Resultats de la cerca
Es mostren 959 resultats
John Lill
Música
Pianista anglès.
És un destacat representant del virtuosisme pianístic britànic de la segona meitat del segle XX Nen precoç, donà el seu primer concert a nou anys Estudià al Royal College of Music entre el 1955 i el 1964 i posteriorment rebé classes particulars de Wilhelm Kempff als cursos que oferia a Positano, Itàlia L’any 1963 debutà al Royal Festival Hall de Londres i el 1969 tocà al Carnegie Hall de Nova York L’any següent, el 1970, guanyà el Concurs Internacional Cajkovskij de Moscou, fet que li obrí nous horitzons Ha fet gires arreu del món i ha actuat amb formacions del prestigi de la Royal…
Pau Agustí i Planell
Cinematografia
Científic.
Vida Metge i membre de la Societat Astronòmica de Barcelona, l’any 1915 oferí a la Universitat de Barcelona tres xerrades intitulades Conferencias sobre cinematografía científica , pioneres a l’Estat espanyol Hi tractà des de la llanterna màgica fins a la cinematografia científica que enregistra els moviments d’objectes o éssers per tal d’estudiar-ne els comportaments S’enfrontà al cinema que dona una sensació de relleu i amb les experiències acadèmiques que sobre aquest tema feu August Pi i Sunyer des de 1906, així com amb el cinema en color Les conferències magistrals foren…
Tölzer Knabenchor
Música
Cor infantil alemany.
Fundat a la localitat bavaresa de Bad Tölz el 1956 per Gerhard Schmidt-Gaden, és un dels cors de veus blanques més prestigiosos del món El seu repertori es nodreix tant d’obres a cappella com amb acompanyament instrumental, religioses i profanes Els seus membres també participen en representacions operístiques És una de les agrupacions corals més actives del panorama musical, amb més de 200 audicions públiques anuals, entre concerts i òperes, en les quals prenen part tots els components del cor o bé grups reduïts Ha actuat a la Xina, el Japó, els Estats Units, Israel, Anglaterra, França,…
Santa Maria de l’Antiguitat (Casserres)
Art romànic
L’església de Santa Maria de l’Antiguitat devia tenir uns orígens molt antics car la documentació del segle XI l’enregistra ja d’aquesta manera Situada dins l’antic terme del castell de Casserres, al comtat de Berga, i dins la jurisdicció episcopal d’Urgell, l’església és molt poc documentada L’any 1061 Ramon “Duerasan” feu testament en el qual escull com a marmessors el vescomte Dalmau, la vescomtessa Arsen i el seu fill Bernat entre moltes de les deixes fetes a diferents esglésies del baix Berguedà, cal especificar la de Santa Maria de l’Antiguitat Ed ad lumine Scte Maria…
David Carradine

David Carradine
© Detroit Public TV
Cinematografia
Actor cinematogràfic nord-americà.
Fill i germà d’actors, estudià música al San Francisco State College, s’inicià en el teatre a Broadway i posteriorment retornà a Hollywood, on començà a actuar en sèries de televisió des de mitjan anys seixanta Del 1972 al 1975 protagonitzà la sèrie Kung Fu , barreja de western i del gènere de les arts marcials amb un cert rerefons filosòfic que el projectà a la fama Posteriorment passà també al cinema, en què participà, entre altres films, en Bound for Glory 1976, de H Ashby The Long Riders 1980, de W Hill Americana 1983, també dirigit per ell i que li valgué un premi extraoficial del públic…
Bud Shank
Música
Nom amb el qual fou conegut el saxofonista contralt i flautista de jazz nord-americà Clifford Everett Shank.
Començà estudis de música i empresarials a la Universitat de Carolina del Nord, que abandonà el 1946 per a dedicar-se professionalment al jazz Installat a Los Angeles, formà part de les orquestres de Charlie Barnet 1947-48 i Stan Kenton 1950-51, i també contribuí a desenvolupar, amb músics com Gerry Mulligan i Chet Baker, l’anomenat Jazz de la Costa Oest West Coast Jazz, derivació del bop depurada del fraseig més agressiu d’aquest estil i similar al cool -jazz sorgit els mateixos anys a Nova York Tanmateix, el seu estil continuà evolucionant i s’endurí gradualment Fou un pioner de la flauta…
Jordi Barre
Música
Cantautor.
Estudià al conservatori de Perpinyà De molt jove actuà en formacions simfòniques i de música lleugera i formà una orquestra pròpia, que dirigí durant prop de trenta anys i amb la qual aconseguí notorietat Des de la publicació del disc Canta Perpinyà 1963, poemes musicats de Jordi-Pere Cerdà , interpretà i enregistrà sempre en català, i destacà la seva collaboració amb el poeta i rapsode Joan Cayrol Vinculat a la Nova Cançó , hom el considera l’introductor d’aquest moviment a la Catalunya del Nord, on actuà arreu També fou invitat a les televisions francesa i catalana El seu repertori, molt…
,
Duke Ellington
Música
Nom amb què és conegut el director d’orquestra, compositor, arranjador i pianista de jazz
nord-americà Edward Kennedy Ellington.
Inicià la seva carrera com a director el 1924, i al final dels anys vintcomençà a adquirir renom amb les seves interpretacions en un estil jungle style caracteritzat per determinats efectes sonors obtinguts amb les trompetes i els trombons La seva orquestra fou una de les més notables de la història del jazz , tant pel caràcter inconfusible que ell sabé imprimir-li, com per la qualitat dels seus membres, quasi tots solistes de gran categoria, entre els quals cal esmentar Johnny Hodges, Harry Carney, Ben Webster, Paul Gonsalves saxòfons, Cootie Williams, Ray Nance trompetes i Jimmy Blanton…
Adrià Puntí

Adrià Puntí
Música
Cantant, de nom real Josep Puntí i Fàbregas.
Es donà a conèixer a través d' Umpah-Pah, del qual era el principal creador i compositor, grup amb el qual publicà la maqueta Tomahawk 1990 i els àlbums Raons de Pes 1991, Bamboo Avenue 1992, Bordell 1994, Triquiñuelas al óleo 1994 i La Columna de Simeón 1996 Dissolt el conjunt després de publicar aquest darrer disc, Puntí començà una carrera en solitari a partir del 1997 amb el disc Pepalallarga i Posteriorment, el 1998, enregistrà L’hora del pati i el 2002 edità el disc Maria , pel qual fou guardonat el 2003 amb el premi de la revista Enderrock al millor disc de pop-rock , el premi Altaveu…
Hipòlit Lázaro i Higueras
Hipòlit Lázaro i Higueras
© Fototeca.cat
Música
Tenor.
Debutà a Olot el 1906 amb Marina , d’Arrieta, i el 1910 es presentà al Teatre Novetats de Barcelona amb La favorita , de Donizetti Els seus estudis foren precaris, per manca de recursos passà a Milà 1910, on perfeccionà els seus coneixements Aviat es destacà, i assolí èxits a Itàlia, al Caire i a Anglaterra Rigoletto , 1912 L’òpera Isabeau el féu decantar cap al repertori verista, especialment de Mascagni, del qual féu les estrenes mundials de Parisina Teatro alla Scala de Milà, 1913 i Il piccolo Marat Roma, 1921, així com de La cena delle beffe 1924, de Giordano Les seves facultats vocals…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina
