Resultats de la cerca

L’antiga capella del Mas Sant Vicenç i més tard hospital o hostal de traginers, es va transformar o renovar al segle passat quan es va construir el balneari i la caseria dels Banys de Sant Vicenç Actualment és dedicada a la Mare de Déu del Roser i després a sant Gervasi Antigament hi havia al lloc un mas anomenat de Sant Vicenç, dependent del monestir de Sant Llorenç prop Bagà, documentat des del 1050 com el “ manso sancti Vincentii ”, en un pacte entre l’abat de Sant Llorenç i Arnau Guillem d’Urús Del mas i la capella hi ha altres notícies dels segles XII al XIV És probable…

El lloc d’ Argenteria surt esmentat per primera vegada en la carta de poblament de Cambrils de l’any 1178 atorgada pel rei Alfons I De la parròquia de Sant Bartomeu de l’Argentera se’n tenen notícies més tardanes Els habitants de Duesaigües i les Valls van dependre de l’església parroquial de l’Argentera fins l’any 1345, moment en què es concedí permís per a bastir una església a Duesaigües, que esdevingué una sufragània de la d’Argentera L’església de l’Argentera, al final del segle XV, era de collació de l’arquebisbe de Tarragona La construcció de l’edifici actual d’estil barroc fou…

El Palau Aguilar, avui dia seu del Museu Picasso, és situat dins l’antic barri de Santa Maria, concretament al número 15 del carrer de Montcada, fent cantonada amb el carrer de Cremat Gran Els orígens d’aquest palau es remunten al segle XIII, quan n’eren els propietaris la família Calders Posteriorment passà a mans dels Desvalls El 1327 l’adquirí Pere des Lledó, el qual el vengué poc temps després, el 1348, a Pere Mitjavila Aquest el traspassà a Joan Coromines el 1366 El 1463 un descendent de la família Coromines el vengué a la nissaga dels Aguilar, un membre de la qual, Berenguer d’Aguilar,…

Situada dins l’antic terme del castell de Solsona, no degué passar de capella, dependent de la parròquia de Santa Maria de Solsona Les primeres notícies de l’església es troben l’any 1013, quan Ellemar, Miró, difunt, i Gigó, anomenada Bonamoça, donaren a Santa Maria de Solsona l’alou que fou de Miró, situat a Solsona, al mont Lleudà “ in Monte Lezda no” les terres de l’alou es trobaven junt a Santa Eulàlia El mateix any 1013, Eldemar i la seva muller Bonamoça repetiren la donació a Santa Maria de Solsona sense el difunt Miró, però feien constar que també se cedien dues peces de terra a Santa…

Aquesta església es trobava inicialment fora de les muralles de vila, però més tard, en una ampliació, quedà dins del clos murallat, tot canviant l’advocació primitiva per la de la Mare de Déu del Portal Sempre ha estat una incògnita l’origen de l’actual església de la Mare de Déu del Portal Una possible procedència seria que inicialment fou una capelleta sobre un portal de la vila i que la gran devoció que adquirí motivà l’erecció d’una gran església entre els anys 1756 i 1787 Un altre possible origen podria ser que inicialment fos una església dedicada a sant…

Aquesta església era situada dins l’antic terme del castell d’Argençola Molt aviat tingué funcions parroquials, que ha conservat fins a l’actualitat si bé en un edifici diferent del primitiu El castell d’Argençola es documentà al mateix temps que l’església l’any 1032, quan es jurà el testament de Maier de Clariana a l’altar de Sant Llorenç, la basílica del qual era situada en el castell d’Argençola Entre les deixes pietoses n’hi ha una d’un alou a Sant Llorenç i una vinya a Santa Maria d’Argençola El difunt era senyor del castell d’Argençola i de molts altres castells de l’actual terme…

D’aquest castell avui no queda cap rastre i només en coneixem l’existència per escasses referències en la documentació El castell de Clarà apareix documentat en l’acta de consagració de l’església de Sant Martí d’Avià, datada el 12 de gener de l’any 907 on apareix una menció concreta al castell “ aecclesia est haedificata que postmodum nondum fuerat consecrata, ut eam Christo donante ad dedicationis culmine perduceremus ut et istius ville populus et alii quin in Castro Clairano ad hanc orationis domum ” L’acta també esmenta el lloc de Clarà en parlar de la dotació a aquesta església “… Hanc…

L’opus parietal és l’aparell de les parets d’un edifici que, normalment, té un nucli construït amb opus caementicium , és a dir, un morter de calç gruixut Pot ésser opus quadratum , quan els blocs són de pedra treballada totalment regulars opus incertum , obtingut per la unió, mitjançant argamassa, de grans trossos irregulars de pedra  opus reticulatum , que consisteix en blocs collocats en filades obliqües de 45º d’inclinació formant un dibuix en xarxa  opus testaceum també opus latericium , realitzat amb maons compactats amb morter de calç opus vittatum , que alterna filades horitzontals de…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Este Films Barcelona, Jad Films França ARGUMENT I GUIÓ Manuel Maria Saló FOTOGRAFIA Mario Pacheco blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Juan Alberto Soler MUNTATGE María Rosa Ester MÚSICA Josep Solà SO Miquel Sitjes INTERPRETACIÓ Christian Marquand Walter, Agnès Laurent Ilona, Ángel Aranda Rudolf, Marisa de Leza Lita, Vicky Lagos Rosita, María Fernanda Ladrón de Guevara Mercedes, Josep Maria Caffarel Valera ESTRENA Barcelona, 20051960, Madrid, 13031961 PREMIS Ciutat de Barcelona 1960 millor director Sinopsi Ilona és una refugiada hongaresa a Barcelona…

Vida Versàtil en l’exercici de la seva professió, inventà diferents aparells i fundà, dirigí i collaborà en diverses publicacions científiques, i també escriví nombrosos estudis El 1907 publicà un ampli treball, Aplicaciones de las ondas hertziana "Revista Tecnológico-Industrial", tema en el qual fou un veritable expert i innovador El mateix any publicà Transmisión de dibujos y fotografías con la telegrafía sin hilos "Revista Minera, Metalúrgica y de Ingeniería" i inventà uns aparells per a transmetre dibuixos i fotografies emprant dues estacions de telegrafia sense fils,…