Resultats de la cerca
Es mostren 15970 resultats
Sant Romà de Vila (Encamp)
Art romànic
Situació Vista de l’exterior de l’església des del costat de migjorn, on hi ha oberta la porta d’entrada La foto, feta abans de les darreres reformes, mostra un dels elements que semblen, amb més seguretat, romànics el mur de migjorn J Vigué L’església de Vila, dedicada a sant Romà, és situada a l’entrada del poble, en un camp sota la carretera Hom pot anar a Vila des d’Encamp, agafant la carretera que passa per davant l’església de Santa Eulàlia Cal accedir a l’església de Sant Romà per una escala que baixa de la carretera fins a la placeta que hi ha davant Situació x 1°34′15” — y 42°32′00”…
Sant Jaume Sesoliveres (Igualada)
Art romànic
Situació Vista de la capella de Sant Jaume Sesoliveres, tradicionalment del terme d’Òdena i ara del municipi d’igualada ECSA - F Junyent i A Mazcuñán Aquesta església s’aixeca en un tossal vorer a la cruïlla de la carretera de Santa Coloma de Queralt amb l’antiga nacional de Madrid a Barcelona, als afores d’Igualada i en els confins del terme d’Òdena, al qual havia pertangut fins el 1925, en què, per un decret de segregació, s’annexà a Igualada una part del terme d’Òdena FJM-AMB Mapa 35-15391 Situació 31TCG823053 Història Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell d’Òdena,…
Sant Víctor de Marsella
Abadia
Abadia benedictina, fundada extramurs a Marsella (Provença), prop del pont Vell, molt vinculada a la història monàstica catalana.
Fundada per Joan Cassià ~415, fou destruïda per pirates àrabs al principi del s VIII De nou fou restaurada vers el 977, gràcies als vescomtes de Marsella, i el seu primer abat, Guifré, morí l’any 1005 Els seus successors, Isarn, Duran i Ricard, renovaren l’església 1040, que fou ampliada als segles següents, i com a legats papals feren de Sant Víctor un centre de la reforma monàstica, dins la reforma gregoriana, i obtingueren l’annexió d’innombrables abadies i priorats, fins a formar com una congregació de més de tres-centes cases En temps del papa Urbà V o Guillem de Grimoard, antic abat de…
Oristany
Ciutat
Ciutat de la Sardenya occidental, capital de la província homònima, a 5 km del golf homònim en la mar de Sardenya.
Situada en una plana fertil, la seva població es dedica bàsicament a l’agricultura i al pasturatge, i també al treball artesà del ferro, la fusta i l’argila Fundada vers el 1070 pels habitants de l’antiga Tharros , esdevingué capital del jutjat d'Arborea vers les acaballes del segle XI, en traslladar-s’hi els habitants de Tarra, antiga capital punicoromana Sota la protecció de Gènova 1131, subjecta a les lluites entre Gènova i Pisa, fou víctima d’una invasió organitzada pels jutges de Càller i de Torres 1192 Després de moltes alternatives, restà sota el domini pisà En donar l’Església el feu…
Josep Antoni Llinàs i Carmona
Arquitectura
Arquitecte.
Titulat el 1969 a l’ Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona ETSAB, entre el 1970 i el 1989 hi exercí la docència a la càtedra de Rafael Moneo En 1983-88 fou professor a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès, i en 1997-2003 a l’Escola d’Arquitectura de la Salle de la Universitat Ramon Llull de Barcelona, i ha estat també professor invitat en diverses universitats Dels seus projectes sobresurten un bloc d’habitatges a Berga 1977 el Centre d’Assistència Primària de Ripollet 1985 la Biblioteca de Vila-seca 1986 la biblioteca i els departaments de l’Escola d’Enginyers…
Vila closa i castell de Tiurana
Art romànic
L’esment més antic de Tiurana és de l’any 1061, en què Bertran de Tiurana apareix consignat en el testament que Miró dictà abans d’anar al Sant Sepulcre Documents del 1141, el 1148 i el 1287 tornen a fer referència als Tiurana, llinatge del qual més tard es perd el rastre El lloc de Tiurana es trobava inclòs en els seus orígens dins el terme del castell de Vilaplana actual municipi de la Baronia de Rialb En un primer moment la documentació sempre presenta Tiurana com a partida del terme de Vilaplana i no fa esment de l’existència de cap vila o castell a l’indret Aquest fet es comprova…
Bernardo Pasquini
Música
Compositor, organista i pedagog italià.
Vida El 1650 residia a Roma, on tingué com a professors Antonio Cesti i Loreto Vittori El 1663 fou nomenat organista de Santa Maria Major, i, des del 1664 fins a la seva mort, exercí el mateix càrrec a Santa Maria in Aracoeli Per la seva reputació com a instrumentista i compositor, es guanyà el patrocini de personatges com la reina Cristina de Suècia, el príncep Colonna, el cardenal Pietro Ottoboni i, sobretot, el príncep Giambattista Borghese El 1706, juntament amb Alessandro Scarlatti, ingressà a l’Acadèmia Arcadia, on degué conèixer GF Händel Viatjà a la cort de Leopold I a Viena, on s’…
Mare de Déu de Núria
Cristianisme
Marededeu trobada a la vall de Núria, una de les més populars de Catalunya, que dona nom al santuari del lloc.
És una talla policromada de fusta de noguera, de 56 cm d’alçada, que representa Maria com a Mare de Déu en majestat i com a tron de saviesa Presenta algunes característiques poc freqüents en les imatges romàniques, com ara els cabells i les orelles al descobert, o la mà esquerra a l’espatlla de l’infant, sostingut amb la mà dreta L’any 2000 fou restaurada en profunditat Datada entre el final del segle XI i el principi del XIII, com totes les marededeus trobades, probablement fou amagada per tal que la seva descoberta fos considerada el llegat d’un sant o un miracle Segons la tradició…
Lola Paris

Lola Paris en la pel·lícula La pescadora de Tossa (1914)
Col·lecció Domènec Ceret
Cinematografia
Actriu.
Vida Visqué la seva plenitud professional entre el 1914 i el 1923 i encarnà tota mena de registres, però la seva característica principal fou la de saber donar una imatge de dona dinàmica, aventurera, esportiva i al mateix temps femenina Treballà sota la direcció de Josep de Togores quan aquest fou contractat per la Segre Films, i va excellir en La pescadora de Tossa o Amor de pescadora 1914 El sello de oro o Fanatismo de una secta 1915, al costat de la ballarina Stasia Napierkowska i Los muertos viven o Un solo corazón 1915, amb la parella d’actors María de Guerrero i Fernando Díaz de…
Benet Juncà i Bassols
Música
Organista i compositor.
En el període 1773-80 ocupà durant dos anys el càrrec d’organista de l’església de Sant Felip Neri i durant cinc del Reial Monestir de les Jerònimes Sant Maties, ambdós a Barcelona El 1778 oposità a la plaça d’organista de la catedral de Tarragona Finalment, el 1781 guanyà per oposició la plaça d’organista de l’església de Santa Maria del Mar de Barcelona, que ocupà fins a la seva mort, el 1821 A la Ciutat Comtal gaudí d’una bona reputació i tingué cura de la formació de diversos alumnes distingits, entre els quals Pau Poch De les seves composicions —els manuscrits es conserven a…
,