Resultats de la cerca

Fou alumne de Joseph Rampal al Conservatori de Marsella, on es diplomà el 1952 Es perfeccionà a París, i el 1961 fou guardonat amb un premi al Concurs de Ginebra El 1964 fou nomenat flauta solista de l’Orquestra de la Radiotelevisió Francesa Del 1967 al 1972 fou membre de l’Orquestra de París Aquest darrer any passà a ser solista de l’Orquestra Nacional de França, i a partir del 1977 formà part de l’Ensemble InterContemporain, fundat per Pierre Boulez Fou professor del Conservatori de París i al Centre Internacional de Niça, que dirigí des del 1986 També impartí classes…

Fou deixeble de Joseph Rampal a Marsella i de Gaston Crunelle al Conservatori de París, centre on es diplomà amb primers premis en flauta i música de cambra Fou guardonat amb els primers premis del Concurs Internacional d’Interpretació Musical de Ginebra 1954 i del Concurs Internacional de Música de les Corporacions Radiofòniques d’Alemanya a Munic 1958 L’any 1964 fou nomenat primer flautista de l’Òpera de París, on restà fins el 1977 Ha estat professor dels conservatoris de Lió i Ginebra Considerat un gran intèrpret de música barroca, ha tocat sovint al costat d’altres grans…

Vida i obra Fou rector de diverses parròquies del Rosselló abans de ser nomenat superior del gran seminari 1872 i, més endavant, canonge i vicari general del bisbat rossellonès La seva obra és poc coneguda perquè restà manuscrita i inèdita, però en destaca la Chronique du chapitre cathédral d’Elne aujourd’hui de Perpignan , en cinc volums Els historiadors J Capeille i M Delcor la consideraren molt valuosa pel que fa a l’estudi de la història dels bisbes i de les institucions de la diòcesi, i destacaren el talent i l’esperit de crítica documental del seu autor Lectures Capeille, J “Les…

Estudià al Conservatori de Bucarest, on es graduà amb només catorze anys L’any 1879 es traslladà a Viena per perfeccionar-se amb Jacob Grün i Joseph Hellmesberger al conservatori Debutà a la capital austríaca l’any 1882 Fou concertino de l’Orquestra Bilse de Berlín 1884-85 i de l’Orquestra Simfònica de Boston 1885-1903 L’any 1886 fundà el Quartet Kneisel amb Emmanuel Fiedler segon violí, Louis Svecenski viola i Fritz Giese violoncel Aquest quartet contribuí molt significativament al desenvolupament de l’interès per la música de cambra als EUA Feren moltes gires de concerts a…

Entre el 1922 i el 1927 es formà a l’Acadèmia de Música de Budapest, on fou deixeble de composició de L Weiner i A Siklós Més tard, en 1929-31, estudià amb O Respighi a Roma Posteriorment visqué a Viena i a Copenhagen, tot guanyant-se la vida com a compositor de bandes sonores El 1935 tornà a Hongria i exercí de professor de composició en diferents centres de Budapest Entre els seus alumnes hi hagué importants compositors, com ara G Ligeti, G Kurtág i S Szokolay Al llarg de la seva vida li han estat atorgats diversos guardons, com el Premi Liszt 1933, el Premi Franz Joseph 1934 o…

Estudià piano i composició amb el seu pare, el compositor Henri-Joseph Rigel El 1784 ingressà com a alumne a l’École Royale de Chant, on l’any següent, a només tretze anys, esdevingué professor assistent, tasca que realitzà fins el 1797, quan l’escola ja havia esdevingut conservatori A partir del 1787 i fins el 1791 s’estrenaren al Concert Spirituel les seves cantates Gédéon , Judith i Le retour de Tobie Les seves primeres obres publicades foren les Tres sonates per a piano , opus 1 1794 El 1798 marxà amb Bonaparte a Egipte, on dirigí l’orquestra del Teatre Francès del Caire i…

L’obra és la idea, la reflexió, l’anècdota o simplement la constatació que l’artista exposa sobre uns determinats fets i que exigeix una reconstrucció mental de part de l’observador La manera de comunicar aquesta obra és la més directa cartes, impresos, revistes, fotografies, films, cintes magnetofòniques, etc És una evolució de l' art pobre arte povera i de l' art de la terra land art o earthworks També és conegut amb el nom d' art del cos body art Com a antecedent cal citar els ready-made de M Duchamp, orientats cap aquest tipus d’art de la idea Y Klein i P Manzoni en són també…

Antic llogaret indi, amb el nom de Quashquema, s’hi establí 1823 el capità James White, que l’anomenà Venus Més tard dugué el nom de Commerce el 1839 els mormons hi adquiriren terres pantanoses que ningú no volia i les transformaren en una gran ciutat, a la qual el dirigent Joseph Smith donà el nom actual L’enveja que suscità l’èxit i l’ambició de poder de Smith desembocaren en el seu assassinat 1844 i en l’emigració lenta i forçosa dels mormons, que, el 1849, en cediren els drets de propietat a la colònia icariana d’Étienne Cabet, que hi romangué fins el 1856 Alguns catalans,…

Aquest país gaudí, en els primers temps, de la influència d’un immigrant famós, Samuel Butler, i trobà relativament aviat el cantor èpic dels maoris maori en la figura important d’Alfred Domett Ensems amb aquest, encara al segle XIX, són precursors de la poesia contemporània Jessie Mackay i William Pember Reeves, poeta i assagista que exercí una gran influència en el món literari del país El magisteri d’aquests ha estat recollit, i superat amb noves perspectives, en l’obra d’Eileen Duggan, James K Baxter, Keith Sinclair, Denis Glover i molts altres Katherine Mansfield s’integrà molt aviat a…

Fundat el 1944, Jacques Parrenin n’és el primer violí des dels inicis de la formació Marcel Charpentier 1944-70, Jacques Ghestem 1970-80 i John Cohen des del 1980 han ocupat successivament el lloc de segon violí Serge Collot 1944-57, Michel Walès 1957-64, Denes Marton 1964-70, Gérard Caussé 1970-80 i Jean-Claude Dewaele des del 1980, el de viola, i Pierre Penassou 1944-80 i René Benedetti des del 1980, el de violoncel Integrat inicialment per alumnes de Joseph Calvet, fou el quartet de corda de la Ràdio de Luxemburg 1944-49 Ha estat membre del Conjunt Internacional de Música…