Resultats de la cerca
Es mostren 682 resultats
superconductivitat
Electrònica i informàtica
Propietat que tenen certes substàncies de presentar una conductivitat elèctrica molt elevada que els permet de transportar corrents elèctrics sense pèrdua d’energia i d’obtenir camps elèctrics intensos sense escalfament dels enrotllaments.
Fou descoberta el 1911 per Heike Kamerlingh Onnes i és una propietat característica d’alguns metalls i aliatges Un dels més utilitzats actualment és l’aliatge niobi-estany, que és superconductor a uns −255° El fet d’haver de mantenir aquestes baixes temperatures properes al 0 absolut, per a garantir la superconductivitat en aquests materials, és tècnicament difícil i econòmicament costós, i això ha estat, fins fa pocs anys, un obstacle per al desenvolupament d’una gran quantitat d’aplicacions relacionades amb aquest fenomen El descobriment de JG Bednorz i KA Müller d’un material…
microscopi electrònic

Esquema del funcionament s’un micrroscopi electrònic de transmissió (a dalt) i d’escombratge (a baix)
© Fototeca.cat
Física
Nom genèric d’una àmplia classe de microscopis que visualitzen un objecte de petites dimensions en fer-lo interaccionar amb electrons.
La utilitat del microscopi electrònic prové del seu gran poder de resolució, que té origen en el fet que la longitud d’ona associada a un electró pot fer-se molt menor que la de les radiacions electromagnètiques emprades en els microscopis òptics així, per exemple, el poder de resolució d’un microscopi que empra electrons d’uns 100 KeV és d’uns 0,3 nm i el d’un que n'empra de 1 000 KeV és d’uns 0,15 nm Per la seva invenció 1932, ERuska compartí el premi Nobel de física del 1986 amb GBinnig i HRohrer Hom distingeix diferents tipus de microscopis electrònics El més estès és el microscopi…
El telescopi James Webb
Astronàutica
El 25 de desembre de 2021 es va llançar el telescopi James Webb des de la base espacial de Kourou, a la Guaiana Francesa, mitjançant un coet Ariane amb destinació al punt de Lagrange L2, un lloc de l’espai situat més enllà de la Terra, a 1,5 milions de quilòmetres de distància, sobre la línia Sol-Terra, on va arribar el 25 de gener de 2022 La seva missió és substituir el telescopi espacial Hubble en l’estudi de les regions més profundes de l’Univers Llançament del coet Ariane que transporta el telescopi James Webb © NASA’s James Webb Space Telescope Es tracta d’un projecte conjunt web…
Les clarors de la nit
Fiodor Dostoievski 1821-81 va posar el títol de “ Les nits blanques ” a un dels seus relats primerencs, fent referència a les clarors de les nits d’estiu boreals en què la llum solar mai no acaba d’extingir-se I Alexandr Puixkin 1799-1837, en el seu poema “ El cavaller de coure ”, evoca les nits estivals de Sant Petersburg tot dient “I sense permetre l’obscuritat de la nit en els cels daurats, una aurora substitueix l’altra, rabent, cedint tot just mitja hora a la fosca” I és que l’efecte fascinador de les nits d’estiu a les altes latituds ha estat nombroses vegades font d’inspiració…
sabó metàl·lic
Farmàcia
Química
Denominació genèrica del detergent constituït per una sal d’un metall alcalinoterri o de metalls pesants, d’un àcid carboxílic de cadena llarga (superior als set àtoms de carboni), saturat o no, o que també pot ésser de tipus naftènic.
Hom els obté, bé per escalfament directe de l’àcid corresponent amb l’òxid o hidròxid metàllic, bé per metàtesi a partir de la sal sòdica de l’àcid carboxílic i una sal, com pot ésser el clorur, del metall corresponent, treballant també a temperatura elevada Són exemples de sabons metàllics l’estearat i el palmitat d’alumini, el naftenat de cobalt i el naftenat de manganès Els sabons metàllics troben aplicació com a agents assecants de pintures i vernissos, en la protecció de plàstics halogenats, com a fungicides i com a greixos lubrificants
estereoquímica
Química
Part de la química que tracta de l’estructura tridimensional de les molècules, és a dir, de la distribució o la posició relativa en l’espai dels àtoms que les constitueixen i de les propietats químiques que en depenen (estereoquímica dinàmica).
A mitjan s XIX hom descobrí que amb els mètodes analítics utilitzats podia arribar a assignar la mateixa fórmula estructural a més d’un compost Les teories i les regles de l’estereoquímica foren concebudes i establertes com les correccions necessàries per a evitar aquest defecte Bé que l’estereoquímica ha contribuït granment al progrés de la química orgànica i n'ha esdevingut una de les pedres angulars, la importància dels seus conceptes incideix també en el camp de la química inorgànica Constitueix un coneixement molt important per al domini de matèries que van de la química estructural a la…
arsènic
Química
Element amb propietats metàl·liques i no-metàl·liques, pertanyent al grup VA de la taula periòdica (quart període), de valències -3, +3 i +5, de símbol As.
Hom en coneix un sol isòtop natural, el 75 As, i nombrosos isòtops artificials, radioactius, de vida curta Els sulfurs d’arsènic naturals eren ja emprats a l’antiguitat clàssica com a pigments i medicaments, però la primera obtenció de l’element és atribuïda a Albert Magne cap al 1250 Els alquimistes consideraren l’arsènic com un principi actiu mascle i mostraren per ell i els seus composts un interès particular L’arsènic existeix en tres estats allotròpics cristallins l’ arsènic gris , dit també arsènic metàllic , que és l’únic estable l’ arsènic groc i l’ arsènic negre , sense comptar…
brom
Química
Element no metàl·lic, de la família dels halògens, pertanyent al grup VII A de la taula periòdica, de nombre d’oxidació -1, 0, +1, +3, +5 i +7.
Propietats del brom Hom en coneix dos isòtops naturals de nombre màssic 79 i 81 Es presenta en forma de líquid roig fosc, i els seus vapors, d’olor semblant al clor, són fortament irritants Forma molècules diatòmiques Br 2 , molt estables, que només es dissocien apreciablement per damunt de 1000°C És relativament poc soluble en aigua la solució és anomenada aigua de brom , bé que la solubilitat canvia molt en presència de sals, sobretot de bromurs, amb els quals forma ions complexos, com Br 3 - i Br 5 - És molt soluble en alguns dissolvents orgànics sulfur de carboni, tetraclorur de carboni…
Mercuri

Imatge de Mercuri proporcionada per la sonda MESSENGER
© NASA/Johns Hopkins Univ./Carnegie Inst.
Astronomia
El primer planeta del sistema solar, atenent la seva proximitat al Sol.
La distància de Mercuri al Sol varia entre els 48 milions de km 0,307 UA al periheli, i els quasi 70 milions 0,467 UA a l’afeli, per la qual cosa la seva òrbita és la més excèntrica dels planetes del sistema solar e = 205 El període orbital és de 88 dies La proximitat del Sol fa que, vist des de la Terra, la distància angular entre ambdós astres sigui sempre molt petita, amb un màxim de 28°, la qual cosa significa que l’observació de Mercuri és sempre difícil perquè se’l pot veure únicament poc després de la posta del sol o poc abans de la sortida En ambdós casos, Mercuri resta molt baix a l’…
Metabolisme dels glúcids
El monosacàrid més important per al metabolisme és la glucosa, ja que, d’una banda, és el que ingressa en majors proporcions a l’organisme després de la digestió dels aliments i, d’altra banda, gairebé la totalitat de fructosa i de galactosa absorbides a la circulació sanguínia és ràpidament convertida en glucosa a l’interior de les cèllules hepàtiques, abans de sofrir posteriors transformacions La glucosa absorbida després de la digestió dels aliments pot ésser aprofitada directament per les cèllules dels diferents teixits per tal d’obtenir-ne energia, o bé pot ésser utilitzada per l’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina