Situació
Aspecte que ofereix la nau de l’església de Sant Martí de les Planes una vegada acabats els treballs de neteja duts a terme per la Delegació del Bages dels Amics de l’Art Romànic l’any 1981.
F. Junyent-A. Mazcuñan
Capella enrunada situada en un planell obert en una fondalada boscosa, sota el mas de les Planes i al cantó sud-oriental del terme. Long. 1°44’24” - Lat. 41°48’10”.
Des de l’indret on s’alça l’església de Sant Miquel de les Planes, cal seguir uns pocs metres carretera amunt fins a trobar, a mà dreta, un camí per a usos forestals, que cal deixar ben aviat per seguir un corriol, força ben marcat, que davallant costa avall mena al planell on hi ha les ruïnes de la capella. (FJM-AMB)
Història
Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Sant Mateu, i s’ignora el nom del lloc on es troba, ja que el que se li dona no sabem si és el propi. No degué passar de capella rural de la parròquia de Sant Mateu.
L’església apareix esmentada el 1361, quan entre d’altres esglésies de Sant Mateu es fa un llegat a Sant Martí, que ha de correspondre a aquesta església. Segurament no passà de capella rural, i el segle XVII ja devia estar sense culte i per això no se’n parla en les visites pastorals, que a partir d’aquest segle també parlen de les capelles de les parròquies. El 1981 la Delegació al Bages dels Amics de l’Art Romànic va netejar-ne les runes. (ABC)
Església
Planta de l’església formada per una nau única petita, rematada a llevant per un absis carrat. Es tracta d’una construcció tardana.
A. Mazcuñan-F. Junyent
Les ruïnes d’aquest edifici, fins fa poc, eren molt difícils de precisar i estudiar, per tal com es trobaven mig colgades i envaïdes de vegetació.
Recentment, però, gràcies a la tasca de neteja i desbrossament, realitzada pels Amics de l’Art Romànic del Bages, aquestes romanalles han estat recuperades i ara és ben visible el que resta de la capella. Es tracta d’una edificació romànica datable del final del segle XII, o potser, fins i tot, del XIII, que consta d’una petita nau, gairebé quadrada, ampliada a llevant amb un absis rectangular, una mica més estret que la nau.
L’aparell és fet amb blocs de pedra quadrats, ben polits i de mides considerables. Una ordenada disposició en filades devia donar un aspecte molt endreçat a la capella. La gruixària dels murs (125 cm) és desproporcionada respecte a les mides del temple i la seva alçada; en alguns indrets, sobrepassa lleugerament els dos metres.
Segons es desprèn d’aquestes restes, devia tractar-se, malgrat el seu enrunament, d’un edifici molt sòlid i massís, construït amb austeritat i senzillesa. Ignorem com era la seva coberta, puix que no en queda cap vestigi. Hom ingressava al temple a través d’un petit portal, ben patent, obert al capdavall del mur de migjorn. El paviment de la nau és resseguit per una socolada i és més baix que el del presbiteri, al qual s’ascendia mitjançant dos esglaons.
Als murs laterals de l’absis hi ha dos petits forats quadrangulars, fets segurament per guardar-hi els objectes litúrgics. Sembla que la capçalera era il·luminada per tres estrets finestrals, sense que hom pugui endevinar-ne cap més a la nau.
L’edifici és una ruïna; amb tot, després de la seva neteja, el seu aspecte, dins el que cap, és acceptable. (FJM-AMB)
Treballs de restauració posteriors
A l’estiu del 1993, l’empresa manresana Arqueociència dugué a terme l’excavació sistemàtica de les ruïnes d’aquesta església, a càrrec de l’Ajuntament de Sant Mateu de Bages i la família del mas les Planes de Sant Mateu. Gràcies a aquests treballs se sap que es tracta d’un petit temple rural, orientat est-oest i amb la porta a migdia. Malgrat l’alçada de les parets i el seu interessant portal, no conserva cap resta de la volta. L’edifici, de construcció externa rectangular, obra probablement del segle XIII, forma a la part interior dos àmbits diferents, un de molt antic i l’altre de més modern, a diferents nivells que se salven mitjançant uns graons. (FVM)
Bibliografia
- Francesc Villegas i Martínez: Recuperació d’una església romànica del Bages: Sant Martí de les Planes, a “Dovella”, núm. 3, Manresa desembre de 1981, pàgs. 35-37.