Resultats de la cerca

Habita llocs secs i pedregosos, a la península Ibèrica meridional

Les flors són petites, estelliformes, blanques i oloroses, reunides en grups a l’axilla de les fulles Els fruits, en drupa, són de la mida i del color d’una cirera, ordinàriament amb dos pinyols de forma hemisfèrica allargada i amb un solc longitudinal, els grans de cafè, que es presenten encara embolicats per una membrana de consistència de pergamí i que contenen cafeïna en un 1,5% quan són secs Originari d’Abissínia, el seu conreu s’estengué per Aràbia, i d’allí a la resta de l’Islam Egipte, Síria, Turquia, etc Fou portat a Europa pels mercaders venecians segle XVI A través d’Àfrica passà a…

Creix en terreny silici, al País Valencià i al Conflent

Procedents dels diferents jaciments i intervencions arqueològiques efectuades en el territori analitzat, especialment necròpolis, s’han recuperat nombrosos materials funeraris, com també diversos objectes d’abillament i bronzes d’indumentària Presentem aquí un recull de tots aquests materials, separats del seu context arqueològic, ja comentat en un altre capítol aquests han estat desglossats en dos apartats d’una banda, els materials de procedència funerària i, d’altra banda, els materials procedents d’altres contexts Materials funeraris Necròpoli del Collet del Cargol Sant Mateu de Bages…

L’Empordà fou, al segle VIII, el lloc on s’inicià l’encunyació de moneda comtal catalana Aquest paper capdavanter, el tingué per segona vegada Cal recordar que foren les colònies gregues de Roses i Empúries les que originaren la circulació de les primeres monedes a casa nostra, i el lloc del nostre àmbit territorial fou on es bateren per primer cop a l’edat antiga * Novament, aquesta primacia no solament té un caràcter restringit a l’àmbit català, sinó un abast peninsular Si en temps antics Roses i Empúries, amb la moneda grega juntament amb les púniques d’altres procedències Eivissa, Gades…

El 1400 la parròquia mallorquina de Porreres comanà una creu processional a l’argenter Antoni Oliva, que s’ha conservat in situ , tot esquivant els perills que sovint planen sobre aquesta mena d’objectes Quan l’encàrrec es formalitzà, el 27 de març, en un taller de Ciutat de Mallorca, ja es devia treballar de valent en l’altra gran peça de l’argenteria gòtica illenca que ha pervingut la custòdia de Santa Maria d’Eivissa En l’avinença d’aquesta darrera obra 20 de juny de 1399, l’argenter Francesc Martí es comprometia a realitzar en un any una custòdia de 25 marcs d’argent “ boni et fini ”,…

Les diferents disciplines són trampolí d’1 m, trampolí de 3 m, palanca de 10 m, salt sincronitzat de 3 m i salt sincronitzat de 10 m També hi ha proves de salt de palanca de diferents altures, que es poden classificar en salts d’entre 3 m i 5 m, d’entre 5 m i 8 m i d’entre 8 m i 12 m Els salts des d’una superfície elevada tenen un origen remot Es té constància que ja es practicaven al sud d’Itàlia entre el 400 aC i el 700 aC, com demostra el fresc de la tomba del Nedador en què es representa un jove que salta de cap a l’aigua Els salts com a esport competitiu s’originaren a Suècia i a l’…

Hereu d’una brillant tradició art flamenc, l’art al nou estat passava, la primera meitat del s XIX, per un període de decadència, en el qual sobresortien bons imitadors de l’art francès, com el pintor davidià François Navez 1787-1869 L’eufòria de la independència vitalitzà una escola pictòrica romàntica nombrosa —Gustaaf Wappers 1803-74, Louis Gallait 1810-87— que trobà personalitat pròpia en la grandiloqüència expressiva i barroca d’Antoine Wiertz 1806-64 i en el plàcid retorn als primitius d’Hendrik Leys 1815-69 l’escultura es posà al servei de les exigències del nou estat, i els set…

D’origen oriental i d’ús antiquíssim, la tècnica del tapís sembla originària de Babilònia, i fou conreada també a Alexandria i Bizanci Als primers segles de l’era cristiana foren molt importants els teixits coptes Els primers tapissos dels quals hom té referència, a l’antiga Xina, foren confeccionats de seda amb el sistema de teixit a la plana Probablement per la ruta de la seda el tapís arribà als països àrabs, i a través d’aquests a la península Ibèrica arribà a tot Europa a través dels croats que tornaven de Terra Santa Durant els segles XI, XII i XIII la tècnica més usual als països…