Resultats de la cerca

Situació i presentació El terme municipal, en contacte amb la mar en tot el sector meridional, limita a ponent i al N amb el de Santa Cristina d’Aro i al NE amb el de Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró Constitueix, de fet, la capital d’una petita subcomarca que integra el terme propi i els de Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró i Santa Cristina d’Aro, emplaçada entre les Gavarres i la mar, ben diferenciada de la resta del Baix Empordà, al qual fou inclosa en la divisió territorial del 1931 de fet el 1989 es creà el partit judicial de Sant Feliu, que integra els municipis de Sant Feliu,…

Hi fou típica la cria dels cavalls dits perxerons , avui substituïda per la de porcs El comtat de Perche tingué existència independent al s XII i s’uní a la corona francesa el 1226

Termes àrabs s XII Església major s XVI

S'estén entre els termes municipals d’Alcoi i Ibi Comprèn la serra del Menejador, a la qual dóna nom aquest cim de 1 352 m que pertany al sistema bètic, amb roques calcàries de l’era terciària Entre la vegetació cal destacar els pinars baixos i els boscs de carrasques, aurons i freixes, com també espècies endèmiques com ara la pebrella Entre la fauna, cal esmentar el pit-roig, la mostela, el teixó i el gat salvatge En destaquen els típics masos, construccions lligades a l’antiga explotació agropecuària de la zona El comerç de la neu també hi fou important a partir…

Ocupa el vessant sud-oriental de la serra de la Menadella, que fa de límit per ponent, fins al Bergantes, que el limita per llevant Tota la part occidental del terme és muntanyenca i pobra, i només el sector de la vall, vora riu, és aprofitable agrícolament El 50% de la superfície correspon a terres improductives i de pastures pobres Hi ha 210 ha de conreus de secà, dedicats a cereals, vinya i llegums, i 9 ha de regadiu El poble 54 h agl 2006, villorans 743 m alt, és situat a peu de muntanya, a 1 km, a l’esquerra, del Bergantes De l’església parroquial Sant Joan, que conserva una creu…

Constituí el comtat de Valentinès , concedit el 1163 a Guillem I, membre de la família dels comtes de Poitiers, els descendents del qual el posseïren fins el 1419, que passà al rei de França Convertit en ducat de Valentinès , fou concedit, amb la dignitat de par, el 1498, juntament amb el comtat de Diois i la senyoria d’Inocedan, a Cèsar Borja, a la mort del qual 1507 passà a la seva filla Lluïsa morta el 1553 Revertí a la corona, i fou concedit de nou el 1548 a Diana de Poitiers, morta el 1566, descendent dels antics comtes de Valentinès Després de retornar un altre cop a la corona, el 1642…

És una àrea de pluges escasses, però torrencials, de pobra vegetació de matolls farigola, romaní, savines i mancada d’arbres només resta bosc residual de pins Las Bardenas són terres de pastures d’hivern, a les quals tenen dret 20 pobles de la ribera de Navarra i les valls pirinenques d’Erronkari Roncal i Saraitzu Salazar L’aprofitament agrícola té com a base els cereals i l’horta a la ribera dels rius Per al regatge són utilitzades les aigües del canal de Tauste i les del canal de Las Bardenas

És una àrea de pluviositat abundant i pastures, dedicada a la ramaderia bovina i a l’elaboració de derivats làctics És, alhora, un important centre d’atracció turística La principal concentració urbana és Kempten