Resultats de la cerca

Llicenciada en Dret per la Universitat de Deusto, fou designada secretària interventora de l’Ajuntament biscaí de Kortezubi Militant del PNB, fou regidora de l’Ajuntament de Bermeo 1987-91, directora de serveis del Departament de Cultura del Govern basc 1989-94 i des del 1996 ocupà les mateixes funcions al Departament d’Interior, aleshores dirigit per Juan María Atutxa Diputada al Parlament basc des del 1996, fou elegida presidenta del Parlament basc al maig de 2005 la primera dona en ocupar el càrrec en substitució del seu predecessor, després que l’elecció fos desbloquejada quan PNB i EA…

El 1972 se'n separà la Lliga Comunista —un sector de la qual es reincorporà a LCR el 1978— i el 1973 es fusionà amb una escissió obrerista d’ETA ETA VI Assemblea que li donà una particular implantació al País Basc Vinculat al Secretariat Unificat de la IV Internacional trotskisme pretén impulsar la creació del “partit dels revolucionaris”, treballa al si de CCOO i d’UGT, refusa qualsevol forma de collaboració de classes i propugna una federació de repúbliques socialistes basades en consells obrers publica, des del 1971, “Combate” i “Comunismo” Feble al País Valencià, a Catalunya —on té per…

Sembla que en temps del seu germà Alfons IV governà el territori galaicoportuguès 926-930 amb prerrogatives quasi règies La renúncia d’Alfons IV el portà al tron lleonès, que hagué de defensar de les escomeses dels sarraïns expedicions d’'Abd al-Raḥmān III el 933 i el 934 Fou l’artífex d’una coalició navarresa,lleonesa i castellana que portà a la victòria de Simancas 939 sobre les tropes d’'Abd al-Raḥmān III Aquesta victòria permeté de fer avançar la frontera lleonesa del Duero al Tormes repoblament de Ledesma, Ribas, Los Baños, Alhándega, Peña Ausende i Salamanca Els darrers anys de regnat…

Es llicencià en medicina a Barcelona 1965, s’especialitzà en cirurgia, traumatologia i ortopèdia i es doctorà el 1975 Coautor dels llibres La sanidad, hoy 1975 i El Servei Nacional de Salut, una alternativa democràtica a la sanitat 1977, collaborà en el desè Congrés de Metges i Biòlegs 1976 i fou coordinador general de l’Àmbit d’estructura sanitària del Congrés de Cultura Catalana 1977 Afiliat al PSUC el 1968, en fou delegat a l’Assemblea de Catalunya, per la qual cosa fou empresonat el 1974 El 1977 fou nomenat conseller de sanitat i assistència social de la Generalitat de Catalunya El 1980 i…

Llicenciat en ciències econòmiques per la Universitat Autònoma de Barcelona 2000, cursà un postgrau de relacions internacionals a la Universitat de Barcelona Militant d’ Iniciativa per Catalunya-Verds  ICV des del 1997, l’any 2007 en fou nomenat responsable de relacions internacionals És vicepresident del Consell Català del Moviment Europeu, i fou el primer representant d’ICV al comitè executiu del Partit Verd Europeu, i el seu delegat al Fòrum de São Paulo Assessor de Raül Romeva  2004-08, el 2010 ingressà a la carrera diplomàtica del Ministeri d’Afers Estrangers L’any 2014 fou elegit…

Enginyer industrial superior per la Universitat Politècnica de Catalunya, ha treballat d’enginyer en el sector empresarial, per compte propi, i també ha estat professor d’institut Afiliat a Esquerra Republicana de Catalunya  el 2006, en fou secretari de comunicació de l’executiva comarcal de l’Urgell i secretari de política territorial de l’executiva regional de Lleida L’any 2018 fou elegit diputat del Parlament de Catalunya, on ha estat membre de la Comissió d’Urbanisme Regidor de l’Ajuntament d’Agramunt 2007-11, aquest any fou elegit alcalde de la població Reelegit el 2015 i el 2019, el…

Es definí com a interclassista i aglutinà corrents ideològics diversos Al juny de 1978 signà un acord electoral amb Unión de Centro Democrático i poc després s’afegí a l’entesa la Unió Democràtica/Centre Ampli L’acord es materialitzà en la coalició Centristes de Catalunya-UCD en les eleccions legislatives de 1979 UCC no participà en la fusió de les forces coalitzades en un mateix partit Tot i així, sí que ho va fer un nucli liderat per Alfons Porta senador per Lleida i Manuel Martí Díaz regidor de Girona Els líders d’UCC foren Carles Güell de Sentmenat president i Joaquim Molins secretari…

La coalició Forces Cauris per un Benín Emergent FCBE, que dóna suport al president Thomas Boni Yayi, va revalidar la majoria parlamentària en obtenir 33 escons dels 83 en joc en les eleccions celebrades al final d'abril El resultat, però, mostra la pèrdua de suport de la formació presidencial, que va perdre vuit escons respecte a l'anterior consulta En l'oposició, dividida, la Unió fa la Nació es va mantenir com a principal força, amb 13 diputats, tres més que el Partit de Renovació Democràtica PRD i sis més que l'Aliança Renaixement del Benín-Despertar Patriòtic Quasi dos mesos després de la…

L'1 de març es van celebrar eleccions a Estònia, en les quals els partits tradicionalment al poder van perdre posicions El governant Partit Reformista va obtenir 30 dels 101 escons en joc, amb el 27,7% dels vots els socialdemòcrates van treure 15 diputats amb el 15% dels sufragis, i el partit Unió Pro Pàtria i Res Pública, 9 representants amb el 13,7% Aquests tres partits van perdre, respectivament, 3, 4 i 9 escons en relació amb els comicis anteriors, mentre que el Partit del Centre, que disposa del suport de gran part de la minoria russa, va rebre el…

Patrice Talon va ser elegit president de Benín en la segona volta © Yanick Folly Un empresari arribat de nou a la política, Patrice Talon, va ser elegit president del país en vèncer en la segona volta de la consulta, celebrada al març Talon va obtenir el 65% dels vots mentre que Lionel Zinsou, primer ministre i candidat de la coalició Forces Cauris per un Benín Emergent FCBE, amb majoria al Parlament, en va aconseguir el 34% El resultat va significar una derrota per a Thomas Boni Yayi, el president sortint que havia avalat Zinsou en nomenar-lo primer ministre l’any anterior Boni Yayi no es va…