d’octubre de 1823 i el 24 d’abril de 1824.
S’imprimí a la impremta de Torner, la mateixa que el 1821 donà a llum la revista d’Ignasi Sanponts Periódico Universal de Ciencias, Literatura y Artes Volgué mantenir-se al marge del debat polític conjuntural, però l’adscripció dels seus redactors era clarament liberal Abordà una temàtica àmplia, des de les ciències fins a la filosofia, passant per la literatura i l’estètica Els seus redactors foren el professor alemany Carles Ernest Cook, que havia estat mestre de Mateu Orfila a Menorca els refugiats liberals italians Luigi Monteggia i Fiorenzo Galli, i els intellectuals catalans…
,