Resultats de la cerca
Es mostren 5704 resultats
Parròquia de Malpàs (Sant Martí de Riucorb)
Art romànic
El lloc de Malpàs és esmentat com a parròquia del bisbat de Vic en una llista de parròquies de mitjan segle XI Entre les afrontacions del castell de Valerna Verdú, del 1080, a migdia, consta el terme de Malpàs El 1082, en descriure’s les afrontacions del castell de Montalbà, es diu que aquest limitava a migdia amb el terme de Verdú i anava fins al terme de Malpàs Fou una parròquia efímera, de la qual no ha restat cap testimoni i es desconeix també el titular La partida de Mompàs en recorda l’emplaçament
ritme llombard
Música
Ritme que consisteix en la successió alterna de valors breus i llargs, de manera que els breus siguin mètricament més accentuats que els llargs (sempre valors amb punt).
Cas particular de ritme contrari , el seu ús fou característic de l’anomenat estil llombard, propi dels músics del nord d’Itàlia d’aproximadament mitjan segle XVIII, especialment els compositors i intèrprets de música per a cordes La seva notació podia incloure l’ús de figures reals, és a dir, que representessin el valor real de cada nota, o, més sovint, l’ús de figures iguals que, per conveni d’interpretació, calia tocar de forma desigual -unes més breus que les altres en la manera descrita- notes inégales
nou
Música
Part de l'arc -la més propera a la mà- que subjecta les cerres al taló.
En els arquets que es construïren entre els segles XV i XVII, aquesta peça restava encastada en un encaix, en el qual es mantenia fixa per mitjà de la pròpia tensió de les cerres A mitjan segle XVII aparegué el nou sistema de cremallera, que, en permetre situar la nou en diferents posicions, feia possible variar la tensió de l’arc Aquest sistema fou substituït a partir del segle XVIII per un altre de basat en un vis sens fi, que permet una variació contínua i més precisa de la posició de la nou
Jorge García Camuñas

Jorge García Camuñas
Arxiu J. García
Futbol sala
Jugador de futbol sala.
Conegut com Perico , jugà principalment en la posició d’ala Debutà a la divisió d’honor amb l’Industrias García Al final de la dècada de 1990, fitxà pel Futbol Club Barcelona, a divisió de plata, amb el qual ascendí a divisió d’honor la temporada 1999-2000 Posteriorment jugà a l’Ourense Futbol Sala 2001-02, al Futbol Sala Gavà 2002-03, al Gasifred d’Eivissa 2003-04, al Manresa Futbol Sala 2004-07 i a L’Hospitalet Bellsport 2007-08 Es retirà a les files del Manresa a mitjan temporada 2008-09
Manuel Badiola Otegi
Alpinisme
Alpinista.
S’inicià a les muntanyes d’Atxarte i el 1977 assolí el cim del Noshaq 7492 m, a l’Hindu Kush A mitjan anys vuitanta del segle XX, entrà en contacte amb l’Agrupació Científico-Excursionista de Mataró i participà en expedicions al Lhotse Shar 8400 m els anys 1984, 1987 i 1990, i al Makalu 8463 m el 1991 Fent cordada amb Carles Vallès, completà escalades d’envergadura, com les primeres ascensions estatals al Lhotse Shar 1990 i al pilar oest del Makalu 1991, on perdé la vida durant el descens
Francesc Aymar Terricabres
Hoquei sobre patins
Jugador i entrenador d’hoquei sobre patins.
Davanter format a les categories inferiors de l’Sferic de Terrassa, debutà a divisió d’honor la temporada 1972-73 Posteriorment jugà al Sentmenat, al Mollet en dues etapes, al Piera i al Cerdanyola, equip on es retirà Com a tècnic, entrenà els equips inferiors del FC Barcelona i també fou el segon entrenador del primer equip Des de mitjan temporada 1992-93 fou el màxim responsable de l’equip blaugrana, al capdavant del qual estigué fins la temporada 1994-95 Guanyà una Copa del Rei 1994 i una Lliga Catalana 1995
Carles d’Albert Muntadas
Futbol
Directiu de futbol.
Assumí la presidència del Club Deportiu Espanya Industrial a mitjan anys cinquanta La temporada 1955-56, per poder disputar la promoció d’ascens a primera divisió, modificà els estatuts del club, es desvinculà de la seva relació d’equip filial del Futbol Club Barcelona i canvià el nom del club per Club Deportiu Comtal L’equip jugà la temporada 1956-57 a primera divisió, però baixà a la següent Tot i la desvinculació amb el FC Barcelona, molts dels seus jugadors passaren per les files del Club Deportiu Comtal
Salvat
Editorial
Empresa editorial fundada el 1898 amb el nom de Salvat i Fill per Manuel Salvat i Xivixell.
Amb seu al carrer Mallorca de Barcelona, fins que fou adquirida 1988 tingué un caràcter eminentment familiar En morir el fundador 1901, n’assumí la direcció el seu fill Pau Salvat i Espasa , el qual engrandí el negoci, que passà als seus fills Pau, Santiago i Ferran 1923, els quals fins entrats els anys trenta modernitzaren a fons l’empresa i la convertiren en una de les capdavanteres del sector a l’estat tant en l’aspecte tecnològic, incorporant els darrers avenços en màquinària, com en l’aspecte comercial i de distribució de la producció Mostra d’aquest creixement és l’augment dels actius…
la Donzell d’Urgell
la Donzell d’Urgell
© Fototeca.cat
Poble
Poble (457 m d’alt.) del municipi d’Agramunt (Urgell), situat en un planell al cim de la serra de Montclar.
Es troba a uns 6 km al N d’Agramunt Forma un clos tancat i reclòs sobre si mateix, amb un entramat interior de placetes i carrers ombrívols, de passos coberts i típics racons Aquest és un dels pobles més secaners de la Ribera de Sió Un camí en bon estat uneix el poble amb el cap municipal i un ramal asfaltat de 3 km el comunica amb la carretera d’Agramunt a Artesa de Segre Façana principal de l'església de Sant Pere © Antonio Mora L’església parroquial de Sant Pere, d’una nau i campanar de torre quadrada, és d'estil…
seca
Numismàtica i sigil·lografia
Casa o taller on és encunyada moneda.
En un principi, i per remarcar probablement el caràcter sagrat que hom donava a la moneda, els tallers monetaris eren agregats als temples, com ara l’Herèon de Samos, el Tesèon d’Atenes o el temple de Juno a Roma A l’època medieval, inicialment, la fabricació de la moneda era generalment contractada a particulars per part dels comtes, i les seques poden ésser considerades tallers privats sotmesos a control per mitjà de funcionaris oficials Els reis de Catalunya-Aragó tingueren al Principat una seca reial, la de Barcelona, que funcionà des del 1208 A mitjan s XIII fou creada la de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina