Resultats de la cerca

Procuradors i governadors d’ Oriola Fou creada el 1304 arran de la incorporació definitiva a aquest regne de la part septentrional del de Múrcia com a conseqüència de la sentència arbitral de Torrelles Fins el 1366, la demarcació rebé el nom de procuració d’Oriola Subsistí fins a la Nova Planta 1707 El límit tradicional entre les dues divisions administratives de València i d’Oriola era el riu Montnegre o de Xixona i comprenia el Baix Segura, el Baix Vinalopó, l’Alacantí, les Valls del Vinalopó, el Vinalopó Mitjà i Elda i Salines d’Elda de l’Alt Vinalopó la resta d’aquesta comarca pertanyia…

La capital és Nakhičevan 61 700 h est 1991 Situada en ple Petit Caucas, el riu Araxes n'és el límit meridional El clima és continental, amb hiverns freds i estius calorosos i secs i amb pluviositat escassa La població, formada principalment per àzeris, es dedica bàsicament a l’agricultura cotó i tabac, fruita, vi i cereals Hi ha jaciments de sal gemma de carbó La capital és situada a la vora dreta del riu del mateix nom afluent de l’Araxes i és un nucli industrial indústria alimentària i lleugera i un centre cultural El 1924 fou inclosa dins la República Socialista Federal Soviètica de l’…

Drena també el terme el seu afluent, la rambla de Figueres, que en forma el límit occidental El territori, accidentat, és cobert en part per matollar i per boscs de pins i d’alzines L’agricultura és de secà cereals, vinya i oliveres Ha conegut una constant despoblació des del començament del s XX, malgrat un cert fre afavorit per l’estiueig construcció La vila 181 h agl 2006 517 m alt és a la dreta de la rambla de Gaibiel L’església parroquial Sant Pere fou bastida a la fi del s XVIII Fou de la senyoria dels Heredia i dels comtes de Priego

Forma el límit entre les valls altes del riu i la Terreta, i fins a la construcció de la pista d’Escales hom guanyava aquest pas pel coll de Llastarri 1 300 m alt a l’est, i pel de l’Espina 1 110 m a l’oest El congost, un dels més importants del Pirineu català, ha estat modernament 1955 aprofitat en la seva major part per a la construcció del pantà d’Escales , de l’ENHER, d’uns 10 km de llargada la resclosa té 125 m d’alçada, la seva capacitat és de 152 milions de m 3 i la potència installada és de 45 000 kW

És de costums preferentment diürns, construeix galeries als prats de dalla semblants a les del talp i, si són pròximes a rius i torrents, fa els passadissos parallels als cursos d’aigua Sovint se submergeixen, puix que són bons nedadors De règim herbívor, s’alimenten d’arrels i de plantes aquàtiques i d’alguns cargols A la primavera les femelles pareixen 4 o 5 cries, que poden ésser actives sexualment al final de l’estiu Habita a Europa i al nord d’Àsia Als Països Catalans, n'hi ha als Pirineus el port de la Bonaigua n'és el límit més oriental, bé que és una espècie en expansió

Donat un domini D de ℝ n , i una partició en dominis elementals D i d’àrees a i i diàmetres d i , i donada una funció real definida sobre D , fD ⊂ ℝ n → ℝ, límit I quan els d i tendeixen a 0, de les sumes de Riemann on A i ∈ D i Hom diu que I és la integral de f en D i és notada per ʃ ʃ n   ʃ D ʃ x 1 , x n d x 1 dx n Els casos particulars n =2 i n =3 constitueixen la integral doble i la integral triple, respectivament Les integrals múltiples poden ésser calculades per integració unidimensional reiterada

L’augment de la quantitat d’aigua que ho fa possible pot ésser degut al desglaç, fenomen característic de les zones periglacials gelifluxió , a la pluja, o a la fusió de les neus Si l’aigua continguda no supera uns certs límits límit de plasticitat, el moviment té unes característiques menys acusades en cas contrari, hi ha formació d’una colada de fang, així com d’una anfractuositat o amfiteatre en el lloc del despreniment Les colades de solifluxió poden tenir en certs casos efectes importants taponament d’una vall originant un llac més o menys durador, desplaçament del curs d’un riu, etc

El llogaret de Mesons, situat entre les viles de Junyent i Castellàs, prop de Freixa, apareix documentat l’any 1089, com a límit, a llevant, del castell de Rocafort La seva església, dedicada a sant Cristòfol, és inclosa en la relació d’esglésies parroquials visitades pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona a la diòcesi d’Urgell, els anys 1314-15, i pertanyia al deganat de Montenartró, on encara consta en un llistat d’esglésies parroquials datat al final del segle XV Posteriorment passà a dependre de l’església de Vilamur, d’on fou segregada al principi del segle XX per a ésser integrada a…

Aquest castell, avui desaparegut, fou el centre d’una quadra sorgida en el límit de migjorn del terme del castell d’Àger Aquesta fortalesa, situada en un puig a ponent de Cas, és esmentada per primera vegada l’any 1066, en què Arnau Mir de Tost i Arsenda, la seva muller, infeudaren el puig de Montesquiu, dins el terme del castell d’Àger, a Galceran perquè hi aixequés un castell Arnau Mir segurament havia conquerit i aprisionat l’indret vers 1057 La quadra de Montesquiu s’integrà al vescomtat d’Àger després de la mort d’Arnau Mir Al redós del castell s’hi formà un vilatge, avui despoblat

Torre d’origen islàmic edificada al sud-est del terme de Bellcaire i tocant a Filella El 1091 consta com a simple almúnia d’Alfiz , encara que en la segona repoblació de Bellcaire, el 1139, hom diu que la torre d’Afif i el seu terme són limítrofs d’altres termes de torres com la Faneca, el Penal amb el seu albacar i Filella La darrera referència a aquesta torre i el seu terme es troba el 1162, com a límit d’un alou atorgat a Bellcaire pels comtes Ermengol VII i Dolça a favor de Jaume Genovès La identificació actual d’aquest topònim podria correspondre al mas Picollà