Resultats de la cerca

Creada l’any 1968, fou impulsada per Josep M Oñós i Joan Antoni Miravent El 1986 impulsà la construcció de la primera pista de kàrting de Catalunya, el Circuit d’Osona, pensat per a la formació de pilots, i que dugué l’entitat al professionalisme Organitza anualment el Ralli d’Osona, puntuable per al Campionat de Catalunya, el Ralli Esprint de Sant Julià, el Campionat de Catalunya de kàrting i la Pujada a la Trona, entre d’altres També organitzà catorze edicions de la Pujada a Sant Bartomeu Pel que fa al motociclisme, ha organitzat els Campionats de Catalunya de supermotard, promovelocitat de…

Els seus membres treballen des del 1978 en circ i teatre El 1988, amb In concert , assolí prestigi en l’àmbit internacional Amb una dramatúrgia particular, fonamentada en la sorpresa i la investigació escènica, ha presentat Pols de matrimoni 1991, Híbrid 1992, Esperanto 1996, premi Kontatk 1999 al Teatre Wilama Horzycy de Polònia, Bailamos , estrenat durant el Grec 2000, Centivinticinc 2004 El 2004 la seu de la companyia patí un incendi que destruí bona part dels seus recursos materials Malgrat tot, el suport dels collectius teatrals catalans i la bona acollida internacional del seu nou…

Els ausetans són sovint citats pel autors clàssics Polibi, Livi al primer moment de la conquesta romana 218-217 aC, els quals descriuen la resistència oposada als romans i la política d’oscillació entre l’aliança dels romans i dels cartaginesos Es conegut el nom d’un dels capitosts ausentans, Amusic, partidari dels cartaginesos, el qual hagué de fugir davant el triomf romà Aquestes fonts escrites, però, no permeten de siutar-ne els límits exactes ni gaire aproximats El nom es troba a l’epígraf de les monedes ibèriques de la seca d' Auscescen o Ausesken que cal interpretar com a ' moneda dels…

Els seus fills Josep Garriga i Llastanós natural de Vic i Manuel Garriga i Llastanós Vic 1802 — Saragossa 1863 crearen 1831 a Barcelona la societat Garriga Germans, especialment dedicada a tirs, a ports i a diligències Posteriorment, en aparèixer els primers ferrocarrils, invertiren en la creació de la xarxa ferroviària espanyola, i a Lleida fundaren Garriga i Tremulla, per al comerç de teixits El 1852 es formà la societat Garriga Germans i Fills, de la qual, el 1862, es retiraren Josep Garriga i Llastanós i els seus fills Josep i Joan Garriga i Vergés , amb la qual…

Desenvolupament enciclopèdic L’autor, amb un gran domini de l’estil polèmic i amb una visió sense matisos ni concessions del seu cas escandalós, hi narra la seva vida de servei i d’amistat a la casa López, i de collaboració en les empreses religioses i patriòtiques del bisbe de Vic Tot això en contrast amb l’expulsió del càrrec, del palau dels Comillas i de Barcelona, la reclusió a la Gleva, l’intent d’ingressar-lo com a dement, la condemna del tribunal eclesiàstic de retirar-li les llicències sacerdotals i, en fi, la campanya de desprestigi i d’assetjament econòmic La primera sèrie consta d’…

Tingueren l’ajut del bisbe Corcuera de Vic i la collaboració d’Antoni MClaret i de Llucià Casadevall en l’elaboració de les constitucions S'expandí ràpidament pel Principat, sobretot en 1843-49 La congregació fou aprovada canònicament el 1870 Actualment és estesa per tot el món té 79 cases al Principat al voltant de mil religioses i 14 al País Valencià tres-centes religioses

Fundat el 2008, començà practicant kungfu i wushu, tot i que l’any següent passà a dedicar-se preferentment al taitxí Destaca Xevi Riera Roura

El seu primer espectacle fou Poemes 1973, de Miquel Bauçà Des d’aleshores, sota la direcció de Lluís Solà, Joan Anguera i Jordi Mesalles, entre altres, ha estrenat més d’una quarantena d’obres d’autors diversos SBeckett, AArtaud, Rodolf Sirera, Boris Vian, DMamet, etc Ha realitzat també dues coproduccions El bagul 1994, amb Sitges Teatre Internacional, i L’art de la comèdia 1992, amb P i Q Teatre

Fou molt amic i collaborador del bisbe Oleguer, que li concedí, com a premi pel seu ajut en la conquesta de Tarragona, l’església de Sant Salvador, aleshores única parròquia de la ciutat Amb Oleguer consagrà el monestir de l’Estany 1133 i assistí a sínodes i concilis provincials Fou marmessor de Ramon Berenguer III i arranjà les diferències entre el gran senescal Guillem Ramon de Montcada i Ramon Berenguer IV Sovint s’oposà al monestir de Ripoll