Resultats de la cerca

Fou militar demòcrata, sovint s’hagué d’exiliar dels llocs on residí Venècia, Pàdua, Milà, etc Començà escrivint poesies patriòtiques Ode a Bonaparte i el drama Tieste , representat, amb èxit, el 1797 L’angoixa que li produí el tractat de Campoformio es reflecteix a les Ultime lettere di Jacopo Ortis 1802, novella en forma d’epistolari, revolucionària i romàntica inspirada en Werther , tingué una àmplia influència durant el s XIX i és una mostra excelent de prosa romàntica Participà en la defensa de Gènova, on fou ferit, i en les campanyes de la Romanya i la Toscana El 1803…

Llicenciada en filosofia i ciències de l’educació, s’inicià com a actriu en el teatre universitari Feu cursos de dansa contemporània, tècnica vocal, interpretació, dramatúrgia actoral i direcció El 1994 fundà Metadones, grup de teatre nascut amb esperit renovador i amb una estètica peculiar basada en la confluència de diferents disciplines artístiques llenguatges audiovisuals, musicals i coreogràfics Amb aquest conjunt feu relectures heterodoxes de clàssics, com Lorca en l’espectacle La Bernarda es calva 1994, Eurípides a Medea Mix 1996 o Shakespeare a Ricard G 2000 El 1997 dugué a terme la…

Fill de Pere de Palol i Poch Estudià el batxillerat a Girona, i, traslladat a Barcelona, inicià, sense acabar-los, els estudis de dret De retorn a Girona, collaborà amb el grup modernista gironí encapçalat per Xavier Montsalvatge, amb qui fundà la revista L’Enderroc  1902, i participà en la creació dels Jocs Florals de Girona el 1903 També collaborà a Vida  Dins del grup, donà la imatge del poeta bohemi i rebel Admirador de Verlaine, Mallarmé i D’Annunzio, incorporà les tècniques i la sensibilitat simbolista als seus poemes, com demostra a Roses 1905, el seu primer recull, i evolucionà,…

De família modesta i de tendències radicals, assolí encara jove importants càrrecs públics i esdevingué general a 33 anys Fou l’inspirador d’importants reformes constitucionals, com l’ampliació de funcions dels estrategs i llur capacitació per a ésser reelegits en virtut dels coneixements tècnics que l’art militar exigia També fou ell qui s’adonà de les possibilitats d’Atenes per a esdevenir una potència marítima i s’esforçà a fer d’aquesta idea una realitat Abans de Marató havia ja efectuat la fortificació del Pireu, i la prolongació de la guerra amb Egina li donà motiu per a crear una…

Hom creu que, en ocasió d’una ambaixada romana a Cartago, fou comprat com a esclau i dut a Roma, on residí a casa del senador Terenci Lucà, el qual li donà el nom, el féu educar com a home lliure i aviat l’afranquí També, a casa del seu protector, entrà en relació amb figures rellevants de la noblesa romana que l’introduïren en el cercle dels Escipions Així suscità l’enveja i l’enemistat dels seus collegues, però ell, content amb l’aprovació que trobava en el seu cercle d’homes eminents, es dedicà al treball dramàtic i escriví sis comèdies, que foren estrenades entre els anys 166…

Molt aviat anà a Venècia, on rebé els primers ensenyaments als tallers de S Zuccato i dels Bellini i escollí per mestre Giorgione, amb qui collaborà en els frescs del Fondaco dei Tedeschi 1508-09, fragments a l’Accademia i al Palazzo Ducale i l’influx del qual és també palès en les obres de joventut frescs de la Scuola del Santo Pàdua, 1511, Amor Sacre i Amor Profà 1515 Galleria Borghese, Roma Després d’haver refusat d’anar a Roma, el 1513 obrí un taller i oferí els seus serveis a la Sereníssima Inicià així una nova etapa, durant la qual conreà el naturalisme i desenvolupà les seves…

Vida i obra Inicià estudis de dret i collaborà un temps en el negoci familiar d’ultramarins i colonials, que heretà Militant del republicanisme i vinculat a Valentí Almirall, que fou un dels executors del seu testament, pel qual creà la Biblioteca Pública Arús , fou secretari del Primer Congrés Catalanista 1880 Fou membre actiu de la francmaçoneria des del 1866 i dirigí un Diccionario enciclopédico de la masonería , el Boletín Oficial de la Gran Logia Simbólica  i La Luz  Fundà la lògia catalanista Avant 1880 Promogué entitats amb finalitats educatives, de diversió i filantròpiques, i fou…

Deixeble de Ramon Martí i Alsina a Llotja Tractà Gustave Courbet a París Els anys seixanta les seves obres foren rebutjades per massa avançades en les exposicions oficials barcelonines organitzades a la Llotja, i exposà sense èxit en les exposicions nacionals de Madrid del 1864, el 1867 i el 1871 Fugint de l’epidèmia que assolava Barcelona, anà a Olot el 1870, on es relacionà amb l’escola aglutinada per Joaquim Vayreda, que l’influí Signà auques i dibuixos amb el nom de Katúfol Exposà habitualment a la Sala Parés de Barcelona des de la seva fundació, el 1877, sala on reuní una penya…

Fill de mare canària i de pare vendrellenc, enriquit mòdicament a l’illa, trigaren a casar-se i a reconèixer-lo legalment, circumstàncies que s’han relacionat amb la proliferació del mestissatge i la marginació en la seva obra, per bé que es tracta de motius literaris freqüents Quan tenia vuit anys 1853, es traslladaren a Catalunya, on alternaren la residència entre Barcelona, on estudià intern a l’Escola Pia i s’establiren al final del 1871 anuncià la mudança, i el Vendrell Ja des d’allí,…