Antiga parròquia, avui desapareguda, situada a l’actual despoblat de Sagramorta, prop del torrent del coll del Pal, dit també de Sagramorta, que és afluent del riu d’Alp. L’esment més antic d’aquesta església cal cercar-lo en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, document pretesament redactat el 819, però que en realitat fou confegit vers la segona meitat del segle X. Dues notícies del 1282 es refereixen a aquesta parròquia. Aquell any, Ermengol d’Alp i la seva muller van vendre a Arnau Veciat dues terceres parts i a Jaume Coc la tercera part restant de la vila de Sagramorta amb els homes, les dones i tots els drets senyorials que rebien en l’esmentada vila i en el terme parroquial de Sant Vicenç. El mateix any 1282, el rector de Talltendre, P. de Pi, va comunicar a Simó Nebot, prevere de Sagramorta, que en endavant no celebrés els oficis divins a l’església de Sagramorta si hi era present P. de Torrent, perquè es trobava excomunicat; la raó era que quan Ermengol d’Alp capturà l’esmentat P. de Pi, ell l’ajudà. Entre els anys 1312 i 1314, en una visita feta per ordre de l’arquebisbe de Tarragona, consta com a parròquia i se li calcula una renda anyal de 16 lliures. El vilatge de Sagramorta desaparegué al segle XV.
Segons J. Martí Sanjaume, al principi del segle, encara es conservava de l’església un metre de paret de pedra i calç. Era de nau única amb un absis i tenia una porta oberta al mur de migdia.