Resultats de la cerca
Es mostren 1827 resultats
Els ports de Morella
Espadats calcaris i pinedes de pinassa que flanquegen la rambla de Sellambres, a ponent de Morella Ramon Dolç Els ports de Morella 21, entre els principals espais naturals del Sistema Ibèric Els ports de Morella formen un ampli conjunt orogràfic que constitueix l’extrem septentrional del Sistema Ibèric valencià Estan formats fonamentalment per calcàries cretàcies, modelades per una sèrie de falles tectòniques i processos erosius, que han configurat un paisatge d’imposants moles separades per valls En aquest sentit, destaca la mola de Garumba 1143 m, a l’oest de Morella, la mola del Carrascar…
Granota àgil
La granota àgil Rana dalmatina , encara que de presència no comprovada a terres catalanes, i més corrent al centre i occident europeus, podria aparèixer en algun punt dels Pirineus centrals i ha estat trobada al País Basc Molt semblant a la granota roja Rana temporaria , té les potes posteriors més llargues que aquesta Antonio Bea Una altra espècie de granota roja o bruna, la granota àgil Rana dalmatina ha vist discutida la seva presència des de principis de segle És una forma similar a la granota roja, amb les potes posteriors més llargues si les estirem, el taló ultrapassa el musell, el…
El jejú-ili
Anatomia humana
El jejú-ili és un òrgan cilíndric que, format per nombroses nanses intestinals, comença a l’angle de Treitz, a continuació del duodè, i desemboca a l’intestí gros El jejú , que comprèn de manera aproximada els tres primers metres del jejú-ili, es concentra especialment a la regió superior i esquerra de la cavitat abdominal L’ili, al qual corresponen els darrers tres o quatre metres del jejú-ili, ho fa bàsicament a la regió inferior i dreta d’aquesta cavitat Les nanses intestinals es poden desplaçar a l’interior de la cavitat abdominal, per bé que només lleugerament, ja que en la…
escoda
Oficis manuals
Instrument semblant a un martell gros, amb punta a cada cap del ferro, usat pels picapedrers, els paletes, etc.
paller
Paller
© Fototeca.cat
Agronomia
Munt gros de palla, generalment de base rodona, disposada a l’entorn d’un pal vertical que la sosté.
Hom el sol fer prop de l’era després de la batuda i serveix per a guardar la palla durant el temps que ha de durar el seu consum
cala Margarida
Cala
Cala de la Costa Brava, a ponent de Palamós, oberta entre la punta del Molí i el cap Gros.
Antic nucli d’habitació temporera de pescadors, ha esdevingut un important centre d’estiueig i de turisme
colonoscòpia
Endoscòpia que permet l’estudi del còlon i, en general, de tot l’intestí gros, practicada amb el colonoscopi.
edredó
Abric de llit que consisteix en un gros coixí, ordinàriament ple de plomissol, que hom posa damunt els abrigalls.
poliol
Alimentació
Química
Sèrie de polialcohols obtinguts per hidrogenació de sucres.
Molts apareixen de forma natural en fruites, algues i fongs La primera matèria per a la seva obtenció són els polisacàrids midó de blat de moro, blat, etc Com que provoquen retenció de l’aigua, s’anomenen també humectants i, en congelats, crioprotectors El seu sabor dolç fa que s’utilitzin com a edulcorants Els poliols es metabolitzen de manera diferent als carbohidrats com el sucre, la glucosa o el midó Sols s’absorbeixen al budell prim parcialment, i una fracció considerable arriba al budell gros, on fermenta per la flora bacteriana Per això tenen un valor calòric baix al voltant de 2,4…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina