Resultats de la cerca
Es mostren 10664 resultats
els Desemparats
La imatge de la Mare de Déu dels Desemparats
© Fototeca.cat
Advocació de la Mare de Déu, popular a la ciutat de València des del s. XV.
Originàriament, sembla vinculada a la creació pel frare mercedari Gilabert Jofré 1409 d’un hospital de folls, per ajudar el qual fou constituïda la Confraria de Santa Maria dels Innocents, Folls i Desemparats 1414 Aquesta confraria, a més d’atendre les necessitats de l’asil, s’ocupà particularment d’assistir els condemnats a mort i, en general, d’enterrar els difunts indigents o sense família ajusticiats, nàufrags, prostitutes, i també d’altres formes de beneficiència dotar donzelles òrfenes, etc Fins a la darreria del s XVI, celebrà, el dia de Sant Macià, una cerimònia religiosa que…
els Córrecs
La Mare de Déu dels Córrecs , a Perpinyà
© Fototeca.cat
Capella
Capella de la Mare de Déu dels Córrecs
annexa a la catedral de Perpinyà Sant Joan el Vell
).
Corresponent al creuer meridional de la primitiva església perpinyanesa consagrada el 1025, damunt el qual fou construït el campanar al s XII, hom hi construí un portal, amb decoració d’inspiració probablement provençal, de gres roig La imatge de la Mare de Déu, talla de fusta del s XIII, és tradicionalment invocada contra l’esterilitat
el Remei d’Alcover
Mare de Déu del Remei
© Xevi Varela
Santuari
Santuari (la Mare de Déu del Remei) del municipi d’Alcover (Alt Camp), situat als vessants orientals de les muntanyes de Prades, enlairat damunt la riba esquerra del riu Glorieta.
L’actual edifici, beneït el 1779, substituí un antic temple del s XVI, dedicat a sant Antoni i a la Mare de Déu Segons la tradició, la imatge és una marededeu trobada L’actual santuari, molt venerat a la comarca, té una façana barroca flanquejada per dues torres circulars Havia estat a càrrec d’ermitans
Osiris
Representació d’Osiris (esquerra), déu del més enllà, representat amb els seus atributs: tiara, bàcul i espantamosques
© Corel Professional Photos
En la religió egípcia, Déu del més enllà.
Adorat originàriament a Busiris al Delta, el seu culte s’estengué des d’època antiga a tot Egipte assimilat en diferents viles al déu local a Sokaris, a Memfis i, sobretot, a Khentimentiu, déu dels morts, a Abidos Era representat com un home embolicat en un sudari, amb la cara i les mans de color verd, color de resurrecció, coronat amb una alta tiara i sostenint el bàcul de comandament i l’espantamosques La llegenda osiríaca en féu el principal déu del panteó egipci Segons ella, Osiris era fill de Geb déu-terra i de Nut deessa-cel i regia el món Envejant la seva posició, el seu germà Seth…
Mart
Representació del déu Mart en l’obra d’Andrea Mantegna, Mart, Venus i Diana
© Corel Professional Photos
Mitologia
Nom d’una antiga divinitat itàlica assimilada al déu grec Ares
.
Venerat sobretot com a déu de la guerra, tingué un culte particular a Roma com a pare de Ròmul, el mític epònim de la ciutat Li fou dedicat un lloc, el campus Martius , i el primer mes de l’antic calendari romà li fou també consagrat març Al llarg del sIII aC, com a resultat d’un procés d’hellenització, els romans li atribuïren els mites propis d’Ares, i també l’associaren amb Afrodita A l’època imperial fou objecte d’un gran culte gràcies a la institució del culte del Mars Ultor per obra d’August Fou representat plàsticament revestit de cuirassa i amb casc
el Toro
Aspecte del santuari de la Mare de Déu del Toro
© CIC-Moià
Santuari
Santuari (la Mare de Déu del Toro) situat al municipi des Mercadal (Menorca), al cim de la muntanya del Toro (385 m alt.), màxima elevació orogràfica de l’illa, a llevant de la vila.
La tradició atribueix la troballa de la Mare de Déu a uns ermitans de Llinàritx que acudiren a la muntanya guiats per una columna de llum Però cal situar la fundació del santuari vers el 1288, immediatament després de la conquesta El pariatge de Jaume II de Mallorca cita la capella de Sant Salvador del Toro a la demarcació parroquial de Sant Llorenç de Binixems L’església fou regida successivament per mercedaris fins el 1297, capellans diocesans, augustinians 1595-1835, franciscans 1880-81, ermitans de Sant Pau i Sant Antoni 1941-68 i darrerament per franciscanes La comunitat augustiniana…
la Mercè
Imatge de la Mare de Déu de la Mercè del temple de Barcelona
© Fototeca.cat
Advocació mariana ( Mare de Déu de la Mercè
), originària de Barcelona, lligada a la fundació de l’orde de la Mercè ( mercedari
).
Segons la tradició, la Mare de Déu s’aparegué la nit del 2 d’agost de 1218 a sant Pere Nolasc, sant Ramon de Penyafort i a Jaume I per manar-los la fundació d’un orde per a redempció dels captius La seva advocació és constatada vers el 1230 i hom li dedicà un primer temple entre el 1249 i el 1267 La imatge actual és una talla de fusta gòtica del s XIV, probablement obra de Pere Moragues, amb un infant Jesús a la falda, d’un segle o dos després El 1637, amb motiu d’una plaga de llagostes, fou nomenada patrona de Barcelona pel consell de la ciutat i, el 1696, el papa InnocenciXII estengué el…
Mestre de Joan Sivera
Mestre Joan de Sivera Mare de Déu de la llet (primer quart del s. XV)
Pintura
Nom amb què era conegut fins ara l’autor del retaule de la Mare de Déu de la Llet (Museu de Belles Arts de València).
Deixeble o bé la mateixa persona que el Mestre de l'Olleria , ha estat identificat amb Antoni Peris per mitjà de la taula de Sant Bernat d’Alzira i les seves germanes Museu de la Seu de València Tanmateix, el retaule de la Mare de Déu de la Llet surt de les característiques comunes a l’obra atribuïda a Antoni Peris
Mestre de Canapost
Mestre de Canapost Retaule de la Mare de Déu de la llet
© Fototeca.cat
Pintura
Nom amb què és conegut el pintor anònim autor del retaule de la Mare de Déu de la llet
, de l’església de Canapost (Baix Empordà), conservat al Museu Diocesà de Girona.
Influït pel goticisme francoflamenc, especialment per l’estil concret i simple de Fouquet, el seu art, d’accentuat refinament, assenyala el pròxim canvi vers el Renaixement Hom li atribueix el Retaule de la Llotja de Perpinyà, del 1489, i les Mitges figures de Jesús i de la Mare de Déu d’un medalló reliquiari de la catedral de Girona donat el 1496 Darrerament s’han assenyalat les estretes relacions que hi ha entre la seva obra i la del Mestre de la Seu d’Urgell
Anubis
Representació d’Anubis, déu dels morts i dels funerals, momificant el cos d’un difunt
© Corel Professional Photos
Mitologia
Déu egipci dels morts i dels funerals, a diferència d’Osiris, que ho era de l’altra vida.
Encara que adorat especialment a Cinòpolis, el seu culte, molt antic i dilatat, car arribà fins a l’època romana, abastava tot l’Egipte Els seus vincles familiars, complexos i poc clars de vegades, germà d’Osiris d’altres, fill d’Osiris, Seth, etc, el relacionen preferentment amb les divinitats del mite osiríac, segons el qual s’encarregà dels funerals d’Osiris Així mateix, en el famós judici del mort, presidit per aquest déu, Anubis tenia cura de la pesada del cor del difunt a la balança Hom el representava com un home amb cap de gos o de xacal