Resultats de la cerca
Es mostren 2929 resultats
Joan O’Neille i Rossinyol
Literatura catalana
Autor i crític teatral i poeta en llengua castellana.
Com a pintor, i també en l’obra literària, intentà una mesurada adaptació del romanticisme Poesías , 1853 Al seu Tratado de Paisaje 1862, acceptà l’observació fidel de la natura dels francesos temperada pel rigorisme flamenc, aspirant a crear un paisatgisme nacional, hereu de La antigua escuela de pintura española 1886-87 El 1879 elevà a la Diputació Balear una memòria sobre la situació del Teatre Principal de Palma Fou secretari de l’Acadèmia de Belles Arts de Balears Exercí, al “Museo Balear”, una crítica teatral, musical i plàstica de caràcter eclèctic Dirigí el diari carlí “…
Walter Graf
Música
Musicòleg austríac.
Estudià musicologia amb R Lach, G Adler i E Wellesz, a més de folklore, antropologia, filosofia, psicologia i fonètica a la Universitat de Viena El 1958 fou nomenat mestre de conferències i el 1962, professor assistent a la Universitat de Berlín Entre el 1957 i el 1963 prengué la direcció dels arxius d’enregistraments de l’Acadèmia Austríaca de Ciències, que feu créixer i expandir substancialment La seva recerca es basà en un concepte antropològic de la música, seguint la línia de R Lach Igualment, intentà definir les característiques del so mitjançant el mètode espectrogràfic,…
quantó
Física
Denominació genèrica dels objectes descrits específicament per la mecànica quàntica.
Són quantons les partícules “de matèria”, com els electrons, i les partícules “d’energia”, com els fotons Així, el terme quantó descriu genèricament totes les partícules que, en el marc teòric de la mecànica quàntica, palesen la paradoxa conceptual anomenada dualitat ona-partícula que hom intentà, sense èxit, de resoldre amb el terme “ondícula” Hom no ha de confondre aquest terme amb el de quàntum, que designa el valor elemental amb què varia una magnitud física quantificada és a dir, de variació discontínua o a salts Un quantó pot ésser bàsicament de dos tipus fermió ó bosó D’…
transliteració
Lingüística i sociolingüística
Escriptura dels mots d’una llengua determinada amb els signes d’un alfabet diferent.
A diferència de la transcripció, no vol reproduir pròpiament els trets fonètics, sinó que intenta reproduir l’original, lletra per lletra, de manera que, a partir del text transliterat, si hom coneix els dos alfabets, pot reconstruir la grafia del text original Hi ha diversos sistemes de transliteració L'Organització Internacional per a la Normalització ISO n'ha establerts alguns per a la transliteració a caràcters llatins d’alfabets no llatins grec, ciríllic, àrab, hebreu, etc, generalment seguits en treballs científics Per a l’alfabet ciríllic, l’Institut de Ciències Lingüístiques de l’URSS…
equació de van der Waals
Química
Equació d’estat introduïda per J. D. van der Waals l’any 1873.
Fou la primera que intentà d’explicar les desviacions dels comportaments dels gasos respecte a la idealitat Té la forma a i b essent dues constants introduïdes per a tenir en compte, respectivament, la cohesió entre les molècules forces de van der Waals i llur volum Des d’un punt de vista termodinàmic, aquestes constants depenen de la pressió i el volum crítics de cada gas en particular Tot i representar una gran millora envers l’equació del gas perfecte gas 1 2, existeixen també desviacions respecte a aquesta, pel fet que les constants a i b depenen igualment de la temperatura…
Aturada general a Catalunya per la llibertat i els drets democràtics
Els Comitès de Defensa de la República, entitat sorgida amb el referèndum de l’1 d’octubre, Òmnium Cultural i l’ANC i diversos sindicats minoritaris convoquen una vaga general com a protesta contra els empresonaments dels líders d’aquestes dues organitzacions i dels consellers destituïts pel Govern espanyol La patronal Foment del Treball intenta declarar-la illegal, petició a la qual no accedeix el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya Les mobilitzacions són nombroses arreu del país, bé que el seguiment és inferior a la vaga del 3 d’octubre Destaquen molt especialment en aquesta jornada…
discriminació
Sociologia
Infravaloració d’un grup per part d’un altre i el corresponent comportament de segregació.
És deguda generalment a causes econòmiques, però sovint hi ha implicades motivacions de caràcter social, racial, lingüístic, religiós, etc Els fenòmens discriminants responen a unes situacions de contradiccions entre classes o grups socials, en les quals l’estament més proper al poder intenta d’imposar un estat d’inferioritat al grup discriminat La discriminació racial , portada a terme pels grups racials dominants en un estat, procura la segregació d’altres grups racials i àdhuc ètnics de la vida política, com també la minva de llurs drets socials i llur promoció econòmica Fou exercida, de…
Gran manifestació a Berlín contra les mesures antipandèmia
Medicina
Unes 38000 persones es manifesten a Berlín per protestar contra les mesures dels governs federals i dels lands per erradicar la covid-19 Els manifestants, als quals les autoritats obliguen a portar mascaretes i a complir altres mesures de prevenció, afirmen que les mesures van en contra de les llibertats bàsiques que garanteix la constitució i defensen que formen part d’una conspiració Hi participen nombroses organitzacions d’extrema dreta L’acte és majoritàriament pacífic, llevat de l’intent d’un nombrós grup que intenta assaltar el Reichstag parlament federal i s’enfronta amb la policia,…
Institució Catalana de Música
Música
Escola de música fundada al final del 1896 per Joan Gay i Josep Lapeyra, coneguts pedagogs de la música d’aquella època, i que funcionà fins el 1900.
La Institució tenia una escola de música, a partir de la qual es creà un cor i una orquestra de cambra amb la finalitat de dinamitzar la vida musical a Barcelona, sobretot pel que fa a la difusió de la música del país En aquest sentit, intentà la instauració d’una Festa de la Música Catalana, que pretenia ajudar a potenciar la música catalana del moment Publicà el Butlletí de la Institució Catalana de Música , un bon model de revista d’informació musical de periodicitat mensual i un format de 17,1 14 cm N’aparegueren 28 números, el primer dels quals l’1 de novembre de 1896
Llei Orgànica de Qualitat de l’Educació
Educació
Llei d’educació aprovada per les Corts Generals de l’Estat espanyol al final de l’any 2002 i que no s’aplicà totalment.
Amb aquesta llei hom intentà substituir la Llei Orgànica d’Ordenació General del Sistema Educatiu LOGSE i regular tot el conjunt del sistema A causa del canvi de govern que es produí el 2004, només se n'aplicaren alguns articles, com els que regulen les repeticions de cursos a l’educació secundària, mentre que un dels aspectes més destacats, l’examen de revàlida del batxillerat, no tirà endavant El govern socialista espanyol inicià l’elaboració d’una Llei Orgànica de l’Educació -que a mitjan 2005 es trobava en la fase d’avantprojecte- per a substituir tant la llei de qualitat com…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina