Resultats de la cerca
Es mostren 8690 resultats
Kumayri
Ciutat
Ciutat d’Armènia.
Situada a 1500 m d’altitud, la voregen muntanyes pel nord i l’est Important centre tèxtil fàbriques de maquinària i electrodomèstics Fundada el 1840 amb el nom d’ Aleksandropol, el 1924 fou anomenada Leninakan fins el 1991, que adoptà el nom actual El 1988 perdé la meitat dels habitants a causa d’un terratrèmol
Djibouti
Ciutat
Capital de la República de Djibouti, a la costa meridional del golf de Tadjoura.
Concentra la meitat de la població total del territori Port important, d’una gran capacitat per a olis pesants, té aeroport internacional Fou la seu del governador francès des del 1892, i, des de la creació pels francesos d’un ferrocarril fins a Addis Abeba 1917, canalitzà la majoria del comerç exterior d’Etiòpia
Vallbona
Parròquia
Antiga quadra del municipi de Barcelona, que pertanyia a l’antiga parròquia de Sant Andreu de Palomar, a l’extrem septentrional del territori de Barcelona, a la dreta del Besòs, al límit amb el terme de Montcada i Reixac (el puig de Sant Joan, el torrent de Tapioles i el turó de les Roquetes).
És travessada per les principals comunicacions de Barcelona amb el Vallès Possessió del baró de Pinós, al s XVI hi fou construïda la important torre del Baró, refeta al s XVIII A la segona meitat del s XX hi han sorgit els barris de la Ciutat Meridiana, de la Torre del Baró i de Vallbona
el Camp de l’Arpa

Carrer de Tomàs Padró, al barri barceloní del Camp de l’Arpa
© Fototeca.cat
Barri
Barri de l’antic municipi de Sant Martí de Provençals (Barcelona) situat a la part alta del terme, al límit amb l’àrea d’urbanització prevista pel pla Cerdà.
En aquesta zona, antigament anomenada camp de l’Arca , sorgí durant la primera meitat del s XIX el barri dit de la Muntanya El 1860, quan se n'inicià la urbanització, es produí el canvi de nom Al seu extrem, hom hi construí 1902-12 l’Hospital de Sant Pau i de la Santa Creu
serpeta
Ictiologia
Peix de l’ordre dels singnatiformes, de la família dels singnàtids, de cos molt allargat (d’uns 20 a 25 cm), sense aletes pectorals, abdominals, anal, ni caudal, amb uns 30 anells al tronc i amb l’aleta dorsal sobre 10-11 d’aquests anells.
El musell representa, més o menys, la meitat de la longitud del cap És de color verd grisenc o verd d’oliva uniforme Habita als fons sorrencs poc profunds, en zones de poca salinitat, envaïdes de vegetació herbàcia com praderies de Posidomia i Zostera , de la qual es nodreix És comuna a la Mediterrània
sa Granja d’Esporles
Possessió del terme d’Esporles (Mallorca), 1 km a ponent del nucli urbà.
Antiga alqueria islàmica, fou donada per Nunó Sanç 1239 als cistercencs, que hi residiren fins al seu trasllat a la Real Venuda el 1447 a Mateu Vida, passà als Fortuny A la segona meitat del s XVIII hi fou bastida una notable casa senyorial, amb galeria de dobles arcs a la façana sobresurten els jardins
modulor
Arquitectura
Escala de proporcions arquitectòniques calculada per Le Corbusier i els seus col·laboradors.
Pren com a base dues sèries trobades mitjançant el nombre d’or i les proporcions humanes Les dimensions base són 216 cm, corresponents a l’ésser humà amb un braç alçat, i la seva meitat de 108 cm cal tenir present que l’alçada admesa per a l’esser humà és de 175 cm
costes
Dret processal
Conjunt de despeses que origina un procés i que han de pagar les parts litigants.
En el procediment penal, les costes són imposades al condemnat en el civil, com a norma general, les costes són imposades a la part les pretensions de la qual han estat totalment refusades Si l’estimació o desestimació és parcial, cada part ha de pagar les causades a instància seva i les comunes per meitat
Asahi Shimbun
Periodisme
Diari japonès, el de més tiratge del món (fundat l’any 1879).
La difusió a la meitat dels anys noranta era d’uns dotze milions d’exemplars diaris, repartits entre l’edició del matí i la de la tarda Cap a l’any 1956 adoptà el sistema de composició automàtic mitjançant ordinadors Hom imprimeix el diari a cinc ciutats alhora Tòquio, Osaka, Nagoya, Kitakyūshū i Sapporo
carboner | carbonera
Oficis manuals
Persona que es dedica al carboneig com a ofici.
El carboneig fou practicat fins a la disponibilitat de fonts d’energia altres que el carbó vegetal Als Països Catalans desaparegué durant la primera meitat del segle XX Els carboners eren sovint itinerants i llur feina, sotmesa a un règim temporal Gaudien de poca consideració social Per a la fabricació del carbó utilitzaven la carbonera
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina