Resultats de la cerca

Aquest castell, situat al terme de Rialb, només es coneix per una menció de l’any 1068, en una escriptura de donació per la qual Garsenda, esposa de Guillem de Meià, el donà al priorat de Santa Maria de Meià, juntament amb els drets i els censos que pagaven els seus habitants

La congregació, constituïda oficialment el 1618, fou aprovada per Urbà VIII el 1626 Des del 1952 l’orde forma una confederació de 193 convents Tingué una gran florida al s XVIII, i la gran santa de l’orde fou Margarida Maria d'Alacoque , que estengué la devoció al Sagrat Cor de Jesús

Al s XIV 1379 pertanyia, per meitats, als Santjoan i als Santmartí Al començament del s XV ambdues meitats foren adquirides pels Safortesa, successors dels Burguès, que ja n'eren feudataris des del segle anterior Els Safortesa foren comtes de Santa Maria de Formiguera, un dels quals fou el famós el Comte Mal

Fill segon de Jaume Salvador i Pedrol  i germà de Joan Salvador Baró de la Bleda per un casament amb la seva neboda Maria Antònia Salvador i de Benages, filla de Joan Estudià a Montpeller El 1725 herboritzà a Menorca Millorà les installacions del gabinet familiar d’història natural i d’objectes diversos

L’única referència que s’ha localitzat fins ara d’aquesta capella castellera, avui totalment desapareguda, data de l’any 1095, en què el comte d’Urgell, Ermengol V, la concedí a la canònica de Santa Maria de Solsona, conjuntament amb les esglésies que es bastissin en el futur dins el terme

Es dedicà a la docència artística dels menestrals i establí una escola al carrer de la Canuda de Barcelona, ajudat pels seus fills Lluís i Josep Maria Folch i Brossa Persona d’amplis coneixements, era expert a fer rellotges de sol Publicà sis fascicles integrats en uns Cuadernos del artesano o propietario

Fill de Marià IV i Timbor de Rocabertí, succeí el seu pare el 1377 Continuà la política paterna d’oposició a la dominació dels catalans, els quals ell considerava els seus enemics públics Però acabà per congriant-se l’odi dels seus mateixos súbdits, que l’assassinaren en un motí a Oristany

Al voltant de les parròquies s’organitza no tan sols la vida religiosa dels habitants de viles, pobles i ciutats, sinó també una gran part dels aspectes de la vida quotidiana de la societat urbana, ja que els signes del pas del temps els dies, les nits, les estacions de l’any, els ritus de passatge han estat dotats de significació cristiana el toc de les hores des dels campanars, les tradicions populars absorbides per les festes religioses, el baptisme com a celebració del naixement, l’enterrament dels morts al fossar No deixa de ser significativa la disputa sobre el toc de campanes que a la…

Situació Vista de l’exterior de l’església des del costat de migjorn, on hi ha oberta la porta d’entrada La foto, feta abans de les darreres reformes, mostra un dels elements que semblen, amb més seguretat, romànics el mur de migjorn J Vigué L’església de Vila, dedicada a sant Romà, és situada a l’entrada del poble, en un camp sota la carretera Hom pot anar a Vila des d’Encamp, agafant la carretera que passa per davant l’església de Santa Eulàlia Cal accedir a l’església de Sant Romà per una escala que baixa de la carretera fins a la placeta que hi ha davant Situació x 1°34′15” — y 42°32′00”…

Situació Vista de la capella de Sant Jaume Sesoliveres, tradicionalment del terme d’Òdena i ara del municipi d’igualada ECSA - F Junyent i A Mazcuñán Aquesta església s’aixeca en un tossal vorer a la cruïlla de la carretera de Santa Coloma de Queralt amb l’antiga nacional de Madrid a Barcelona, als afores d’Igualada i en els confins del terme d’Òdena, al qual havia pertangut fins el 1925, en què, per un decret de segregació, s’annexà a Igualada una part del terme d’Òdena FJM-AMB Mapa 35-15391 Situació 31TCG823053 Història Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell d’Òdena,…