Resultats de la cerca
Es mostren 1372 resultats
Rolf M. Zinkernagel
Medicina
Metge suís.
Llicenciat en medicina per la Universitat de Basilea, s’especialitzà en immunologia, camp en el qual desenvolupà importants recerques a l’Escola d’Investigació Mèdica John Curtin de Canberra, en collaboració amb PDoherty 1973-75 Posteriorment treballà en el departament d’immunologia de l’Institut d’Investigació de la Clínica Scripps de la Jolla Califòrnia fins el 1979 Des d’aquest any és professor del departament de patologia experimental i director de l’Institut d’Immunologia Experimental de la Universitat de Zuric Compartí amb PDoherty el premi Nobel de medicina i fisiologia…
Harry Martinson
Literatura sueca
Escriptor i poeta suec.
Reflectí la seva vida, molt dura i agitada estigué sis anys embarcat i residí al Brasil i a l’Índia, en novelles, com Nässlorna blomma ‘Les ortigues floreixen’, 1935 A Suècia publicà llibres de poemes Nomad ‘Nomada’, 1931 i el cicle Aniara 1956, intent de recrear el vers èpic en la narració d’una història simbòlica d’un viatge espacial, convertit en òpera per KBBlomdahl 1959 Un dels poetes més profunds del s XX, publicà també obres en prosa Resor utan mål ‘Viatge sense fi’, 1932, una mena de llibre de ruta, i Vägen till Klockrike ‘El camí de Klockrike’, 1948, a part diversos reculls de contes…
Patrick White

Patrick White
© Fototeca.cat
Literatura
Escriptor australià.
Oficial del servei d’intelligència de la RAF durant la Segona Guerra Mundial, el 1948 es traslladà prop de Sydney, on s’establí La seva narrativa, d’una gran força descriptiva i anàlisi de sentiments i situacions conflictives, amb certes influències de J Joyce, tracta en general de temes relatius al poble australià, la seva terra i les seves vicissituds Cal destacar-ne les novelles Happy Valley 1939, The Living and the Dead 1941, The Tree of Man 1955, Voss 1957, The Vivisector 1970, The Eye of the Storm 1973, A Fringe of Leaves 1976 i The Twyborn Affair 1979 Conreà també el teatre i la…
Alfred Werner

Alfred Werner
© Fototeca.cat
Química
Químic suís d’origen alsacià.
Doctorat en química orgànica 1889, fou professor a la Universitat de Zuric 1895-1915 Estudià els complexos inorgànics del crom, el cobalt, el platí i el ferro, i també les valències, l’estereoquímica, etc Reconegut com a autor de la teoria de la coordinació , rebé el premi Nobel de química el 1913 per proposar la configuració en octàedre dels complexos de transició metàllica És autor de Beiträge zur Theorie der Affinität und Valeur ‘Contribucions a la teoria de l’afinitat i el valor’, 1893, Lehrbuch der Stereochemie ‘Manual d’estereoquímica’, 1904 i Über die Konstitution und…
Robert Andrews Millikan
Física
Físic nord-americà.
El 1895 es doctorà a la Universitat de Colúmbia Després d’haver estudiat els fenòmens de la descàrrega elèctrica en gasos, verificà l’equació fotoelèctrica d’Einstein i avaluà la constant de Planck Treballà en diverses branques de la física, com les radiacions ultraviolades i l’estructura atòmica, i fou un dels capdavanters en l’estudi dels raigs còsmics, que inicià el 1918 És famós especialment pel fet d’haver dut a terme una sèrie d’experiències que li permeteren de calcular la càrrega de l’electró Fou professor de física a la Universitat de Chicago i director del laboratori Norman Bridge…
Adam Guy Riess
 and STSc.jpg)
Adam G. Riess
© W. Kirk / The Johns Hopkins University / STSc
Física
Astrofísic nord-americà.
Graduat al Massachusetts Institute of Technology 1992 i doctorat per la Universitat de Harvard el 1996 Després d’uns quants anys a la Universitat de Berkeley, l’any 1999 passà a l’Space Telescope Science Institute de la Johns Hopkins University Forma part del High-Z SN Search Program liderat per Brian Schmidt i per ell, el qual el 1998 publicà l’estudi que constatava una acceleració en l’expansió de l’univers Per aquest descobriment li fou atorgat el premi Nobel de física l’any 2011, que compartí amb Schmidt i Saul Perlmutter , el qual, al front del Supernova Cosmology Project, …
Françoise Barré-Sinoussi
Medicina
Metgessa viròloga francesa.
Es doctorà el 1974 a la Universitat de Paris De 1975 a 1988 dugué a terme recerca a l’Institut National de la Santé et de la Recherche Médicale INSERM, i des de l’inici de la dècada dels vuitanta collaborà amb Luc Montagnier en la investigació sobre la sida i el virus de la immunodeficiència humana VIH, el qual identificaren el 1983 El 1988 s’incorporà a l’Institut Pasteur com a professora i cap d’unitat d’un equip que ha dut a terme investigacions sobre antiretrovirals Per aquestes contribucions li fou atorgada el 2006 la legió d’honor i el 2006 el Premi Nobel de medicina…
Renée Fleming
Música
Soprano nord-americana.
Graduada a la Universitat de Nova York, amplià estudis a Europa amb A Augér i E Schwarzkopf i a l’Opera Center de la Juilliard School of Music de Nova York 1983-87 Debutà el 1989 a la New York City Opera La Bohème i el 1992 al Metropolitan Les noces de Fígaro Ha esdevingut una de les sopranes més destacades de la seva generació, molt especialment com a intèrpret de les òperes de W A Mozart Ha enregistrat nombrosos discs i el 1998 estrenà Streetcar Named , d’André Previn, a San Francisco Debutà el 2007 al Liceu amb Thaïs d’J Massenet El 2008 rebé el premi Polar, considerat el Nobel…
Henri La Fontaine
Política
Dret
Jurista i polític belga.
Estudià a la Universitat Lliure de Brusselles, on es doctorà en dret Fou catedràtic de dret internacional a la Université Nouvelle de Brusselles 1893-1940 Fou senador del partit socialdemòcrata al llarg de diverses legislatures i president del senat entre el 1919 i el 1932 Es destacà pel seu treball constant a favor de la pau, els drets dels treballadors i la igualtat de la dona, però especialment pel seu intent constant de fomentar el diàleg entre França i Alemanya, la qual cosa li valgué el premi Nobel de la pau el 1913 Prengué part en la Pau de París del 1919 i fou delegat del…
Karl Hjalmar Branting
Política
Polític suec.
Estudià matemàtiques i astronomia a la Universitat d’Uppsala L’any 1882 entrà a treballar com a assistent del director de l’Observatori d’Estocolm Mogut per les seves inquietuds socials, dirigí el diari socialista Tiden i posteriorment el Socialdemokraten Participà en la creació del partit socialdemòcrata del qual fou escollit parlamentari a les eleccions generals del 1897 Fou ministre d’hisenda 1917-18, ministre d’afers estrangers 1921-23 i primer ministre en tres ocasions 1920, 1921-23, 1924-25 Com a ministre d’afers estrangers aconseguí l’ingrés de Suècia a la Societat de Nacions de la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina