Resultats de la cerca

Guanyà el premi de l’estat italià amb la seva òpera La Mandragola 1925 A partir del 1939 residí a Los Angeles EUA Del seu catàleg d’obres, molt extens, sobresurten els concerts per a una i dues guitarres, d’escriptura neoclàssica, i la música per a obres de Shakespeare

Escriví novelles satíriques i obres didàctiques, on tracta problemes de la infància i de la joventut i critica el mite del superhome És autor, entre altres obres, de les comèdies Flaschmann als Erzieher ‘Flaschmann com a educador’, 1901, Das Jubiläum ‘El jubileu’, 1901 i del recull de narracions Appelschnut 1907

Conreador del dodecatonisme i capdavanter de la música electrònica, el 1951 fundà a Colònia el Studio für elektronische Musik, i escriví obres de caràcter obertament avantguardista, com Quatre peces 1956, Rèquiem , per a recitador i cinta magnetofònica 1957, Selecció 1960, etc És autor d’obres teòriques sobre la música serial

Estudià al Conservatori del Liceu de Barcelona, on es graduà 1954 Anà als EUA, on es graduà a la Julliard School of Music 1960 i al New York College of Music 1961-62 i fou deixeble, entre d’altres, d’A Copland Estudià també a la Instrumental Walden School de Nova York 1962-63 i fou cap del departament de Música de l’Escola Internacional de les Nacions Unides 1963-1970 Professor de composició a la Carnegie-Mellon University 1970, és membre de l’American Music Center i de la Hispanic American Society Entre les seves obres cal esmentar les òperes Botxí, botxí 1982, posada en escena al 2007,…

Vida Estudià violí i composició al Conservatori de Cracòvia, i posteriorment musicologia amb Z Jachimecki El 1953 compongué Música per a corda-Nocturne , la primera obra orquestral dodecafònica polonesa Fou crític musical entre el 1953 i el 1959, i a partir d’aleshores es dedicà a la composició i a l’ensenyament Des del 1965 i fins a la seva jubilació treballà a l’Studio Experimental de la Ràdio Polonesa a Varsòvia Artista d’immensa creativitat i activitat, Schäffer fou un músic intuïtiu i divers escriví abundant obra escènica en destaca l’òpera radiofònica Monodrama , 1968, que…

Vida i obra Notari de professió, fill i net de notaris Defensor i propagador apassionat de la llengua catalana, ha estat considerat precursor del renaixement literari valencià Redactà i publicà nombroses obres lingüístiques amb el propòsit d’enaltir la llengua autòctona, per bé que algunes tenen com a objectiu l’aprenentatge del castellà Lingüista intuïtiu i poc original, al marge de la illustració valenciana, fou autor d’obres apologètiques com Epítome del origen y grandezas del idioma valenciano 1734 i Cualidades y blasones de la lengua valenciana 1752 conté un catàleg de les seves obres…

Estudià a l’Escola Superior Tècnica de Hèlsinki i obrí un taller a Jyväskylä, Keski-Suomi El 1925 es casà amb la també arquitecte Aino Marsio, amb qui collaborà intensament Pertany a la denominada tercera generació d’arquitectes moderns, nascuda en el clima del funcionalisme i que intenta d’independitzar-se dels seus dogmes Sense teoritzar, aportà nous elements, una major modèstia pavelló de Finlàndia a l’exposició de París, 1936, més tecnologia biblioteca de Viipuri, 1927-35, més atenció a la vida de l’home sanatori de Paimio, Turku ja Pori, 1932, més compte en els detalls, preocupació pels…

El mecenes i colleccionista Rafael Tous dona al MACBA la seva collecció d’obres d’art conceptual, formada per prop d’un miler d’obres d’una trentena de destacats artistes d’aquest corrent És una de les donacions més importants en la història de l’art català de les darreres dècades

Estudià a la Royal Academy of Dramatic Arts Les seves dues obres de més èxit, Entertaining Mr Sloane 1964 i Loot 1966 ridiculitzen mitjançant diàlegs incisius i d’una gran agilitat les convencions i les institucions socials Altres obres seves són Crimes of Passion 1967 i What the Butler saw 1969 Morí assassinat

El 1785 fundà a Gotha una editorial que, més tard, es transformà en Institut Geogràfic Aquest ha publicat obres famoses arreu del món, com l' Almanac Gotha , el Gran Atles Geogràfic de Stieler , etc La mateixa casa editorial amb seu a Darmstadt també s’especialitzà en la publicació d’obres d’heràldica