L’abril del 1996, a la Columbia University de la ciutat de Nova York es va presentar una exposició i un catàleg amb el títol The Old World Builds the New: The Guastavino Company and the Technology of the Catalan Vault. 1885-1962.
Rafael Guastavino arreu del món
Fou l’homenatge i el reconeixement a la contribució que Rafael Guastavino va fer a la història de la volta catalana –una innovació tècnica i estètica del gòtic català– en el plantejament de la construcció dels grans espais públics del Nou Món. Diversos crítics nord-americans han començat a definir Rafael Guastavino com a arquitecte, enginyer de so, constructor, ceramista..., la qual cosa s’acosta al model de l’home del Renaixement.
De l’Eixample a Castellar de n’Hug
Rafael Guastavino i Moreno (València, 1842 – Asheville, Carolina del Nord, 1908) havia estudiat arquitectura i construcció a Barcelona, amb Elies Rogent i Joan Torras. Entre l’obtenció del títol el 1872 i el seu viatge a Nova York el 1881, havia construït a Catalunya algunes obres importants: la fàbrica Batlló a les Corts de Sarrià, la fàbrica “en cascada” de ciment artificial Asland (del Clot del Moro, de Castellar de n’Hug), el teatre de Vilassar de Dalt i alguns blocs d’apartaments de l’Eixample de Barcelona.
Però, segurament, pensava que la volta catalana de maó pla i la seva eficàcia com a constructor podia triomfar a la costa est dels Estats Units. De fet, algunes de les construccions més emblemàtiques de Gaudí, Domènech i Montaner, Muncunill, etc., utilitzaren les velles voltes catalanes.
La Catalan Vault
La Catalan Vault a l’Amèrica del Nord
El 2007, la immensa majoria d’aquestes construccions (que ja són centenàries en la major part) es conserven perfectament bé, i mantenen en molts casos els seus usos inicials. Fins i tot, al número 409 de l’East 59th St., es pot veure un espai polivalent dissenyat per Rafael Guastavino, que es lloga per a banquets, recepcions i en general esdeveniments corporatius, i duu el seu nom. La publicitat que se’n fa a Internet, d’aquest local, diu: “Guastavino’s: an architectural masterpiece and designated New York City interior landmark [...] situated under the 59th Street Bridge with its soaring granite arches and Catalan vaulted tiled ceiling”.
Boston
El primer gran èxit professional de Guastavino fou, el 1889, el de la construcció de les naus que farien de sales de lectura de la biblioteca pública de Boston. Seguiren, segons Georges Collins, unes cent intervencions més a l’àrea de Boston en les dècades següents. El departament d’arquitectura del prestigiós MIT (Massachusetts Institute of Technology) ha iniciat un programa de recerca titulat The Guastavino Project. El seu objectiu és identificar, estudiar, protegir i situar en el mapa aquestes cent construccions modèliques que han contribuït, de forma important, a definir l’estil de la societat bostoniana.
Chicago
La ciutat de Chicago decidí competir per a organitzar una exposició universal. Quan va aconseguir la nominació per a celebrar-la, el 1893, va decidir convertir-la en la World’s Columbian Exposition, i commemorar el quart centenari de l’arribada de Cristòfor Colom a les costes americanes.
El pavelló de l’estat espanyol encarregat a Rafael Guastavino fou una reproducció d’una de les grans obres del gòtic català: la Llotja de València, construïda seguint el projecte de l’arquitecte gironí Pere Comte. Així, Guastavino presentava al món la seva pròpia tradició arquitectònica i tècnica.
De Panamà a Nova Delhi
En conjunt, als Estats Units va participar en la construcció d’uns 1 000 projectes localitzats a 28 estats: des de cases unifamiliars o estacions, museus i bancs a Nova York fins a la Cort Suprema dels Estats Units, a Washington, passant pels edificis del capitoli de Nebraska i de Minnesota, i temples com l’església de Saint Lawrence a Asheville (Carolina del Nord) amb 17,6 per 24,9 metres, considerada la més ampla d’Amèrica.
Al Canadà, hi ha construccions de Guastavino amb volta catalana a sis estats. A Mèxic, un mercat. A Panamà, l’Hotel Washington. A Nova Delhi, la capital de la Unió Índia, edificis del govern.
A Nova York
Rafael Guastavino arribà el 1881 al port de Nova York, amb Rafael, un dels seus quatre fills i una majordoma amb dues filles, sense saber anglès, i amb el bagatge d’una experiència personal i col·lectiva molt intensa: la de la construcció física, literal, de la Catalunya industrial dins el món de la primera globalització. La seva dona es dirigí el mateix any a Buenos Aires, amb els altres fills.
El primer projecte que dugué a terme fou per a la seu del Progress Club de Nova York, a Manhattan. El 1889 creà una empresa, la Guastavino Fireproof Construction Company, que aviat disposà d’oficines a Boston, Providence (Rhode Island), Milwaukee i Chicago. Vers el 1900 creà la seva pròpia fàbrica de rajoles a Woburn, Massachusetts.
La seva oferta era, d’entrada, tecnològica: com construir grans espais –magatzems, estacions de metro i de ferrocarril, garatges, oficines públiques, hotels, gimnasos, biblioteques, temples– sense enormes bigues de fusta i, per tant, sense perill d’incendi. I també com construir edificis “acústics”, amb parets que esmorteïssin els sorolls. El seu èxit, sobretot a partir de la posada en funcionament de l’empresa, fou fulminant. Començant pel mateix barri de Manhattan on havia construït la seu social i els despatxos de la seva companyia. Fent balanç, es calcula que fins el 1942, quan el seu fill Rafael va jubilar-se i va vendre la seva participació a la companyia, Guastavino i el seu fill, amb les seves voltes i les seves escales, havien intervingut de forma decisiva en prop de quatre-centes obres a la ciutat de Nova York, només a Manhattan en són unes dues-centes quaranta. De totes elles destaquen la catedral de Saint John The Divine, l’Oyster’s Bar, la Central Station, l’estació de Pennsilvània (desapareguda), Ellis Island, l’hotel Plaza, el Metropolitan Art Museum, The Cloister, la Frich Collection, el Carnegie Hall, els hospitals Lennox i Mt. Sinai, etc.