Resultats de la cerca
Es mostren 2827 resultats
Brunet i Serrat, a Granollers. La mecanització del tissatge
Etiqueta Brunet i Serrat fou la primera empresa que mecanitzà el tissatge de lli a la seva fàbrica de Granollers L’empresa Brunet i Serrat fou la primera que mecanitzà el tissatge del lli en la seva fàbrica de Granollers, al voltant del 1862 o 1863 Els socis eren tres Josep Brunet i Bellet, el capdavanter i el principal partícip, Josep Serrat i Borràs, fill de l’Ametlla del Vallès, i Salvador Romanyó, de Granollers, on tenia una filatura de cotó amb 200 obrers El nom del tercer soci no apareix en la denominació social, potser pel fet de ser el titular únic d’una filatura de cotó, però el que…
Gomel’

Palau dels Rumiantsevs-Paskevices, a Gomel'
© Belarus.by
Ciutat
Capital de l’oblast’ homònima, a Bielorússia.
Port fluvial al riu Sož, afluent del Dnièper, és també nus ferroviari i de carreteres És un nucli industrial maquinària, fàbrica de superfosfats, mobles, paper, blanqueries i indústria pesant i un centre cultural Centre d’ensenyament superior Universitat Estatal de Gomel’, fundada el 1969 Cal destacar-ne el castell, actualment museu
bombona

Bombones de butà
© LUNAMARINA - Fotolia.com
Transports
Recipient metàl·lic emprat per a l’envasament de gasos en estat líquid.
Les bombones, calculades per a resistir pressions elevades, són generalment d’acer, i llurs orificis de sortida són regulats per vàlvules de seguretat Hom fabrica bombones de diverses cabudes segons els usos domèstics, industrials, esportius les petites bombones emprades en fogonets i fanals per a càmping, les bombones dels submarinistes, etc
La multinacional Mars retira productes en 55 països
Medicina
La multinacional nord-americana d’alimentació Mars retira diversos dels seus productes en 55 països L’ordre de direcció es dóna després que diversos usuaris reclamessin a l’empresa per haver trobat trossos de plàstic en barres de xocolata Els productes defectuosos provenen de la fàbrica de Veghel, als Països Baixos
colònia Santa Maria
Colònia industrial
Colònia tèxtil (filatures de cotó) del municipi de Ripoll (Ripollès), a la dreta del Ter, uns 3 km aigua avall de la vila.
Fou fundada vers el 1890 per Bonaventura Grases, que el 1922 vengué la fàbrica a l’empresa SA Pentinet i Filatures de Llana SAPHIL L’església de Santa Maria ha donat nom al lloc popularment hom l’anomena el Roig Formà part de l’antic terme de la Parròquia de Ripoll
logística
Tecnologia
Estudi complet del moviment de materials a la indústria.
Comprèn el de les primeres matèries des de llur origen, llur transport fins a la indústria, tot el procés productiu de fàbrica i tots els emmagatzematges necessaris fins a l’expedició del producte acabat a fi d’arribar al mercat o al client en el moment i les condicions desitjats
colònia Fàbregues
Colònia industrial
Antiga colònia industrial del municipi de Campelles (Ripollès); conserva una capella dedicada a sant Joan.
Fou destruïda parcialment arran d’un incendi esdevingut l’any 1979 Els habitatges dels treballadors foren aterrats a finals dels anys 1980 S’hi manté en funcionament una central hidroelèctrica, un edifici de factura moderna que substitueix la central antiga que aprofitava les installacions de l'antiga fàbrica de la colònia
Josep Joan Camaron i Melià
Arts decoratives
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor, gravador i decorador de porcellana, fill de Josep Camaron.
Format a València, Madrid i Roma, s’establí a Madrid, on ocupà diversos càrrecs oficials a l’Academia de San Fernando i a la Real Fábrica de Porcelana, on fou pintor de cambra Es conserva obra seva en colleccions reials de la noblesa madrilenya, a Barcelona, València, Cadis, Salamanca i Galícia
Ícar
Mitologia
Fill de Dèdal.
Reclòs, juntament amb el seu pare, en el laberint de Creta, aconseguí de fugir-ne gràcies a les ales de cera que aquell li fabricà Però, havent-se acostat massa al Sol, se li fongueren i caigué, prop de Samos, a la mar anomenada, en record seu, mar d’Icària
La Igualadina Cotonera SA. 1857-1880
La fàbrica de La Igualadina a la dreta de la fotografia Fàbriques i treball a la Igualada de la primera meitat del segle XX , 1991, per Pere Pascual La Igualadina Cotonera ocuparà un edifici de cinc plantes, seguint fidelment el model de les fàbriques cotoneres angleses La capital de l’Anoia fou un dels principals centres del sector cotoner català durant la primera meitat del segle XIX Consta que el 1841 tenia una fàbrica de filats de cotó, La Igualadina, que funcionava amb una màquina de vapor de 30 cavalls de força, la qual cosa era una absoluta novetat per a Igualada i per a Catalunya És…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina