Resultats de la cerca
Es mostren 1423 resultats
Ural
Riu
Riu de Rússia i el Kazakhstan, entre els Urals i la depressió de la Càspia (2 428 km de longitud i 237 000 km2 de conca).
Neix a la serralada d’Uraltau, als Urals meridionals, i desguassa a la mar Càspia, prop de Gurjev, després d’haver-se dividit en dos braços És glaçat del novembre al març Els afluents principals són l’Or’ i l’Ilek per la dreta, i el Sakmara per l’esquerra Passa per les ciutats de Magnitogorsk, Orsk, Orenburg, Ural’sk i Gurjev És navegable des d’Ural’sk Hi ha pantans, amb centrals hidroelèctriques, prop de Magnitogorsk i d’Ural’sk
coll de les Arques
Depressió de la serra que marca el límit del Conflent i el Rosselló, per on passa el camí de la Bula d’Amunt (Rosselló) a Glorianes (Conflent).
coll d’Ares
Collada
Depressió de la serra de Montsec d’Ares (1 497 m alt.) per on passa l’antic camí i la carretera de Balaguer a l’Alta Ribagorça.
És termenal dels municipis d’Àger Noguera i Sant Esteve de la Sarga Pallars Jussà Al vessant meridional, prop del coll dins el terme d’Àger, hi havia, els s XII i XIII, un hospital a càrrec de religiosos hospitalers dit hospital d’Ares o de Sant Joan de Jerusalem
coll de l’Arca
Collada
Depressió de la serra de l’Albera (581 m), entre la vall de l’Albera i la capçalera del Llobregat, límit del Vallespir i l’Alt Empordà.
S'obre entre el pic de la Comtessa i el pla de l’Arca , que s’estén pel vessant meridional, dins el terme municipal de la Jonquera Alt Empordà
coll de Fontalbres
Depressió (1 015 m), de la serra del Reconco, dins el terme de Biar (Alcoià), que separa la vall de Biar de la foia de Castalla (Onil).
Avià

Avià
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Berguedà, situat a la dreta del Llobregat, a la zona de contacte entre els Prepirineus (cingles de Coforb) i les vores de la Depressió Central.
Situació i presentació Hi aflueix la riera de Coforb i també en drena el territori la riera de Clarà, que forma en part el límit SW i desguassa al Llobregat dins del terme de Casserres A l’W limita amb el terme de Capolat, al SW i S amb l’Espunyola, un enclavament de Montclar i Casserres, i, a l’altra banda del Llobregat, per l’E, amb el terme d’Olvan El municipi inclou els nuclis de població següents els pobles d’Avià, que n’és la capital, i de Graugés, la caseria d’Obiols, les colònies de la Plana i Cal Rosal anomenada també Colònia Rosal, compartida amb els termes d’Olvan i Berga, on es…
la Ribagorça

Comarca de la Franja de Ponent.
La capital històrica és la vila de Benavarri Comprèn un total de 24 municipis i tres antics municipis Torres del Bisbe i Jusseu i Güel actualment annexats a Graus i Llaguarres ara pertanyent a Capella Per raons lingüístiques, cal incloure encara dins la comarca un sector de l’antic terme de Merli que, en desaparèixer, es va migpartir entre el municipi ribagorçà de la Pobla de Roda i el de Foradada de Toscar nuclis de Vacamorta i Espluga Geogràficament comprèn el sector transversal ponentí dels Pirineus catalans, entre el massís axial N i les Serres Exteriors S Les Serres Interiors tallen les…
Uranium City
El bosc boreal que recobreix l’escut canadenc precambrià no és gaire acollidor El sòl és prim i els arbres esparsos Els hiverns són llargs, foscos i rigorosos A l’estiu, que és breu, els mosquits i la mosca negra ho infesten tot Poblat escassament durant segles per pobles aborígens que subsistien caçant i pescant, i visitat esporàdicament per traficants de pells, a la darreria del segle XIX la situació començà a canviar s’hi descobriren or i altres minerals valuosos Amb l’esclat de la mineria aparegueren poblacions de circumstància, sotmeses al vaivé de les explotacions Uranium City, al N de…
Sistema Central
Serralada
Sistema muntanyós de la península Ibèrica, format per un conjunt de serralades que constitueixen una espina dorsal que divideix en dues parts la Meseta castellana.
Constituït per una sèrie de dovelles allargades segons la direcció general NE-SW, aixecades per damunt dels 2 000 metres d’altitud, s’estén des dels contraforts més occidentals de la Serralada Ibèrica fins a Portugal D’orient a occident se succeeixen les serres de Somosierra, Guadarrama, Gredos, Peña de Francia, Gata i la da Estrêla És format per roques del sòcol paleozoic de la Meseta, del qual es diferencia morfològicament a causa de les grans fractures mestres, de direcció general igual que la de la serralada, i que en conjunt l’han aixecat Aquestes fractures tenen la rèplica en d’altres…
la Noguera Ribagorçana

La Noguera Ribagorçana al seu pas pel congost de Mont-rebei
© C.I.C. - Moià
Riu
Riu pirinenc, afluent del Segre per la dreta, prop de Corbins, després d’un curs de 130 km a través de l’Alta Ribagorça (la vall de Barravés a la capçalera), i de la Ribagorça (la Terreta, entre els congosts d’Escales i de Mont-rebei), i des d’aquí fa més o menys de separació entre la Ribagorça, la Llitera i el Segrià, a la dreta, i el Pallars Jussà i la Noguera, a l’esquerra.
La seva conca és de 2036 km 2 Neix al port de Viella, a més de 2400 m d’altitud, i travessa, successivament, amb un traçat de N a S, i epigenèticament, el granit i el Paleozoic de la zona axial, amb una vall glacial que acabava a Vilaller Després la Serralada Interior —serra de Sant Gervàs—, els potents estrats calcaris de la qual travessa en l’engorjat d’Escales Tot seguit l’ampli sinclinal interior excavat en les margues cretàcies i eocèniques que formen la Terreta o Noguerola després la Serralada Exterior —el Montsec, el Montclús, la serra de Sant Miquel—, travessada també per feréstecs…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina