Resultats de la cerca
Es mostren 1139 resultats
Gavià fosc
El gavià fosc Larus fuscus es distingeix principalment pel color gris fosc del mantell que s’observa a l’exemplar de la fotografia, feta al delta del Llobregat de mida grossa ateny 53 cm, és d’hàbits més litorals i marins que el gavià argentat Els joves són difícils de reconèixer pel fet de tenir el plomatge tacat de bru, com els joves d’altres espècies Ramon Torres Aquesta és una espècie que no es distribueix d’una manera uniforme per tot el litoral dels Països Catalans Al Rosselló, el Vallespir i la costa nord de Catalunya és un hivernant i migrador regular força escàs, però…
Gavina corsa
La gavina corsa Larus audouinii , espècie d’hàbits marcadament marins, és més grossa que la gavina vulgar, doncs ateny fins a 49 cm, i té el bec molt peculiar robust, vermell, amb una barra negra al mig i la punta groga Aquest caràcter i el color verd d’oliva de les potes, que ens mostra l’exemplar de la fotografia, procedent de les Balears, la distingeixen de la resta de gavines igualment grisoses del dors i blanques del pit En vol es pot distingir per la forma de les ales, primes i punxegudes, amb la punta negra que contrasta, en el seu moviment, amb el color gris uniforme del…
Ramon Casas i Carbó

Ramon Casas i Carbó en el seu taller pintant un quadre
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i dibuixant.
Deixeble de Joan Vicens El 1882 estudià al taller de Carolus Duran a París, on pintà un autoretrat amb vestit andalús Museu d’Art Modern de Barcelona que li fou admès al Saló del 1883 De tornada amb Laureà Barrau, viatjà per la península Ibèrica, on influí sobre Tom Roberts visità el Museo del Prado i feu estada a Granada 1884 El 1890, amb Rusiñol i Miquel Utrillo, s’installà al Moulin de la Galette de Montmartre Era l’hora del simbolisme i de les harmonies vaporoses en gris de Whistler Els seus quadres Plein air 1891, Museu d’Art Modern de Barcelona i Ball al Moulin de la…
Hipotàlem i hipòfisi
Anatomia humana
L’hipotàlem i la hipòfisi són dues estructures intracranials, íntimament relacionades entre si que constitueixen una unitat anomenada eix hipotàlamo-hipofític L’ hipotàlem és una petita estructura nerviosa situada a la base del cervell que, a diferència de la resta dels òrgans endocrins, no és estrictament una glàndula, ja que es compon de neurones o cèllules nervioses, algunes de les quals estan especialitzades en l’elaboració de substàncies hormonals, i no té una capacitat genuïnament glandular que és la d’emmagatzemar, com a reserva, les hormones elaborades Aquest òrgan, que ocupa uns 4…
pit-roig
pit-roig
© Fototeca.cat
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes
, de la família dels túrdids, de 14 cm, que té el pit i el front d’un color de taronja viu i les parts superiors gris oliva.
És fortament territorial i habita tant als grans boscs com als jardins i parcs de tot Europa, llevat d’Islàndia, el N d’Escandinàvia i les Balears És sedentari a la Catalunya continental i hivernant a les Illes
magenc
Micologia
Fong subterrani, de l’ordre de les tuberals, en forma de tubercle, de 2 a 5 cm d’amplària, molt olorós i de gleva d’un gris negrós amb venes blanques poc paleses.
És del grup de les tòfones i és comestible
colom migratori

Colom migratori
© Smithsonian Institution, National Museum of Natural History, Department of Vertebrate Zoology, Division of Birds
Ornitologia
Colom, de la família dels colúmbids, d’uns 40 cm de llargada, amb la cua imbricada, el plomatge de color blau pissarra al dors i a les ales, i gris vermellós al ventre.
Vivia a les regions septentrionals i nord-orientals dels EUA i, a la tardor, emigrava en esbarts de milers d’individus cap al sud, fins a Mèxic i al Carib Desaparegué a la fi del segle XIX a causa de la intensa caça
tallareta sarda

Tallareta sarda
Francesco Veronesi (cc-by-sa-3.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels sílvids, de 12 cm, que té les parts superiors de color gris fosc, la gola i el pit més clars i el ventre blanquinós.
La femella és més brunenca a les parts superiors i més pàllida a les inferiors Habita a les illes de la Mediterrània Ibèrica És comú a les Balears i a la costa valenciana i catalana fins al Llobregat
tallareta

Tallareta
Anis iNaturalist (cc-by-nc-4.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels sílvids, de 14 cm, que té les parts superiors de color gris brunenc, les ales rogenques, la gola blanca i les parts inferiors blanquinoses.
El mascle té la part superior del cap i el coll grisenca i el pit rosat, i la femella té la part superior del cap i el coll runencs Habita als camps oberts amb vegetació baixa, a tot Europa, llevat del N d’Escandinàvia i Islàndia, i al NW d’Àfrica, i hiverna a les sabanes de l’Àfrica tropical És comú als Països Catalans
palmera reial
Botànica
Jardineria
Arbre de la família de les palmes de tronc llis, erecte, inflat a la part superior, gris, de fins a 21 m d’alt, amb una capçada de fulles pinades d’un verd brillant.
És aborígena de Cuba i també és conreada en jardineria
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina