Resultats de la cerca
Es mostren 3280 resultats
drets civils
Política
Drets fonamentals inherents a la personalitat i garantits per les constitucions polítiques.
Comprenen bàsicament el dret a la integritat de la persona, el dret a la llibertat, el dret a la personalitat jurídica, el dret a la propietat, el dret a la seguretat, el dret a la vida, el dret a un judici just, el dret al respecte de la vida privada i familiar, el dret d’asil, la llibertat d’expressió, la llibertat d’opinió, la llibertat de circulació, la llibertat de consciència, la llibertat de culte, la llibertat de pensament, la llibertat de premsa i la llibertat de religió
transformació integral
Matemàtiques
Operació mitjançant la qual una funció f(x) és transformada en una altra funció F(y) gràcies a relacions de tipus integral.
L’exemple més senzill és la simple integració F y = ∫ a y f x dx Una expressió vàlida per a un nombre important de transformacions integrals és F y = ∫ a b K x,y f x dx en la qual K x,y rep el nom de nucli i caracteritza l’esmentada transformació en molts casos, els límits d’integració són 0, ∞ i -∞, ∞ Cal esmentar, com a exemples importants, la integral ponderada, la integral de convolució, la transformada de Fourier anàlisi de Fourier, la de Laplace, la de Kankel, i la de Mellin
Ricardo Baroja y Nessi

Ricardo Baroja
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Literatura
Pintor, gravador i escriptor basc, germà de Pío Baroja.
La seva pintura, expressió plàstica de l’esperit de la Generació del 98, és de temàtica predominantment paisatgística, i tècnicament voreja l’impressionisme Destaca la qualitat dels seus gravats, influïts per Goya Escriví novella, teatre i contes, gairebé tots centrats en el País Basc, però literàriament és conegut sobretot per l’obra Gente del 98 1952, recull d’articles que aparegueren al “Diario de Madrid” el 1935 L’any 1926 fundà el teatre de cambra El Mirlo Blanco, del qual fou director i on dugué a terme diverses activitats
Gontier de Soignies
Música
Trobador francès.
Per la senzillesa de la seva expressió i l’arcaisme de la seva mètrica, degué formar part de la primera generació de trobadors De les trenta-dues cançons que se n’han conservat, dinou duen música La major part empren el refrany i n’hi ha cinc que es titulen retouenge La varietat d’estructures musicals que utilitza està en funció de les seves formes poètiques Les melodies acostumen a ser de caràcter sillàbic i modalitat ben definida, amb predomini dels modes autèntics En alguns casos són susceptibles d’una interpretació rítmica modal
Carl Dorius Johannes Fuchs
Música
Crític, pianista, director i compositor alemany.
Fill d’un organista, rebé formació musical des de molt jove Al mateix temps que mantenia els seus estudis musicals, el 1859 estudià teologia i posteriorment filosofia a la Universitat de Berlín Finalment s’orientà cap a la música i realitzà diverses activitats destacà pels seus escrits Tractà sobre diverses qüestions estètiques i d’estil, especialment les referides a l’expressió musical i l’ornamentació Conegué Nietzche 1872 i més tard hi mantingué correspondència, la qual cosa contribuí significativament a formar la seva visió sobre l’estètica musical
arioso
Música
A la manera d’una ària.
Estil de cant a mig camí entre el recitatiu i l’ària Aquest terme s’usa, generalment en les òperes, oratoris i cantates, per a designar els fragments d’un recitatiu en què el compositor abandona l’estil declamat habitual per una expressió més lírica El terme aparegué a Itàlia durant la primera meitat del segle XVII Les expressions in aria , alla battuta , i el terme cavata s’usaren també en aquest sentit Händel va designar amb aquest nom algunes àries curtes Per extensió, es pot aplicar també a moviments instrumentals d’estil semblant
homofonia
Música
Tipus de textura que engloba tant la combinació de parts homorítmiques (homorítmia) com la combinació d’una part principal de caràcter melòdic i un acompanyament.
L’homofonia, que es contraposa a polifonia, es considera la textura característica dels estils clàssic i romàntic En la Grècia clàssica, però, la paraula homofonia en grec, ’mateix so' designà el cant a la 8a o la doble 8a i, més endavant, el cant actualment identificat amb la paraula monofonia a l’uníson De fet, encara al segle XVIII, l’expressió imitatio homophona designava una imitació a l’uníson Tanmateix, a partir d’aquest moment, ’homofonia’ ja s’identificà amb el sentit actualment predominant, és a dir, el de melodia acompanyada
Cₓ

Evolució del valor del producte Cx·S en funció del disseny progressivament més aerodinàmic de la forma dels vehicles
© fototeca.cat
Física
Coeficient de resistència a l’avançament d’un objecte que es desplaça en el si d’un fluid.
Caracteritza l’objecte pel que fa a la seva capacitat de penetració i avanç en el fluid i és donat per l’expressió C x =2 F x / ρ v 2 S , on F x és la força experimentada per l’objecte en la direcció del moviment relatiu del fluid resistència , ρ és la densitat del fluid, v és la velocitat relativa de l’objecte respecte al fluid, i S és la secció transversal de l’objecte, que oposa la resistència El disseny aerodinàmic té la finalitat de reduir la resistència
Carlo Gesualdo
Música
Compositor i virtuós d’arxillaüt.
Príncep de Venosa Es casà el 1586 amb la seva cosina Maria d’Ávalos, matrimoni que acabà tràgicament amb la mort de la muller i del seu amant Contragué noves núpcies amb Elionor d’Este, filla del duc de Ferrara Residí a Ferrara fins el 1595, que tornà a Nàpols Escriví madrigals a cinc veus continguts en sis llibres 1594-1611 i d’altres a sis veus, canzonette i obres religioses, com dos llibres de Sacrae cantiones 1603 El seu cromatisme audaç és posat al servei d’una expressió molt lliure
da capo
Música
Locució -abreujada D.C.- que indica que cal repetir la peça des del principi i acabar on aparegui el mot fine o fins a trobar un signe específic (ex. 1 o ex. 2) que mostra que cal saltar fins a la següent aparició del mateix signe.
Quan la repetició s’acaba al mot fine , sovint s’utilitza l’expressió da capo al fine , i quan es repeteix fins al signe s’indica da capo al segno o, fins i tot, da capo al segno e poi la coda És molt freqüent l’aparició d’un da capo en composicions de forma ternària reexpositiva ABA, com ara els tercers moviments de simfonies, sonates i quartets generalment formats per minuet-trio-minuet da capo , o el tipus d’ària que precisament s’anomena aria da capo Exemple 1/ Exemple 2 © Fototecacat/ Jesús Alises
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina