Resultats de la cerca

És una família més aviat reduïda, amb poc més d’un centenar d’espècies repartides en uns 20 gèneres Es troba ben representada a l’Amèrica tropical, bé que algunes espècies viuen a moltes altres regions intertropicals i temperades Conté arbres, arbusts, herbes i lianes, de fulles esparses, simples i enteres Les flors, poc aparents, s’agrupen en raïms, i solen ser pentàmeres, sense pètals i d’ovari súper Bé que cap fitolacàcia no és originària de casa nostra, hom pot veure-hi amb relativa freqüència dues espècies d’origen americà Phytolacca americana i Ph dioica La primera, el raïm…

Petita caleta tancada per rocam, a la costa nord-oriental d’Eivissa, prop de cala Mastella Ernest Costa La talaia de Sant Carles 21, entre els principals espais naturals de les Pitiüses El nord-est d’Eivissa és format per un massís accidentat i alt, la talaia de Sant Carles És un territori de turons i muntanyoles ben coberts de vegetació forestal pi blanc, savina, etc amb enclavaments de conreus tradicionals El substrat és calcari, de la sèrie tectònica d’Eivissa calcàries i calcarenites secundàries Es tracta d’un dels punts més variats de la geologia eivissenca dolomies i calcàries del…

A les mars dels Països Catalans només es troben dues espècies el trotllo negre Centrolophus niger i el trotllo ovalat Schedophilus ovalis

És anomenada també dermatitis exfoliativa dels nadons

Crist Vista de conjunt de la imatge, conservada al Museu d’Art de Catalunya, de Barcelona, on és catalogada amb el núm 15 922 ECSA-Rambol El Museu d’Art de Catalunya conserva, amb el núm 15 922 d’inventari, la imatge d’un crucifix de talla policromada, de 52 × 51 cm damunt una creu de 136 × 78 cm però actualment no és exposada al públic sinó retirada al magatzem Fou adquirida l’any 1906 a Miquel Deó, notari de la Seu d’Urgell, i és considerada com a obra del segle XIII Procedeix d’una parròquia d’Andorra, no determinada Per tal d’evitar de cometre errors atribuint autenticitat a detalls…

Situació Aspecte que ofereix la nau de l’església de Sant Martí de les Planes una vegada acabats els treballs de neteja duts a terme per la Delegació del Bages dels Amics de l’Art Romànic l’any 1981 F Junyent-A Mazcuñan Capella enrunada situada en un planell obert en una fondalada boscosa, sota el mas de les Planes i al cantó sud-oriental del terme Long 1°44’24” - Lat 41°48’10” Des de l’indret on s’alça l’església de Sant Miquel de les Planes, cal seguir uns pocs metres carretera amunt fins a trobar, a mà dreta, un camí per a usos forestals, que cal deixar ben aviat per seguir un corriol,…

Començat a excavar per Martins Sarmento l’any 1875, és el poblat d’aquesta cultura més extensament excavat i més ben conegut Voltat per un cercle de tres muralles, és un conjunt de cases circulars o ellíptiques D’època preromana ss III-II aC, subsistí durant el període romà

És un centre miner pirita cuprífera i terminal de ferrocarril Fou poblada a mitjan segle XIII per Béla IV d’Hongria amb colons provinents de Saxònia i, coneguda amb el nom alemany de Schemnitz, ben aviat destacà en l’activitat minera El 1528 s’adherí a la Reforma