Resultats de la cerca

Malauradament, hom conserva poques notícies documentals sobre aquest castell Segons P Català, és aquest castell i no el d’Artesa de Segre, el que surt esmentat en un document datat l’any 989, en el qual el comte Borrell II vengué a Sania un alou situat en el comtat de Manresa, que afrontava al nord amb la fortalesa d’Ardesa No trobem cap referència més sobre el castell fins al final del segle XII, època en què el senyorejava Bertran de Rubió

Es casà el 1282 amb el senescal Guillem de Montcada, senyor de Fraga, que la menystingué Els reis, però, la protegiren i li oferiren el palau de Xàtiva i pensions sobre la moreria i l’aljama de València Morta sense descendència, rebé sepultura definitiva al monestir dominicà de Santa Agnès de Saragossa, després d’un repòs provisional a la seu vella de Lleida Li han atribuït erròniament un fet d’empresonament que correspon a Teresa, la segona muller de l’esmentat Guillem

Fou el portaveu del grup antisimbolista d' El Rovell de l'Ou i hi collaboraren —per a informar a llur company Pere Isern, que estudiava a Roma— els artistes Marià Pidelaserra que hi feia la crítica d’art, Emili Fontbona, Ramon i Juli Borrell, Josep V Solà i Andreu, Gaietà Cornet, Filibert Montagut i Joan Comellas i Viñals L’ànima en fou el litògraf Ramon Riera i Moliner Esmentat per Feliu Elias i per Rafael Benet, no fou estudiat fins el 1974

Segons un document de l’any 1018 hi havia una església dedicada a sant Joan Apòstol a Vilanant, “ juxta domum Sanctae Mariae”” A poques passes davant la façana de la parròquia de Santa Maria hi havia, fins els anys 1975-80, que fou enderrocada, una petita capella, sense culte, que havia estat de Sant Sebastià, construcció popular característica del segle XVII data de 1650 a la porta, la qual no és pas impossible que ocupés el lloc del temple medieval esmentat

En el document de restitució del monestir de Senterada al bisbe Ermengol d’Urgell, datat entre el 1010 i el 1033, s’esmenta entre les possessions del cenobi el feu del Soler de Pugcerver L’any 1171 apareix esmentat el castell de Puigcerver De la seva església, dedicada a sant Salvador, sabem que l’any 1904 era una sufragània de la parròquia de Senterada Possiblement aquesta subjecció ja datava de temps antics Actualment depèn de la parròquia de la Pobleta de Bellvei

Fou cap del partit conservador a la vall d’Albaida, d’on era la seva família, però destacà sobretot com a arqueòleg Fundà i dirigí el Servei d’Investigació Prehistòrica de la Diputació de València 1928, que representà l’entrada de l’arqueologia científica al País Valencià Dirigí i organitzà moltes excavacions de jaciments valencians Fundà la revista “Archivo de Prehistoria levantina” La majoria dels seus escrits sobre prehistòria i època ibèrica foren publicats dins les sèries de l’esmentat servei

En aquesta cala hom ha construït un poble d’estiueig inspirat en l’arquitectura popular a partir d’un projecte de l’arquitecte Francesc Barba i Corsini, que s’inspirà en el caseriu de Torret, molt aprop de Sant Lluís Tanmateix, la idea original fou de l’aparellador menorquí Antoni Sintes, que hi treballava a l’estudi d’arquitectura esmentat Durant la dècada del 1960 es posà en marxa aquest poblat turístic que és un dels llocs més visitats de l’illa

Situació Detall de les ruïnes més antigues d’aquest castell ECSA - JJ Menchón Les restes de les fortificacions del castell de Prenafeta són situades al cim d’un turó encinglerat que hi ha sobre el poble actual de Prenafeta Mapa 34-16418 Situació 31TCF523823 Des de Montblanc surt la carretera local TV-2421, que porta al poble actual de Prenafeta Des d’on hi ha la font d’aquest poble surt un caminet ben fressat i senyalitzat que mena fins a un pas engorjat En alguns trams s’ha conservat l’empedrat antic d’aquest camí Poc després d’aquest pas, cal girar cap a l’esquerra, travessar el poble rònec…

És esmentat ja amb el nom de Cantallops el 981 L’església de Sant Martí, refeta al segle XVII sobre murs romànics, existia el 1150 Originàriament pertanyia al castell de Fornils, que es troba dins la seva demarcació més tard formà part del marquesat de Rupit Tenia 79 famílies el 1346, que es reduïren a 19 el 1553 El 1787 tenia 42 famílies i 310 habitants, i actualment en té 110 Hi ha el santuari del Far i la capella de Sant Pau la Coma

El sector meridional fou donat el 1160 a Santes Creus al voltant de l’església de Sant Joan del Consell, existent ja el 1169, es formà el nucli del Codony , que persistí fins al s XIX al s XV és esmentat el castell del Codony a càrrec de castlans, dins l’actual terme de la Pobla de Mafumet, prop del Francolí Aigua amunt, prop de la confluència amb el Glorieta terme del Morell, hi ha el llogaret de la Granja dels Frares o del Codony