Resultats de la cerca
Es mostren 1388 resultats
Ramon de Torroja
Història
Noble.
Sembla que era fill de Ramon de Torroja, conseller de Ramon Berenguer IV El 1153 fou tramès com a ostatge a Gènova fins que els genovesos rebessin els 16 000 morabatins amb què s’estimà l’ajut prestat per aquests al comte de Barcelona en la conquesta de Tortosa El 1162 fou un dels testimonis del testament sacramental del comte Ramon Berenguer IV, i el 1195 pactà amb el monestir de Poblet unes transaccions sobre l’Espluga i Vimbodí, que més tard foren causa de molts litigis Era casat amb Gaia de Bas El 1181 féu un primer viatge a Sardenya amb la seva muller per defensar, juntament…
Ascanio Maria Sforza
Cristianisme
Eclesiàstic italià.
Fill del duc de Milà Francesc I i de Blanca Maria Visconti Bisbe administrador de Pavia 1479-1505, nomenat cardenal diaca per Sixt IV 1484, bisbe de Novara 1484-85, 1503-05 i administrador dels bisbats de Cremona 1486-1505 i de Pesaro 1488-91, seguí la política del seu germà Lluís I, usurpador de Milà, que pertanyia al seu nebot el duc Joan Galeàs I, casat amb Isabel d’Aragó-Nàpols La seva intervenció en el conclave del 1492 fou decisiva per a l’elecció de Roderic de Borja, el qual, esdevingut papa amb el nom d’Alexandre VI, el nomenà vicecanceller de l’Església, legat a Bolonya…
Sant Vicenç de Sagramorta (Alp)
Art romànic
Antiga parròquia, avui desapareguda, situada a l’actual despoblat de Sagramorta, prop del torrent del coll del Pal, dit també de Sagramorta, que és afluent del riu d’Alp L’esment més antic d’aquesta església cal cercar-lo en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, document pretesament redactat el 819, però que en realitat fou confegit vers la segona meitat del segle X Dues notícies del 1282 es refereixen a aquesta parròquia Aquell any, Ermengol d’Alp i la seva muller van vendre a Arnau Veciat dues terceres parts i a Jaume Coc la tercera part restant de la vila de Sagramorta amb els homes,…
al-Azraq
Història
Capitost musulmà.
Pocs anys després d’acabada la conquesta del Regne de València per Jaume I de Catalunya-Aragó 1245 es posà al capdavant dels musulmans de la part meridional del país rebellats contra el rei ocupà, entre d’altres, els castells de Gallinera, Serra, Pego i Penàguila, i mantingué la revolta fins el 1258 amb l’ajuda d’Alfons X de Castella, que disputava a Jaume I la possessió d’algunes zones del País Valencià Les forces d’al-Azraq, d’altra banda, havien augmentat considerablement com a reacció contra l’ordre d’expulsió dels musulmans donada per Jaume I el 1248 Tanmateix, enganyat per Jaume I, al-…
Simó de Guardiola i Hortoneda
Història
Política
Eclesiàstic i polític.
De família de la petita noblesa, professà a Montserrat, on estudià i més tard ensenyà del 1806 al 1814 fou el capellà del convent de San Plácido a Madrid Elegit abat de Montserrat 1814-17, hi començà la reconstrucció del monestir i reinstaurà el culte i l’escolania Bisbe d’Urgell el 1827, fou el primer català a ocupar aquesta mitra en els temps moderns Començada la Guerra Civil, dirigí la junta carlina del Principat abans que fos institucionalitzada pel pretendent El 1835, expulsat d’Espanya, s’establí a Montpeller, des d’on governà la diòcesi durant la guerra arribà a ordenar clandestinament…
Frederic Despalau i Salgueda
Historiografia catalana
Literatura catalana
Cavaller i dietarista.
Fill del donzell barceloní Miquel Despalau i d’Àngela Salgueda, contragué matrimoni amb Aldonça de Sarrià i de Meca estava emparentat amb altres llinatges de la noblesa del Principat com els Erill, els Alentorn, els Salbà o els Calders Drassaner major del General, tingué una presència continuada en les ambaixades que la Diputació feu durant les últimes dècades dels s XVI al Consell barceloní, als virreis i a altres institucions i persones principals En el moment de fer testament, al febrer del 1601, no tenia cap fill, per la qual cosa designà com a hereu Dalmau Enric Despalau, nebot…
,
Ramon IV de Tolosa
Història
Comte de Tolosa (1088-96), fill de Ponç III i d’Almodis de la Marca.
Rebé de la seva mare el comtat de Sant Gèli, que tenia com a esponsalici Des del 1066 era comte de Roergue, de Nimes i de Narbona Succeí a Tolosa i Albigès el seu germà Guillem V Es casà amb una cosina germana seva, Eldearda morta abans del 1089, filla de Folc Bertran I de Provença a Forcalquier, que li dugué en dot drets sobre la meitat d’aquest comtat Havent estat separat d’aquesta per parentesc, es casà amb Mafalda de Sicília el 1080, i després amb Elvira, filla natural d’Alfons VI de Castella-Lleó, el 1094 El 1095 prengué la creu abans que ningú i participà en la primera croada del 1096,…
Antoni Maria Gallissà i Soqué
Arquitectura
Arquitecte.
Titulat el 1885 Fou professor a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona Collaborà amb Elies Rogent, Domènech i Montaner i Josep M Jujol, entre altres La seva arquitectura modernista és coherent i uneix una tècnica depurada a un exhaustiu sentit decoratiu, que utilitzà com a llenguatge per a refermar el sentit nacional de Catalunya Entre les seves obres més notables sobresurten la reforma de casa seva a Barcelona, al carrer d’en Gignàs, una sèrie de panteons, com els de la família de la Riva a Barcelona i els de la família Arús a Vilassar de Mar i Lloret de Mar, la casa Pujol a Esplugues de…
baronia de Santa Pau
Geografia històrica
Jurisdicció senyorial centrada al castell de Santa Pau i que comprenia, ultra l’antic terme del castell de Finestres (les parròquies de Santa Maria de Finestres, Sant Aniol de Finestres, Santa Maria de Santa Pau, Sant Esteve de Llémena, Sant Andreu de Sobre-roca i les Medes), les parròquies de Sant Miquel de Sacot, Santa Maria de Batet, Sant Julià del Mont i Sant Vicenç del Sallent.
Al s XIII ja pertanyia al llinatge dels Santapau Per raó d’uns béns dotats que li eren deguts, Joana d’Oms i de Ribelles interposà plet al seu germà Galceran I Ademar, i després al fill i successor d’aquest, Hug V Ademar de Santapau i Roís de Liori El 1445 recaigué sentència, confirmada el 1446 i el 1449, en favor de Joana, i el 1456 la cúria de Besalú vengué la baronia —aleshores en possessió de la filla d’Hug V— al marit de Joana, Berenguer V d’Oms, com a major oferent en encant públic fet amb motiu de l’execució de la sentència El baró Antoni I d’Oms de Santapau i de Sentmenat vinculà la…
vescomtat de Castellnou

Armes dels Castellnou
Història
Nom que prengué, a partir del 1020, el vescomtat de Vallespir.
La seva extensió comprenia el Vallespir alta i mitjana vall del Tec fins a Morellàs, la regió dels Aspres alt Rosselló i la vall mitjana de la Tet En fou capital el castell de Castellnou esmentat el 994, situat al cor dels Aspres, bressol de la família vescomtal d’aquest nom, els avantpassats de la qual senyorejaven, des del segle X, el castell de Cameles, dins el territori del qual fou erigit, probablement vers el 990, el castell nou Els vescomtes de Castellnou, enfortits en llur posició estratègica sobre els primers contraforts orientals del Canigó i a la xarnera de les possessions…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina