Resultats de la cerca
Es mostren 1436 resultats
escrofulariàcies
Botànica
Família de l’ordre de les personades constituïda per plantes quasi sempre herbàcies, amb flors hermafrodites, zigomorfes, de corol·la gamopètala, normalment quinquelobulada o bilabiada, i ovari súper bilocular, i amb fruits generalment capsulars, amb moltes llavors.
Consta de més de 2500 espècies esteses per tot el món Escrofulariàcies més destacades Antirrhinum asarina asarina Antirrhinum majus conillets , boca de conill, boca de dragó, cans, gossos, vedells Antirrhinum molle gatolins Calceolaria sp calceolària Celsia balearica trepó mascle Digitalis sp digital Digitalis lutea digital groga Digitalis obscura manxiuleta Digitalis ourourea digital purpúria, didalera Digitalis purpurea, ssp dubia didals Euphrasia sp eufràsia Gratiola officinalis gracíola Linaria sp linària Linaria cymbalaria picardia Linaria mino matacabrit Linaria triphylla coloma…
desgast
Fonètica i fonologia
Tendència dels parlants a reduir el cos fonètic dels mots per estalvi de sons innecessaris o molt poc informatius en diverses contrades.
Així s’expliquen en català reduccions com mossèn per monsènyer, vostè per vostra mercè, ca per casa, etc
plagiòclasi
plagiòclasi albita
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Silicatoaluminat de sodi i calci, (Ca,Na) (AlSi) AlSi2 O8.
Mineral del grup dels feldspasts, que cristallitza en el sistema triclínic Es presenta en grans irregulars i masses exfoliables, de color blanc o gris Té una duresa de 6 i una densitat de 2,62-2,76 L’esclat és de vidre o de perla De fet, les plagiòclasis constitueixen una sèrie que va des de l’albita pura NaAlSi 3 O 8 fins a l’anortita pura CaAl 2 Si 2 O 8 Aquesta sèrie acostuma a ésser dividida arbitràriament en sis espècies albita, oligòclasi, andesina, labradorita, bytownita i anortita Normalment hom estableix òpticament les diferències entre les espècies Les plagiòclasis presenten macla…
uvarovita
Mineralogia i petrografia
Silicat de calci i crom, Ca3Cr2(SiO4)3
.
Mineral que pertany a la família dels granats granat Té una densitat de 3,78 La uvarovita és un granat rar que es presenta, associat amb la cromita, a la serpentina N'hi ha als Urals, a Califòrnia, a Silèsia i al Transvaal, i, a la península Ibèrica, a Osca
francolita
Mineralogia i petrografia
Fosfat de calci carbonatat, Ca5F(PO4,CO3OH)3
.
Varietat d’apatita L’anàlisi química de la francolita dóna una apreciable quantitat de CO 2 un 5-6,5%, el qual hom suposa que és en part dins l’estructura, substituint el P, i en part també inclòs com a impuresa de calcita o aragonita La quantitat de F és superior a l’1%
Masia Casamada (Castellar del Vallès)
Art romànic
Desconeixem qualsevol referència documental sobre aquesta masia Segons LI Almerich fou una casa forta durant els segles XIII-XV, i era coneguda com a Ca Damada
supleció
Lingüística i sociolingüística
Fenomen que consisteix a cobrir, en una sèrie morfològica, algunes formes que li falten, amb formes que pertanyen a una altra sèrie.
Per exemple, en el verb ésser , el participi estat , pres del verb estar En glossemàtica , la noció de supleció s’estén als casos de sinonímia gos / ca
Asunción Revilla
Atletisme
Atleta.
Membre del CA Linterna Roja, fou campiona de Catalunya de salt d’alçada i de llançament de javelina 1961, i subcampiona de javelina 1962, 1963 i de salt d’alçada 1963
José Luis Yeste Llamas
Atletisme
Atleta.
Desenvolupà tota la seva carrera al CA Granollers, excepte un any que formà part de l’AE l’Hospitalet Fou campió de Catalunya dels 400 m 1985 i dels 800 m 1987
Miquel Duran i Saurina

Miquel Duran i Saurina
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Literatura
Sociologia
Edició
Publicista, poeta i impressor, de família pagesa humil.
Vida i obra De formació autodidàctica, fou una figura destacada del moviment catòlic i regionalista illenc Fundà a Inca el Cercle d’Obrers Catòlics 1900 Des de l’any 1922 actuà en un regionalisme catòlic, proper a la Lliga Fundà, dirigí o collaborà a Es Ca d’Inca 1900-04, El Hogar , La Bona Causa 1904-05, Ca Nostra 1907-29, L a Veu d’Inca 1915-19, L’Ignorància segona època, 1918-19 i Mallorca Dominical Fou també regidor de l’Ajuntament d’Inca 1920-23 i promotor o membre de l’Associació per la Cultura de Mallorca, del Centre Autonomista i de Nostra Parla,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina