Resultats de la cerca
Es mostren 1728 resultats
Jordi Valés Vila

Jordi Valés Vila
UEC MATARÓ (RAIL)
Escalada
Escalador.
Vinculat a la Unió Excursionista de Catalunya de Mataró, fou president del Comitè d’Escalada Esportiva de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya FEEC, director de l’àrea d’escalada de competició de la Federació Espanyola d’Esports de Muntanya i Escalada FEDME i seleccionador espanyol d’escalada fins el 2005 Treballà en el disseny i la preparació de monitors d’un rocòdrom a Amman, Jordània 2010 Ha escalat parets per tot el món, com les del Wadi Rum Jordània, del Tsaranoro Madagascar, de la Mà de Fàtima Mali i del circ del Thagia Marroc El 2005 fou premiat per la FEEC i la FEDME…
Eugeni Bonet
Art
Artista i escriptor en les àrees de cinema, vídeo i mitjans digitals.
Ha realitzat una tasca docent sostinguda en diverses universitats des de l’any 1999 Universitat de Barcelona, Universitat Ramon Llull Entre el 1973 i el final dels anys vuitanta, realitzà diverses obres experimentals de cinema i vídeo, que foren exhibides en filmoteques, museus i festivals d’Europa i Amèrica, a més de les filmoteques de Madrid, Barcelona i Saragossa Posteriorment escriví diverses obres audiovisuals sobre temes d’art contemporani, com la vida i l’obra de Marcel Duchamp 1986-87 o la poesia experimental d’Eduard Cirlot 1997-98 La seva dedicació al vídeo digital i…
Agustí Cohí i Grau
Música
Compositor.
Inicià la formació com a violinista amb Salvador Burgués i més tard ingressà a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, on estudià solfeig i teoria amb Joaquim Salvat i violí amb Eduard Toldrà Director, als tretze anys, de l’Escola Musical de la Sagrada Família, a partir del 1939 dirigí la capella de l’església parroquial de la Sagrada Família del Vendrell El 1944 ingressà, com a trombonista, a la Cobla Albert Martí de Barcelona i el 1949 fundà l’Associació Musical Estela, una institució que desenvolupà una important tasca de difusió musical Autor de l’òpera Nausica 1965, de…
,
Concepció Panadès i Juanengo
Música
Soprano.
El 1912 anà a residir a Barcelona El 1920 ingressà a l’Orfeó Pirinenc i el 1925 debutà al Teatre Tívoli de Barcelona amb la sarsuela La gaviota El 1929 feu una gira per Amèrica La temporada 1930-31 actuà al Teatro de la Zarzuela de Madrid El 1934 interpretà Marina al Teatre Olímpia de Barcelona, al costat de Miguel Fleta, amb qui actuà en diverses òperes 1934-35 Interpretà aquesta òpera, en català, a Santiago de Cuba El 1935 fou Micaela Carmen a Bilbao i també assumí el paper titular de Madama Butterfly En 1936-38 actuà al Liceu de Barcelona —llavors Teatre Nacional de Catalunya—, on…
,
Xarxet alabau
Espècie americana que nidifica a la costa oriental de l’Amèrica del Nord i que migra cap al S fins a l’Amèrica del Sud septentrional Presenta també un nombre relativament alt de migrants transatlàntics, encara que, com és natural, les citacions a la Mediterrània occidental són molt poques Solament se n’ha comprovat la presència al delta de l’Ebre, i també s’ha publicat una dada molt dubtosa d’un exemplar vist a Mallorca el 030569 Al delta de l’Ebre, el 200271 fou caçat un mascle a l’illa de Buda Posteriorment, el 060174, es capturà un mascle jove de menys d’un any, anellat a l’illa del…
Rosa Maria Kucharski i Gonzàlez
Música
Pianista.
Filla de pare d’origen polonès, dugué a terme una destacada carrera concertística, especialment durant els anys quaranta i cinquanta Debutà a set anys i fou alumna de l’Acadèmia Marshall L’any 1940 actuà al Casal del Metge i el 1941 ho feu al Palau de la Música Catalana Posteriorment tocà a Madrid i Sant Sebastià, i inicià una trajectòria concertística fonamentalment realitzada a l’Estat espanyol A Madrid, fou professora de l’Escuela Superior de Canto Presidí la secció espanyola de la Societat Internacional de l’Educació Musical 1977 i és autora dels assaigs Música para las aulas 1980 i La…
Josep Ernest Peris i Celda
Teatre
Literatura catalana
Autor teatral.
Seguidor del sainetista valencià Eduard Escalante, no intentà superar el seu mestre ni innovar dins el gènere El 1902 estrenà la seva primera obra, Tres artistes de porxe publicada el 1912, i fins a la seva mort n’escriví 102 en català i algunes en castellà, generalment d’un acte Les més conegudes són Terres maleïdes estrenada el 1911 i publicada el 1919 —adaptació de La barraca de Blasco Ibáñez—, Per la fam d’heretar 1918, Voleu llum, o València a fosques 1918, Cels de novençà 1919, Mosquit de tenda 1923, Una ajuda 1925, La pesca de la ballena 1926, Més allà de la llei 1927 o…
,
cesta punta

cesta punta
Federació Catalana de Pilota
Altres esports de pilota o bola
Modalitat de pilota basca que es juga per parelles, en un frontó de 54 m, i que consisteix a recollir la pilota amb una cesta curvada, deixar-la lliscar fins a l’extrem, agafar impuls i llançar-la contra el frontis.
La pilota pot aconseguir velocitats de fins a 300 km/h La cesta, acanalada, és de fusta de castanyer i teixida amb una xarxa de vímet També hi ha cestes de plàstic El pes pot oscillar entre els 700 i els 800 grams La longitud, des del guant, que és generalment de cuir, fins al centre de la punta, inclosa la curvatura, és de 90 a 100 cm La pilota té un diàmetre de 60 a 62 cm i un pes de 130 a 155 g És una modalitat de clara tradició familiar Entre els anys cinquanta i noranta els germans Joaquim i Manuel Balet, Eduard i Josep M Mirapeix, José Luis i Carlos Pedragosa, i Daniel i…
Dau al Set

Revista Dau al Set (núm. 1, setembre de 1948)
Grup artístic editor de la revista d’art mensual del mateix nom fundada a Barcelona pel setembre del 1948 i integrat per Joan Brossa, Arnau Puig, Modest Cuixart, Joan Ponç, Antoni Tàpies i Joan Josep Tharrats, que en tenia cura de la confecció i impressió.
A partir d’una actitud inicialment dadaista, els seus creadors hi expressaren per escrit i plàsticament llur indiferència envers la societat en què vivien i, després de passar pel surrealisme plàstic o l’existencialisme ideològic, s’anaren creant un món propi i marginat, que emmenaria, tanmateix, alguns d’ells a adoptar un nou concepte dinàmic de la societat La publicació reflectí aquesta evolució i esdevingué, cap al 1950, un calaix de sastre on hom pot seguir bastant fidelment la situació i els artistes innovadors de l’època i trobar referències a personalitats estrangeres poc temps després…
l’Alabau
Folklore
Personatge imaginari que, per als pastors dels Pirineus, simbolitza llur ofici i encarna l’esperit independent i lliure de l’home de muntanya enfront dels prejudicis de l’home del pla.
La llegenda identificà el personatge amb un pastor del Lluçanès, i donà origen a una cançó popular La cançó de l’Alabau , de caràcter amorós, sembla de la segona meitat del s XVII El text fou recollit i publicat per primera vegada per Milà i Fontanals al Romancerillo Catalán 1882 El simbolisme de llibertat, inherent al personatge, originà una versió política del text, del 1897, sota el títol de Plany El tema literari de la cançó assolí una certa fortuna en la literatura popular del s XIX i començament del XX és evident la relació o el parallelisme amb el Manelic de Terra baixa , de Guimerà…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina