Resultats de la cerca

Fill d’una família humil, a catorze anys començà a estudiar música i violí de manera autodidàctica El 1930 aconseguí ingressar al Conservatori d’Estocolm, on romangué fins el 1939 Fou deixeble d’O Olsson i KB Blomdahl i estudià violí, viola, contrapunt i harmonia Durant aquests anys d’estudiant començà a compondre Entre les seves primeres obres figuren Dues elegies per a violí i piano 1934, Sis cançons 1935 i Fantasia per a viola 1936 El 1939 guanyà una beca per a estudiar a París, però no hi romangué gaires mesos, perquè aquest mateix any fou acceptat com a primer viola de l’…

Vida El seu pare, Guillem Massot, l’inicià en l’estudi de la música El 1888 exercí d’organista a Sa Vileta L’any 1894 es traslladà a Madrid, on realitzà estudis musicals al conservatori El 1900 retornà a Palma, ciutat on fins a la fi de la seva vida es dedicà a formar musicalment nombrosos deixebles Des dels primers anys del segle XX mostrà un fort interès envers les músiques tradicionals, i realitzà un important recull de tonades i cançons pageses Alguns dels seus treballs folklorístics, ordenats en diverses colleccions, foren premiats a Madrid L’aplec més ampli, el Cançoner…

Rebé del seu pare les primeres lliçons de música L’any 1874 entrà al seminari conciliar com a pensionista, on realitzà el batxillerat, i uns quants anys més tard hi fou professor de música Des del 1880 estudià harmonia i composició amb Anselm Barba, i piano amb Francesc Vidiella també fou alumne de Josep Ribera Guanyà diferents premis, com el de Lleida 1885, el de l’Acadèmia Bibliogràfico-Mariana 1886, també de Lleida, i el de l’Ateneu del Casino Obrer de València Es distingí en la composició de música religiosa, cercant un estil que en certa mesura s’anticipava a la normativa…

Després d’estudiar al Conservatori de Nàpols, es traslladà a Gènova 1807, on es dedicà a l’ensenyament i començà la seva carrera com a operista L’èxit que aconseguí durant els tres anys següents el portà a deixar aquesta ciutat per tal de supervisar les estrenes de les seves òperes en diverses ciutats italianes El 1824 fou nomenat director dels teatres reials de Nàpols i un any més tard començà a ensenyar al conservatori napolità El 1833 es traslladà a Palerm, on dirigí el Teatro Carolino, i al final del 1852 fou nomenat mestre de capella de San Pietro a Roma, càrrec que pogué…

El 1913 ingressà al Conservatori de Budapest i rebé l’ensenyament de Z Kodály Posteriorment assistí a les classes de V Novák al Conservatori de Praga, i enllestí els seus estudis el 1923, any en què retornà a Croàcia Exercí la docència al Conservatori de Zagreb durant aquest any, i el 1924 es traslladà ja a Belgrad, on ensenyà al Liceu 1924-37 i a l’Escola de Música 1937-45 El 1945 fou nomenat professor de composició a l’Acadèmia de Música de la ciutat Fou el primer compositor croat del segle XX que adquirí reputació internacional, malgrat que al seu país hagué de…

Rebé les primeres lliçons musicals del seu pare, Anton Lachner, que era organista El 1822 anà a Munic, on es guanyà la vida com a organista i professor de música, i l’any següent es traslladà a Viena per ocupar la plaça d’organista a l’església luterana Parallelament continuà la seva formació amb Simon Sechter Fou a la capital austríaca on entrà en contacte amb L van Beethoven i establí una sòlida amistat amb F Schubert L’any 1829 fou nomenat director del Kärtnertor-Theater El 1834 se n’anà a Berlín, on aspirava a dirigir el Teatre d’Òpera, però la plaça fou…

De petita estudià música amb el seu pare José Luis Malumbres, violinista, i després ho feu als conservatoris de Còrdova i Madrid Més endavant fou alumna de Fernando Remacha, amb qui estudià harmonia, contrapunt i composició Del 1980 al 1988 seguí cursos de piano contemporani amb Pedro Espinosa i de composició amb Carmelo Bernaola, Luis de Pablo, Luigi Nono, Agustín González García de Acilu i Albert Sardà El 1954 s’estrenà el Cuarteto para cuerda , i l’any següent, Tres canciones Castellanas , per a veus mixtes, interpretada per la Coral de Tudela La seva producció inclou obres…

L’any 1600 entrà a la Universitat de Königsberg, on es formà musicalment al costat de Johannes Eccard, amb qui continuà estudiant fins el 1608 El 1602 ingressà com a cantor baix a la capella de la cort del príncep elector, el marcgravi Georg Friederich de Brandenburg, i també serví com a cantor a la catedral de Königsberg L’any 1626 arribà a obtenir el càrrec de mestre de la capella cortesana Es coneixen diverses obres de la seva producció, algunes de les quals aparegueren en edicions com Cantiones sacrae harmoniae 1624, per a quatre-deu veus També publicà alguns…

Al llarg de la seva vida gaudí de diversos beneficis eclasiàstics L’any 1547 era actiu a la capella reial francesa com a compositor, si bé probablement ja formava part d’aquesta institució alguns anys abans En data desconeguda viatjà a Itàlia acompanyant l’ambaixador de França a Roma, el cardenal Hipòlit d’Este A Roma treballà com a mestre de capella L’any 1560 retornà a França És conegut sobretot com a compositor de chansons , en l’estil de les quals es detecta la influència italiana Les primeres conegudes foren impreses per P Attaignant a París el 1538, i després,…

Inicià la seva carrera musical com a nen cantor a les corts de Neumarkt i Amberg Del 1533 al 1536 estudià a la Universitat de Heidelberg L’any 1545 obtingué el càrrec de director de la lateinschule del monestir cistercenc de Heilbronn, centre al qual es mantingué vinculat la major part de la seva vida L’any 1547 fou nomenat canonge i, després, prebost del monestir de Sankt Gumbertus, a Ansbach Simpatitzà amb el luteranisme Escriví molta música vocal religiosa, la major part de la qual fou publicada a Nuremberg A més, també és conegut pels seus arranjaments de cançons…