Resultats de la cerca

Situació Queden notables restes de murs de la fortificació i la torre de planta quadrada, molt espoliats per la construcció de bordes veïnes ECSA - R Larrègula Les restes del castell d’Enrens es troben enlairades a la riba esquerra de la Noguera, arrecerades a la solana d’un dels primers esglaons de la Faiada de Malpàs, prop del Pont de Suert El seu territori, poc extens, és drenat per barrancs i rierols, amb bancals pronunciats i estrets Per la collada de Sant Roc es comunica amb l’antiga Vilba i la zona de la Llevata, i per la de Cabossi, amb Celles i la vall principal Des d’aquesta talaia…

De família de teixidors, hagué d’abandonar els estudis per a dedicar-se a l’ofici familiar De temperament autodidàctic i creador, fundà el 1905, després d’uns contactes truncats amb l’Escola Moderna de Ferrer i Guàrdia, l’Escola Horaciana El decenni següent fou decisiu en la seva orientació El curs 1912-13 deixà l’Escola i es diplomà a Ginebra a l’École des Sciences de l’Éducation, i descobrí l’escola geogràfica francesa de P Vidal de la Blache i el geògraf J Brunhes Anà contractat a Bogotà 1915-18, on fou rector del Gimnasio Moderno, del qual renovà l’orientació pedagògica Simultàniament…

El territori, pla al sector oriental, dins la plana alluvial del Túria, s’alça vers l’W en una sèrie de turons que formen la transició de l’Horta i el Camp de Túria, coberts en part per pinedes i per matollar El secà 900 ha ocupa les parts menys planes i es troba en regressió els darrers anys a causa de les construccions industrials i residencials els principals conreus són els garrofers 777 ha, la vinya i les oliveres El regadiu, que ocupava unes 750 ha el 1985, es localitza als sectors més baixos l’aigua prové, en part, del Túria a través de les séquies de Montcada, Tormos i Mestalla, i en…

És dividida en tres llibres El primer narra la joventut de Curial , cavaller pobre, educat a la cort del marquès de Montferrat, del qual s’enamora Güelfa, vídua jove, germana del marquès Curial defensa i salva la duquessa d’Ostalric, acusada falsament d’adulteri, i el pare d’aquesta, el duc de Baviera, ofereix a Curial la mà de la seva filla segona, Laquesis, i la successió al ducat, fet que posa Curial en una situació difícil que determina un seguit d’incidències i conflictes sentimentals al llarg de l’obra En el llibre segon, Curial fa de cavaller errant anant al torneig de Melun torna a…

Després que els homes de Girona lliuraren la ciutat a Lluís el Piadós 785, hom organitzà el comtat, que fou encomanat a Rostany, segurament un franc, i que estenia la seva jurisdicció des del comtat d’Empúries i la mar fins al Montseny i la Tordera per la banda de ponent i les muntanyes d’Osona o les Guilleries pel nord-oest, incloent-hi aleshores el  pagus de Besalú El segon comte fou Odiló 812-817, i el 817 el comtat fou integrat, amb Narbona i els altres comtats orientals de Barcelona, d’Empúries i de Rosselló, a la marca de Septimània En morir Odiló, Berà de Barcelona fou nomenat comte de…

Aquest vell monestir ribagorçà es localitzava a l’extrem ponentí del comtat, entre els pobles de Seira i Barbaruens, a la riba esquerra del barranc de Barbaruens Al segle XI el ric arxiu d’aquest monestir anà a parar a Sant Victorià de Sobrarb, on molts dels pergamins van ésser manipulats, falsificats, o simplement perduts, cosa que dificulta escriure’n la història Taverna es troba a la zona de contacte amb la capçalera del Cinca, a la vall del Cinqueta, coneguda d’antic com a pagus Gestaniensis Tal com suggereix l’acta de dotació de Santa Maria d’Urgell, en un primer moment Sant Pere de…

El poble de Lasquarri és situat en la confluència de diversos barrancs que s’articulen entorn del de l’Oliviadre El seu castell, avui desaparegut, s’emplaçava a la part alta de la població Històricament la vila de Lasquarri es trobava, a l’inici del segle XI, a la línia defensiva de la frontera amb els musulmans i depenia del castell de Llaguarres L’any 1023, el rei Sanç III de Pamplona i de Ribagorça, essent a la cort de Nájera, donà al monestir urgellès de Sant Serni de Tavèrnoles “ villam que est in Ripacorcia nucupta Alasquorre ” amb tot el seu terme i amb les seves esglésies, quan hagués…

El castell de Senyiu era el més important de la vall drenada per la Valira o vall de Senyiu Encimbellat sobre un esperó rocós 1 278 m dominava des de ponent tot el sector central i alhora pel nord l’important coll d’Espina, de pas obligat a l’eix transversal de comunicacions de l’Alta Ribagorça, vers la vall de Benasc, que encara aprofita la C-144 El topònim és esmentat ja al segle IX La vàlua d’aquest castell queda demostrada perquè ja el 938 donava nom a la valle Singicitana o pau Singicitano 988 Una notícia retrospectiva de l’any 976 assabenta que el castello de Senyiu, i per tant el…

Situació Vista parcial de les ruïnes d’aquesta església, on s’observa l’arrencada de l’arc presbiteral de l’absidiola oberta al mur de tramuntana i l’arrencada del brancal esquerre de l’arc presbiteral de l’absis principal ECSA - JA Adell Les ruines de l’església de Santa Maria són uns 50 m a ponent del nucli principal del conjunt d’habitatges troglodítics de Lavansa, totalment emboscades i difícils de trobar Per a arribar-hi, cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia anterior JAA Mapa 33-13328 Situació 31TCG406508 Història Fins a l’actualitat es tenen escasses notícies…

Té per genearca Burchard mort el 1040, comte al Scherragau, probablement del llinatge dels ducs de Suàbia El seu net Frederic I de Zollern o de Zolre o Zolorin mort entre el 1114 i el 1125 ja era comte de Zollern el 1111 El segon dels seus fills formà la línia del comtes de Zollern-Hohenberg , amb capital a Hohenberg, de la qual sorgiren les branques Hohenberg-Nagold extingida l’any 1417 i Hohenberg-Hohenberg extingida el 1486 i que acabà amb el comte Rodolf III de Zoller-Hohenberg mort el 1389, que vengué Hohenberg a Àustria el 1381 El primogènit continuà la línia dels comtes de Zollern ,…