Resultats de la cerca
Es mostren 1123 resultats
art cistercenc
Templet cistercenc del claustre major del monestir de Poblet
© Fototeca.cat
Arquitectura
Estil arquitectònic dels s. XII i XIII, difós, bé que no creat, pels cistercencs.
És caracteritzat pel seu despullament Els primers abats de Cîteaux no tingueren cap actitud peculiar relacionada amb l’art Fou sant Bernat qui l’introduí, més tard, a l’orde Així, els manuscrits de Cîteaux del temps de l’abat Esteve Harding que abdicà el 1133 són profusament illuminats El 1134, però, quan sant Bernat començà a pesar dins l’orde, el capítol general manà que les caplletres fossin d’un sol color A les vidrieres, l’esperit d’austeritat es manifestà en la prohibició de les representacions figurades i l’adopció d’entrellaçaments…
Torre de Cabanes d’Empordà
Art romànic
Situació Una vista de l’exterior de la torre, únic element que resta, i molt ben conservat, del castell F Tur La Torre o castell de Cabanes es dreça al bell mig del nucli urbà d’aquesta vila, al carrer de la Torre Mapa 258M781 Situació 31TDG983842 La vila de Cabanes és a 6 km de Figueres per la carretera local que porta d’aquesta ciutat a Sant Climent Sescebes Hom hi pot arribar sense necessitat d’entrar al nucli de Figueres, situant-se a Vilabertran des de la N-II i seguint des d’allí la carretera local esmentada Història L’any 885 els comtes Guifré I i…
Gurb
La parròquia de Sant Andreu de Gurb
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi d’Osona.
Situació i presentació És al bell mig de la Plana de Vic, al sector més planer Limita al N amb Santa Cecília de Voltregà, les Masies de Voltregà i Manlleu, a l’E amb les Masies de Roda, Roda de Ter, Tavèrnoles i Folgueroles, al S amb Vic i a l’W amb Sant Bartomeu del Grau Com tots els municipis d’aquest sector ponentí de la Plana, té com a límit W la serra que separa la Plana del Lluçanès, on la frontera del terme de Gurb va de l’extrem del pla de Sant Sebastià, sobre Monellots, davalla a la riera de Sant Joan i fins a la de Sant Bartomeu, que continua fins prop del cap de la costa de Sant…
la Garriga
Edifici i jardins del balneari Blancafort del poble de la Garriga
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallès Oriental, a la vall del Congost, a l’inici de la plana vallesana, damunt la terrassa més alta sobre el riu.
Situació i presentació Limita amb els municipis del Figueró i Montmany, al NW i al N, Cànoves i Samalús, a l’E, les Franqueses del Vallès, al SE i l’Ametlla del Vallès, al SW El seu relleu presenta una varietat de característiques ben remarcables, que morfològicament permeten de dividir-lo en tres zones ben delimitades, creuades de N a S pel Congost, pas natural entre el Vallès i la Plana de Vic La zona del nord, no pas de característiques vallesanes, a l’eixida del coll del Congost, ben muntanyenca, geològicament presenta una gran riquesa i complexitat d’elements fonamentalment les…
Cervià de Ter

Cervià de Ter
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Gironès, a l’esquerra del Ter.
Situació i presentació Comprèn la plana alluvial de vora el riu i un sector muntanyós al nord, accidentat pels contraforts de la serra que separa el Fluvià i el Ter Aquest riu forma el límit meridional del terme de Cervià que hi inclou diversos illots, en una zona en què el riu forma meandres amb els de Bordils i Sant Joan de Mollet, aquest al SE A l’E limita amb Sant Jordi Desvalls, al N amb Viladasens A l’W limita amb els municipis de Vilademuls, de la comarca del Pla de l’Estany, i amb Sant Julià de Ramis al SW Reguen el…
Santa Maria d’Olives (Vilademuls)
Art romànic
Situació Antic priorat canonical augustinià, amb l’església refeta al segle XVII o XVIII, aprofitant trossos de mur i tota la pedra de l’església romànica A Bramon Al poblet d’Olives, minúscul nucli agrupat al cim d’un serrat, a l’esquerra de la riera de la Farga destaca l’església de Santa Maria i, al costat, el casal de l’antic priorat Mapa L39-12296 Situació 31TDG895609 Venint de Barcelona i Girona per la N-II es troba a mà esquerra, prop dei punt quilomètric 740, la carretera local que porta a SantEsteve de Guialbes, de la qual, fet 1,5 km, surt el camí asfaltat…
Castell de Taià (Serinyà)
Art romànic
El Castell de Taià o de Teià és un castell termenat que es trobava al sud-est de la població de Serinyà, sobre un turonet Hi porta una pista que surt del quilòmetre 23,2 de la carretera de Banyoles, a 1,5 km aproximadament Les seves ruïnes es troben adossades al mas de Can Parella Hi resten alguns murs de carreus irregulars d’uns 6 metres de llargada i altura decreixent, que configuren una construcció rectangular en part ocupada per una cisterna moderna Altres restes de murs posen en evidència un clos antic avui totalment malmès Aquest castell va tenir un cert protagonisme el 957…
Llanars

Llanars
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Ripollès, a la vall de Camprodon.
Situació i presentació El municipi de Llanars, de 24,73 km 2 d’extensió, és centrat per un petit sector de la vall del Ter entre Camprodon i Vilallonga de Ter, i s’allarga entre aquests dos termes municipals El 1965 cedí 0,3 km 2 al primer, els quals formaven part del nucli urbà de la vila de Camprodon, al sector del passeig de Maristany Al N arriba fins al Puig Sistra 1985 m d’altitud, límit ja amb Setcases i Molló, on neix el riberal de Feitús, afluent per l’esquerra del Ter, flanquejat per la serra de Feitús a ponent i la de Fembra Morta a llevant Al S s’allarga fins a la Serra Cavallera,…
Jaume Huguet
La taula de Sant Jordi, dels Cabrera, de Jaume Huguet
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Mort jove el seu pare, romangué sota la tutela del seu oncle Pere Huguet, pintor establert a Valls, on fou actiu fins el 1424 Establert aquest a Barcelona 1434 prop de l’obrador de Bernat Martorell, s’installà al seu taller Hom creu que Jaume fou iniciat en la pintura pel seu tutor a Valls, i que després, coincidint amb la crida que el bisbe català de Saragossa feu a lletrats i artistes, es traslladà a Aragó, on s’inicià l’etapa primerenca de la seva obra 1435-45 a la cort de l’arquebisbe de Mur, les obres que hi feu denoten la influència de Martorell, i permeteren la continuació…
La Bressola
Associació cultural creada a Perpinyà l’any 1976 per a promoure a la Catalunya del Nord centres docents per a infants de dos a sis anys on totes les activitats fossin exclusivament en català.
El primer centre fou obert a Sant Galdric Perpinyà al setembre del 1976 Posteriorment hom n'ha obert altres al Vernet Perpinyà, Nyils, Prada, El Soler, i SantEstevedelMonestir, al Rosselló, i Prada Conflent i Càldegues Cerdanya Des de l’any 1983 les escoles de La Bressola acullen alumnes de dos a onze anys El 2010 mantenia vuit centres educatius de maternal i primària, un dels quals -El Soler- era el primer que impartia, des del 2003, l’ensenyament secundari en català a l’Estat francès L’any 2012 el…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina