Resultats de la cerca

Solament veié la llum un número, en el qual es publicaren el següents estudis “Tácticas de apresamiento de cautivos y su distribución en el mercado valenciano”, de José Hinojosa Montalv “La estructura de la propiedad agrícola en la morería de Alzira”, de Tomás V Peris Albentosa “Teatro y público en Valencia durante la Guerra de Sucesión”, de Francis Sureda “Muratori y la cultura española”, d’Antonio Mestre “Escolástica e Ilustración la polémica entre Calatayud y Mayáns”, de Francisco J Blay Meseguer “El bandolerismo valenciano 1814-1823” d’Antonio Escudero “El Círculo Católico de…

Inicià els estudis musicals a la seva ciutat natal i més tard ingressà a la Hochschule für Musik de Berlín, on rebé lliçons de Willy Hess 1912-15 Fou professor d’aquesta mateixa institució entre el 1923 i el 1926 i del 1931 al 1943 A divuit anys fou nomenat primer violí de l’Orquestra Filharmònica de Bremen S’exilià d’Alemanya durant la Segona Guerra Mundial i el 1943 substituí Carl Flesch com a professor del Conservatori de Lucerna Enregistrà obres de WA Mozart, L van Beethoven, J Brahms i F Mendelssohn en companyia de grans intèrprets, com els pianistes G Solti, W Kempff i E…

Estudià cant a la seva ciutat natal, on del 1972 al 1978 fou membre de la companyia del Malyj Opernyj Teatr El 1977 protagonitzà, al Teatre Kirov de Leningrad, una reeixida producció de Guerra i pau , i tot seguit rebé ofertes per a interpretar alguns dels papers més importants per a baríton El 1982 inicià la seva carrera internacional a Wexford Irlanda Fins el 1987 cantà sovint a l’English National Opera, i el 1988 debutà al Covent Garden de Londres amb Il Trovatore L’any següent es presentà als Estats Units interpretant un reeixit Telramund Lohengrin a l’Òpera de San…

Combinà els estudis de cant al conservatori de la seva ciutat natal amb els de ciències polítiques i dret Després de la Segona Guerra Mundial amplià la seva formació musical a Milà, Berlín i Viena S’especialitzà en la música francesa del segle XX, especialment d’autors pertanyents al Grup dels Sis Alguns compositors li dedicaren obres, com per exemple el Concert per a baríton , de G Tailleferre El 1953 es traslladà a Suïssa, on cantà Don Giovanni a Lucerna A partir del 1960, obligat a abandonar les activitats com a intèrpret a causa d’una greu malaltia, prosseguí la seva…

Després d’haver estudiat cant amb G Boghetti, fou contractat per A Toscanini per a intervenir en els enregistraments fonogràfics de La bohème i La Traviata Debutà escènicament el 1938 a Filadèlfia amb Rigoletto i tres anys més tard ho feu al Metropolitan de Nova York amb La Traviata Romangué a la companyia d’aquest teatre fins el 1968, tot especialitzant-se en papers per a tenor líric spinto d’òperes italianes i franceses El 1956 cantà al Teatre Bol’šoj de Moscou, cosa que el convertí en el primer cantant nord-americà que hi actuava després de la Segona Guerra Mundial També feu…

Fou fundat el 1931 per JM Thomàs amb el suport de I Stravinsky, M Ravel i A Honegger, entre d’altres, i es mantingué fins el 1936, any en què esclatà la Guerra Civil El 1981 fou restaurat gràcies a la iniciativa de Margalida Ferrà i Boutroux El festival es realitza anualment durant els mesos de maig a juliol Hi han participat concertistes com A Rubinstein, C Arrau, A Cortot, A Tansmann, P Casals, Ll Millet, J Lamote de Grignon i M Plantada També hi han actuat les orquestres Pau Casals, Simfònica de Madrid, Orquestra de Cambra de Barcelona, així com les agrupacions corals Orfeó…

Joan esdevingué mestre de capella de la catedral de la Seu d’Urgell i durant un curt espai de temps estigué al servei de la infanta Isabel de Borbó al palau de La Granja Segòvia Lluís estudià amb Joan a la Seu d’Urgell i fou mestre de capella 1929-36 a la catedral de Toledo, on dugué a terme una important tasca de restauració i reforma de la música religiosa d’aquesta ciutat castellana El seu germà Josep el seguí a Toledo amb el càrrec d’organista de la catedral Com a compositor, el membre més destacable fou Lluís, del qual es conserven diverses obres religioses, entre les quals algunes…

S’inicià al Club Natació Barcelona, on actuà tant de porter com de defensa i guanyà tots els títols de l’època Després de la Guerra Civil Espanyola, tornà a competir i fou campió d’Espanya 1942-46 Ja retirat, es dedicà durant vint anys a l’arbitratge, primer en l’àmbit estatal i, des de l’europeu del 1954, també en l’àmbit internacional, arribant a ser un dels àrbitres més destacats del panorama mundial Participà en els Jocs Olímpics de Roma 1960, Tòquio 1964, Mèxic 1968 i Munic 1972, i arbitrà 232 partits internacionals Representant espanyol en la LEN i en la FINA, presidí el…

Fill del pioner de l’aviació catalana Ferran Llàcer, el 1931 es feu soci de l’Aeroclub de Sabadell i del Vallès Durant els primers anys volà acompanyant Jaume Picañol Una vegada passada la Guerra Civil Espanyola, fundà juntament amb altres afeccionats l’Aeroclub de Sabadell 1948 i n’assumí el càrrec de secretari Fou un dels primers alumnes dels cursos de l’escola de pilotatge que s’hi fundà El 1949 participà en la primera Volta a Espanya Collaborà en l’organització del Festival Aeri Internacional de Sabadell 1949 en la fusió amb l’Aeroclub de Barcelona, que creà l’Aeroclub…

Soci de l’Ateneu Enciclopèdic Popular, fou president de la secció de Gimnàstica i Esports des del 1928 Practicà l’atletisme i l’esquí Fou un dels promotors de l’olimpisme i de l’esport popular Formà part de la Junta de l’AEP, primer com a vocal 1936 i després com a vicepresident Exercí com a delegat de l’AEP al Comitè Català pro Esports Populars i formà part del Comitè Organitzador de l’Olimpíada Popular de Barcelona 1936 Fou president de la Federació Catalana d’Atletisme el 1935 Formà part del Comissariat d’Esports de la Generalitat També participà com a delegat a l’Olimpíada Obrera d’Anvers…