Resultats de la cerca
Es mostren 734 resultats
De Sumo Bono, de sant Isidor
Foli 1v, en el qual apareix una caplletra “S” que conserva els motius tradicionals de l’ scriptorium de Vic, bé que aquí els colors han experimentat un canvi G Llop El Museu Episcopal de Vic conserva un segon exemplar de l’obra De Summo Bono de sant Isidor, que té el núm 202 del catàleg de Gudiol * i que no prové de l’antic fons de l’Arxiu Capitular, sinó d’una posterior adquisició del Museu De fet, a la coberta del llibre hi ha una llegenda que diu Sum monasterii Bte Mariae de Stagno , força indicativa És un manuscrit en pergamí de 134 folis de 21,3 x 18 cm escrits en lletra carolina…
Manuel Girona i Agrafel

Manuel Girona
© Fototeca.cat
Economia
Banquer.
Fill d’ Ignasi Girona i Targa El 1839 amplià la casa de banca del seu pare, i el 1842 gestionà l’aprovació d’un nou banc de descompte, que fou aprovat el 1844 amb el nom de Banc de Barcelona Participà en el finançament de la xarxa ferroviària especialment de les línies Barcelona-Saragossa i Barcelona-Portbou, del nou port de Barcelona i de la Universitat, del Teatre del Liceu i de l’Exposició Universal 1888, de la qual fou comissari reial Facilità crèdits importants al govern, que ajudaren en una gran manera a la Restauració Alcalde de Barcelona 1876, reduí notablement el dèficit crònic de…
Un lloc entre els morts
Literatura catalana
Novel·la de Maria Aurèlia Capmany, publicada el 1967.
Desenvolupament enciclopèdic La novella, presentada com una biografia, narra la identitat paradoxal d’un individu que, escindit entre els s XVIII i XIX, pateix la tensió de no trobar-se emplaçat en el temps que li toca viure i això farà que només pugui recuperar la seva identitat escindida mitjançant la memòria i el record La novella s’inicia amb un pròleg —que forma part de la ficció novellesca—, que respon a la finalitat d’esdevenir una mena de síntesi de l’obra i, alhora, ser-ne clau de lectura Els capítols següents reconstrueixen la vida del protagonista biografiat, el poeta Jeroni…
Liber glossarum et (e) timologiarum (Ripoll)
Art romànic
Arxiu de la Corona d’Aragó Ms Ripoll 74 Liber glossarum et e timologiarum , foli 5v, amb la representació d’una capçalera “P”, dibuixada amb uns elements fitomòrfics molt senzills Arxiu Mas Liber glossarum et e timologiarum , meitat superior del foli 5v, amb un fragment del petit tractat de música que té el còdex Arxiu Mas Segons l’opinió de Beer * , aquest és un dels manuscrits del segle X sorgits del taller de Ripoll, o potser adquirits durant l’abadiat de Guidiscle 970-979 o de Sunifred 979-1008 Consta de 158 folis en pergamí, escrits en lletra Carolina la seva decoració,…
Miquel Iceta i Llorens

Miquel Iceta i Llorens
© PSC
Política
Polític.
El 1977 entrà en política com a militant del Partit Socialista Popular català i el 1980, després d’haver format part de les Joventuts Socialistes, ingressà al PSC Començà la seva activitat institucional com a regidor de l’Ajuntament de Cornellà el 1987, on treballà conjuntament amb Josep Montilla El 1991 passà a treballar al gabinet de la presidència del govern espanyol, aleshores encapçalat per Felipe González , i ocupà els càrrecs de director del Departament d’Anàlisi i sotsdirector del mateix gabinet Coincidint amb la victòria del PP en les eleccions generals del 1996 fou diputat al…
El Vell Món construeix el Nou: la Catalan Vault. 1889-1947
L’abril del 1996, a la Columbia University de la ciutat de Nova York es va presentar una exposició i un catàleg amb el títol The Old World Builds the New The Guastavino Company and the Technology of the Catalan Vault 1885-1962 Rafael Guastavino arreu del món Fou l’homenatge i el reconeixement a la contribució que Rafael Guastavino va fer a la història de la volta catalana –una innovació tècnica i estètica del gòtic català– en el plantejament de la construcció dels grans espais públics del Nou Món Diversos crítics nord-americans han començat a definir Rafael…
De Sumo Bono, de sant Isidor
Art romànic
Fragment del foli 87v, amb una caplletra “T”, la millor del còdex amb tot un conjunt d’elements del màxim interès i entrellaçats, motius vegetals, caps de gos A la base, aguantant amb el llom el pal de la lletra, un mamífer amb el cos curvat G Llop Conservat al Museu Episcopal de Vic Ms 44, és el núm 44 del catàleg de Gudiol * correspon a un volum de 152 folis de 33,5×26 cm, escrit a dues columnes, en lletra Carolina molt correcta, amb rúbriques en vermell Ens trobem novament davant una producció autèntica de l’ scriptorium de Vic, amb una data exacta, 1064, i que es pot atribuir…
Greenville
Ciutat
Ciutat de l’estat de Carolina del Sud, EUA, situada als contraforts orientals del Blue Ridge, Apalatxes.
És un important nucli industrial tèxtil cotó, fibres artificials i de maquinària tèxtil És un nus de comunicacions, i té aeroport internacional Centre d’ensenyament superior Furman University, fundada el 1826
Apalatxes

Vista dels Apalatxes
© Corel / Fototeca.cat
Serralada
Serralada de plegament de l’Amèrica del Nord, aproximadament paral·lela a la costa nord-est.
Va des de la península de Gaspé i Nova Brunsvic, al Canadà, fins a les planes del sud-est d’Alabama, als EUA més de 2600 km de llargada i 200-300 km d’amplada Es prolonga al nord-est fins a Terranova El sistema muntanyós pot ésser dividit en tres parts La part del nord va des de Terranova fins al riu Hudson i inclou les muntanyes de Shieckshock, de Notre-Dame, les White Mountains de Nova Hampshire i les Green Mountains de Vermont La part central comprèn la regió del Great Valley, els altiplans de l’Allegheny de Nova York, l’oest de Pennsilvània i de Virgínia i una gran part del Blue Ridge La…
d

Escriptura i paleografia
Fonètica i fonologia
Quarta lletra de l’alfabet català, anomenada de [pl des].
La D majúscula llatina prové de l’alfabet grecooccidental, forma arrodonida de la grega clàssica, provinent, al seu torn, de l’alfabet fenici de Biblos i de l’egipci demòtic L’estructura primitiva llatina consisteix en dos traços el primer, vertical, gruixut el segon, semicircular, prim-gruixut-prim, a la dreta Com la B , també la D capital de les inscripcions llatines tenia reforços o petits elements estètics que decoraven l’atac superior i la base de la lletra La inclinació de la ploma i la velocitat del traçat contribuïren a la transformació del ductus de la D capital clàssica majúscula…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina