Resultats de la cerca

Ha ocupat la presidència del país en dues etapes del 1979 al 1992 i des del 1997 L’any 1979 assumí el poder després de l’expulsió del president Joachim Yhombi-Opango, acusat de corrupció Amb l’arribada a la presidència, Sassou negocià préstecs amb l’FMI i permeté l’accés dels inversors nord-americans i francesos als jaciments petrolífers i de minerals L’any 1992 deixà la presidència i, entre el 1994 i el 1997, s’installà a París, fugint de la persecució de què era objecte per part del nou govern De nou a la presidència, convocà eleccions generals per al 2002, en les quals resultà…

Admetia estudiants de tota la província religiosa catalanoaragonesa L’ensenyament durava set anys i hom hi cursava filosofia i teologia El seu cos docent era el 1763 de 18 religiosos Els francesos se n'empararen el 1808 i el destinaren a comissaria de policia Durant el Trienni Liberal 1820-23 fou destinat als mateixos usos, i per això els frares el destruïren i en vengueren els solars i edificaren un nou collegi amb el mateix nom a Tarragona, on hi hagué més tard la casa provincial de beneficència El nou collegi fou construït entre el 1829 i el 1830 i fou desafectat per l’…

L’angaria té precedents en l’antiguitat persa i grega, i fou sovint practicada al s XVII, que es produí una reacció contrària que provocà el signament de diversos tractats entre els anys 1645 i 1796 prohibint-la el 1798, Napoleó ordenà l’apoderament dels vaixells situats als ports francesos per a transportar l’exèrcit a Egipte, però disposà una compensació econòmica per a llurs propietaris, i en el tractat del 1799 entre els EUA i Pèrsia fou reconegut el dret d’angaria mitjançant el pagament d’una indemnització aquesta concepció ha prevalgut fins als temps moderns, en què l’…

Fill de Manuel Filibert I, desplegà molts esforços diplomàtics i militars per a l’enfortiment i la independència del seu estat i oscillà en les seves aliances amb francesos i espanyols Intervingué en les guerres de religió de França i, d’acord amb la lliga Catòlica, s’apoderà del marquesat de Saluzzo 1588 i intervingué a Provença, d’on es nomenà comte 1589-90 Vençut per Enric IV de França, pel tractat de Lió 1601 li cedí els territoris de Bresse, Bugey i Gex a canvi de Saluzzo Intervingué al costat de França en la qüestió de la Valtellina 1622, i al costat de Felip IV en la…

Durant la Guerra del Francès desertà de l’exèrcit regular i formà una partida amb la qual atacà els francesos pel seu compte Durant el Trienni Constitucional fou dels primers a revoltar-se contra el règim liberal, ja a la fi del 1821, i actuà al Solsonès i al Berguedà Restablert el règim absolutista, li fou conferit el grau de coronel, però aviat fou marginat Es revoltà amb els “malcontents” 1827 i fou el segon cap de la Junta Superior de Govern del Principat de Catalunya que es formà a Manresa i comandant general dels reialistes del Principat S’escapà a França, però fou capturat…

Ingressà a Montserrat el 1763 i aviat n'esdevingué arxiver ja n'era el 1771 ho fou també a Sant Benet de Bages Ordenà l’arxiu de Ripoll i ajudà en llurs recerques Jaume Pasqual, Jaume Villanueva, Jaume Caresmar i Enrique Flórez Extractà els documents més antics de l’arxiu de Montserrat, estudià les possessions del monestir i escriví un discurs sobre els fruits i efectes de la història, en ésser nomenat membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1786 Publicà només l’aplec de documents i notícies sobre la impremta de Montserrat que trameté a Francisco Méndez per a la seva Tipografía…

Esposada pel rei persa Assuer , aconseguí de salvar la vida dels seus correligionaris i de frustrar, així, els plans d’extermini del primer ministre Aman, i féu girar la voluntat reial contra els perseguidors dels jueus Aquests fets, de poca versemblança històrica, semblen ésser l’origen de la festa jueva dels Purim La història d’Ester apareix representada al baptisteri paleocristià de Dura-Europos s III Les illustracions posteriors d’aquest tema o bé segueixen cicles narratius —arquivoltes de la portalada nord de la catedral de Chartres s XIII, tapissos flamencs s XV-XVII i francesos…

Tingué lloc a Algesires des del 16 de gener fins al 7 d’abril de 1906, amb l’assistència de representants d’Alemanya, França, Àustria, Hongria, Bèlgica, Espanya, els EUA, Itàlia, els Països Baixos, Portugal, Suècia i el Marroc Espanya, associada secretament als francesos en llur “penetració pacífica” dins el Marroc, féu costat a la Gran Bretanya i a França, interessades a confirmar llur privilegiada situació, i aconseguí el reconeixement dels seus dominis al Rif, el control dels ports de Larraix i Tetuan Tànger compartit amb França i la participació a la banca estatal marroquina…

El 1617 ingressà a l’Escolania de Sant Lluís dels Francesos, a Roma, i el 1638 succeí V Ugolini al capdavant de la capella de Sant Lluís El 1644 passà a dirigir la capella del duc de Baviera Dos anys després fou mestre de capella a Santa Maria la Major, i posteriorment, fins a la seva mort, a la Capella Júlia La seva música fou una de les darreres grans manifestacions de l’escola polifònica romana Compongué alguns motets per a una veu, amb acompanyament de baix continu, i obres litúrgiques policorals, sempre a cappella En les seves obres explotà la tècnica concertant d’alternar…

Membre d’una família italiana d’editors Durant la seva joventut es dedicà a la composició i no inicià la seva carrera com a editor fins el 1538, a Venècia Entre les primeres obres publicades per Gardane hi ha un volum de chansons de C Janequin, però la seva producció consistí bàsicament en misses i motets de compositors francesos, italians, espanyols i dels Països Baixos Com a autor s’inspirà en composicions contemporànies del seu temps, que fins i tot manllevà Escriví sobretot chansons a diverses veus, dues misses i uns quants motets El seu matrimoni l’emparentà amb una rica…