Resultats de la cerca
Es mostren 3216 resultats
Joan Dorda i Morera
Joan Dorda i Morera en un retrat de Juli Peris i Brell
© Fototeca.cat
Història
Política
Polític i crític d’art.
Es llicencià en dret el 1878 Fou alcalde de València 1891 i 1899-1900 i governador civil de Castelló de la Plana i de Barcelona 1900 El 1896 ingressà a l’Acadèmia de Sant Carles, i la presidí del 1911 al 1928 reformà el museu de l’entitat i inicià la publicació d' Archivo de Arte Valenciano 1915, en la qual collaborà Presidí també la Societat Filharmònica de València Fou cònsol d’Holanda a València i membre de les acadèmies de San Fernando, de Madrid, i de San Luca, de Roma
Pere Domènec
Cristianisme
Jesuïta.
Fou canonge de Barcelona i capellà de la cort de Portugal Fundà a Lisboa el collegi d’orfes 1552 i, sembla, l’església de Montserrat Ingressà a la Companyia de Jesús 1555 i fou rector del collegi de Toledo 1559-64 Professà a Saragossa el 1566 El seu manuscrit sobre els miracles de Francesc de Borja —que ell acompanyà a les missions— fou la font per a la biografia d’aquest, escrita pel cardenal Cienfuegos Testimonià a Barcelona en el procés de canonització d’Ignasi de Loiola 1595
Diego de Deza
Cristianisme
Eclesiàstic castellà.
Membre d’una família aristocràtica, ingressà a l’orde dominicà Fou professor de teologia a Salamanca i, des del 1486, preceptor i confessor del príncep Joan i confessor del Rei Catòlic Bisbe de Zamora 1487, Salamanca 1497, Jaén 1498 i Palència 1500, fou nomenat inquisidor general de Castella 1498-1507 i de Catalunya-Aragó 1499-1507, càrrec en el qual es distingí, com el seu predecessor Tomás de Torquemada, per un extremat rigor Arquebisbe de Sevilla 1504, fou promogut a la seu de Toledo, però morí abans de prendre'n possessió
Josep Mollar
Química
Químic.
Era apotecari a Barcelona i síndic personer de l’ajuntament Fou un dels membres fundadors de la Conferència Fisicomatemàtica de Barcelona 1764, esdevinguda després Acadèmia de Ciències i Arts Hi dirigí habitualment la secció de química i hi impartí classes d’aquesta matèria El 1780 presentà una comunicació titulada Memoria sobre el salitre El seu fill, Josep Ignasi Mollar Barcelona s XVIII — s XIX, ingressà a l’Acadèmia el 1786 El 1791 substituí el seu pare en la direcció de la secció de química Presentà diverses comunicacions, com Origen, esencia y formación del salitre 1789
Bel·larmí Rodríguez i Arias
Medicina
Metge.
Amplià estudis a París amb PMarie i Babinski El 1935 fundà a Barcelona l’Institut Neurològic Municipal d’Urgències Catedràtic de neurologia a la Universitat Autònoma 1933-39, fou fundador de la Societat Catalana de Neurologia 1934, i de la Societat Espanyola de Neurologia 1949, director de l’escola lliure de neurologia i de la secció d’homes del manicomi de Sant Boi, el 1956 ingressà a la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona Publicà molts treballs de neurologia i impulsà la investigació de la seva especialitat a Catalunya
Joan Nolasc Rizon
Literatura catalana
Frare mercedari i escriptor.
Ingressà al convent de València 1655, on professà el 1658 Estudià a Salamanca i a la Universitat de València, on es graduà de doctor en teologia i fou professor de metafísica fins a la seva mort Tingué càrrecs importants dins l’orde dues vegades comanador del convent de València, rector i regent d’estudis, definidor i provincial 1687 També fou diputat del Regne de València i examinador sinodal de l’arquebisbat És autor d’obres d’espiritualitat, impreses els anys 1684 i 1692, i d’altres escrits pastorals o de circumstàncies, com oracions fúnebres
Estanislau Reynals i Rabassa

Estanislau Reynals i Rabassa
© Fototeca.cat
Literatura
Història del dret
Advocat i escriptor.
Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona, on fou catedràtic de dret i rector 1875-76 El 1859 ingressà en l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya i el 1871 presidí els Jocs Florals de la Llengua Catalana Des del 1849 collaborà al Diari de Barcelona i publicà diversos opuscles, com La desamortización y los gremios 1860, on atacava l’estat centralista liberal El matrimonio civil y la libertad de cultos 1869, contra el divorci El criterio conservador 1872 i un elogi fúnebre de R Martí i d’Eixalà
Ramon de Tàrrega
Cristianisme
Teòleg.
De família jueva i batejat a onze anys, ingressà al convent de dominicans de Cervera Estudià en diversos convents de l’orde i hi fou professor de lògica 1357 i de teologia 1365 A causa d’algunes doctrines seves, fou empresonat per ordre de l’inquisidor Nicolau Eimeric 1368 Apellà a la cort papal, però morí abans de la conclusió del seu procés Eimeric extractà de les seves obres, que no s’han conservat, 22 proposicions que foren condemnades com a herètiques per una butlla de Gregori XI
Miquel Madorell i Rius
Arquitectura
Arquitecte, titulat el 1891.
A Barcelona féu alguns hotels, el Teatre Tívoli, el Banc Hispanoamericà del carrer de Fontanella 1914 i el xalet d’Araceli Fabra del carrer de Muntaner 1916 Té també obres a Arenys de Munt i a Palma Mallorca, on el 1899 fou premiat el seu projecte del Cercle Mallorquí —en collaboració amb Pasqual Sanz i Lluís Callú—, obra que dirigí des del 1913, dins un eclecticisme proper a Domènech i Estapà Presidí l’Associació d’Arquitectes 1922-25, i ingressà a l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona el 1926
Joan Gilabert Jofré
Cristianisme
Religiós mercedari.
Cursà estudis de cànons a Lleida, on obtingué el grau de batxiller en decrets Ingressà a l’orde de la Mercè el 1397 al Puig exercí diversos càrrecs elector, procurador i comanador de Lleida, Perpinyà i València Promogué l’erecció de l' Hospital dels Folls de València, on hom intentà per primera vegada d’aplicar mètodes curatius, i es troba a l’origen de la devoció a la Mare de Déu dels Desemparats Gran predicador i tingut en fama de sant, a la fi de la seva vida acompanyà en les prèdiques sant Vicent Ferrer
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina