Resultats de la cerca

Estudià a Barcelona, Madrid i Leiden i fou catedràtic de termologia a Madrid des del 1926 i també a Lisboa, on residí molt de temps Destacà pels seus treballs sobre física i, principalment, sobre la teoria de la relativitat especial d’Einstein El 1926 l’Institut d’Estudis Catalans publicà dins la collecció de Cursos de Física i Matemàtica , dirigida per E Terrades, el seu llibre Propietats dels gasos ultraenrarits Entre les seves altres obres, cal esmentar Física teórica 1931, Termodinámica 1958, Relatividad 1960 i Mecánica 1962

Fill de Miquel Joan Pasqual Estudià humanitats a València i, mestre en arts, obtingué la càtedra de filosofia 1565 Mestre en teologia, fou també catedràtic de teologia expositiva El 1587 era rector de la universitat Deixeble de Pere Joan Nunyes, fou un representant de l’escola valenciana de peripatètics clàssics, que llegia Aristòtil directament en grec Publicà el tractat De optimo genere explicandi Aristotelem et de vi et usu Logicae artis 1566, precedit de la traducció del grec al llatí de la lògica de Geórgios Paquimeres

Catedràtic de viticultura a l’École Nationale Supérieure Agronomique de Montpellier ENSAM, on exercí la docència fins el 2012, els anys 1956-64 publicà l’obra en quatre volums  Cépages et vignobles de France , aportació de referència a l’ ampelografia  moderna Publicà també altres treballs destacats com ara Recherches sur les méthodes d’identification et de classification des vitacées des zones tempérées 1967, Les maladies et les parasites de la vigne 2 vol 1977, 1982, Précis d’ampélographie pratique 1979 i Dictionnaire encyclopédique des cépages 2000

Frare franciscà, era catedràtic de Valladolid i qualificador del Sant Ofici, quan fou nomenat bisbe de Vic 1752 Home actiu, traslladà el seminari al carrer de Sant Just i l’amplià, féu edificar la Casa de Convalescència annexa a l’Hospital de Vic i el convent franciscà del Remei És autor d’un sínode publicat el 1753, i d’una revisió del pla de beneficis de tota la diòcesi Escriví sempre en castellà i fou un important factor castellanitzador de la societat vigatana del seu temps

Es doctorà en dret a Cervera 1817 Fou relator de l’audiència de Barcelona 1820-32, i en restablir-se la Universitat de Barcelona hi professà, i més tard en fou catedràtic El 1832 inicià la publicació dels usatges catalans, traduïts al castellà i amb notes Atacà l’actitud favorable a la desamortització expressada per Joan Illas i Vidal en l’opuscle Observaciones sobre el consejo dado al partido moderado por DJuan Illas y Vidal Per iniciativa seva fou restaurada la Casa de la Ciutat de Barcelona

Durant la guerra del Francès fou ajudant de cirurgia de l’exèrcit El 1814 li fou confiada la càtedra de física experimental de l’escola de física creada per la Junta de Comerç de Barcelona Més tard fou vicerector i catedràtic de la Universitat de Barcelona, vicepresident de l’Acadèmia de Medicina i Cirurgia i membre de les de Bones Lletres i de Ciències i Arts de Barcelona Traduí obres de text per a estudis de física i publicà alguns opuscles de temes científics

Fou catedràtic de retòrica de Cervera des del 1805 Durant la guerra del Francès fou redactor de la Gaceta de la Junta Superior de Catalunya el 1814 obtingué una canongia a Vic El 1821 fou vocal suplent a les corts del Trienni Liberal Amb la restauració de l’absolutisme criticà els liberals en sermons i escrits i fou redactor del diari reialista de Vic Publicà en castellà sermons i versos de circumstàncies Traduí al llatí el Diseño de la Iglesia militante de Fèlix Amat

Home eminent per la seva cultura jurídica i competència professional, fou catedràtic de dret romà, degà del Collegi d’Advocats de Barcelona i president de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Barcelona És autor de La costumbre como fuente de derecho 1908, del Prontuario de las leyes vigentes en Cataluña i d’un Dictamen sobre si són o no redimibles els censos emfitèutics a Catalunya, en collaboració amb Guillem A Tell i Tomàs Fontova Cal esmentar el seu discurs presidencial Estado del Derecho Catalán 1908

Catedràtic de literatura castellana a la Universitat de Granada, publicà diverses edicions i estudis especialment de poetes del Siglo de Oro Cal destacar Vida y poesía de Gerardo Diego 1955, Angel Ganivet, el excéntrico del 98 1965, Garcilaso de la Vega y sus comentaristas 1966 i altres estudis sobre el mateix poeta, com ara  Estudios sobre poesia española del primer Siglo de Oro 1970 Entre altres distincions, fou guardonat amb el Premio Nacional de literatura “Miguel de Unamuno” 1973 per Diez ensayos sobre literatura española

Llicenciat a Barcelona el 1939 cap de la secció de bacteriologia de l’Hospital del Mar 1949 i de la Clínica Mèdica A de la facultat de medicina, fou nomenat expert de l’OMS en la lluita contra la brucellosi 1959 Catedràtic de microbiologia de la Universitat Autònoma de Barcelona 1969, i membre de la Reial Acadèmia de Medicina 1977, és autor d’un gran nombre de treballs, principalment en el camp de les diagnosis serològiques, la diagnosi bacteriana i les resistències en el tractament amb antibiòtic