Resultats de la cerca
Es mostren 1833 resultats
Cota zero. Revista d’Arqueologia i Ciència
Historiografia catalana
Publicació independent, de periodicitat anual, fundada al maig del 1985 i dirigida per Walter Cruells, Maria Dolors Molas i Imma Ollich.
Com a membres de la redacció hi han figurat Dolors Buxó, Maria del Mar Espadaler i Miquel Molist Cada número inclou articles de temàtica variada relacionats amb l’arqueologia catalana i un dossier que analitza un tema en profunditat El primer dossier es dedicà a l’arqueologia urbana i el patrimoni el segon, als ritus de la mort a l’antiguitat el tercer, al megalitisme el quart, als mètodes científics aplicats a la reconstrucció paleoambiental de la prehistòria el cinquè, a la paleoantropologia el sisè, a l’arqueologia dels poblats medievals abandonats el setè, a l’agricultura orígens, adopció…
Ricardo Sánchez Lozano

Ricardo Sánchez Lozano
MUSEU COLET
Atletisme
Atleta, jugador d’handbol i directiu.
Membre del Club Natació Barcelona, es proclamà campió de Catalunya de llançament de disc 1949 i subcampió de llançament de pes Disputà els Jocs Universitaris formant part de la selecció espanyola El 1945 fitxà per la secció d’handbol del Futbol Club Barcelona, on acabà exercint d’entrenador, i guanyà tres Campionats d’Espanya i tres de Catalunya 1946, 1947, 1949 d’handbol d’onze Fou subcampió de Catalunya d’handbol de set amb l’Eurocap El 1954 assumí la secretaria tècnica de la Federació Catalana d’Handbol i el 1956 fou nomenat seleccionador espanyol Fou fundador i director 1960-…
Missió Planeta Terra
Astronàutica
Projecte espacial en el qual participen onze membres de l’Agència Europea de l’Espai, a més dels EUA, Rússia, el Japó, la Xina, Brasil, Pakistan i l’Argentina.
Té com a objectiu estudiar les relacions entre l’atmosfera, l’oceà i la terra ferma, tenint en compte els factors naturals i els lligats a l’activitat humana
cobla

Cobla La Principal de la Bisbal
© Fototeca.cat
Música
Conjunt instrumental popular català, en el qual predominen els instruments de vent, que executen la música de diferents danses populars, en especial de la sardana.
És formada per onze músics que toquen els instruments següents el flabiol i el tamborí , tocats pel mateix instrumentista, dos tibles en fa, dues tenores en si, dos cornetins o trompetes en si, dos fiscorns , un trombó i un contrabaix El binomi flabiol-tamborí, base de la cobla, es dóna a tot Europa des de molt antic Al segle XIV hom troba cobles de joglars formades per tres o quatre músics La cobla catalana, a semblança del conjunt instrumental de vent que acompanyava la dansa alta europea del segle XV, té un instrument del registre tenor que ocupa la part central Pep Ventura…
actualitats
Cinematografia
Reproducció cinematogràfica de realitats pròximes en el temps.
Originat a França, amb els films dels Lumière, assolí un ràpid èxit popular que determinà l’aparició de les actualitats reconstituïdes , com el Xoc de dos transatlàntics de Fructuós Gelabert, que donaven una versió trucada de fets autèntics Baltasar Abadal, Segon de Chomón, Francesc Tramullas, Josep Gaspar i l’empresa Cuesta foren els iniciadors del gènere als Països Catalans Vers el 1910 les cases productores franceses Pathé i Gaumont fixaren la fórmula de les revistes d’actualitats muntatge de fragments de temes diversos —fets polítics, bèllics, esportius, artístics modes, etc—, amb una…
dinastia d’Accad
Història
Dinastia semítica de Mesopotàmia (2371-2191 aC) originada al país d’Accad (al nord de Sumer i al centre de Mesopotàmia) i que tingué la ciutat d’Agade o Accad com a capital.
Fundada per Sargon , el més gran dels seus sobirans, consta d’onze reis, els cinc primers dels quals importants Sargon, Rimush, Manishtusu, Naram-Sin i Shar-kali-sharri Finí, pràcticament, amb la derrota d’aquest darrer a mans dels guti, muntanyencs del Zagros, bé que continuà encara algun temps, de forma molt precària, amb altres sis reis sense cap rellevància La dinastia d’Accad presenta algunes característiques força originals el seu poder és basat en l’element semític de la població, autòcton o, com creuen alguns, immigrat al país des de Síria poc abans de la pujada al poder…
Gerard López i Segú
Futbol
Futbolista i entrenador de futbol conegut amb el nom de Gerard.
Germà del també futbolista Sergi López i Segú Granollers, Vallès Oriental 6 d’octubre de 1967 - 4 de novembre de 2006, que jugà al primer equip del Futbol Club Barcelona en 1987-91, a onze anys ingressà a la Masia , l’escola de futbol del Futbol Club Barcelona Migcampista, debutà com a professional al Barça B la temporada 1996-97 En la primera divisió jugà al València durant tres temporades 1997-2000, amb una cessió a l’Alavés 1998-99, i el FC Barcelona 2000-05, amb el qual hi jugà 176 partits, marcà 19 gols i guanyà la Lliga 2005 i la Copa Catalunya 2004, 2005 Posteriorment…
,
Ramon Coll i Huguet

Ramon Coll i Huguet
© Família Coll
Música
Pianista.
Nascut en una família de músics, inicià els estudis musicals molt jove A onze anys celebrà el seu primer concert amb orquestra Concert núm 1 , de Beethoven A catorze finalitzà els estudis al Conservatori de Palma i obtingué el títol de professor de piano amb les màximes qualificacions Amb divuit anys guanyà el segon premi al Concurs Internacional de Piano Frédéric Chopin de Valldemossa, el premi extraordinari Magda Tagliaferro i el premi de l’Institut Francès de Barcelona El 1960 es traslladà a París per treballar amb M Tagliaferro Ingressà al Conservatori Nacional Superior de…
,
Rafael Esteve i de Miguel

Rafael Esteve i de Miguel
© Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya
Medicina
Metge.
El 1948 es llicencià a la Universitat de Barcelona, i el mateix any guanyà per oposició la plaça d’intern de cirurgià d’urgències de l’Hospital Clínic i ajudant de pràctiques de la facultat Per tal d’especialitzar-se en Cirurgia Ortopèdica i Traumatològica COT, amplià estudis becat al Nutfield Orthopaedic Centre, a Oxford, sota la direcció de Josep Trueta 1949-53, el qual el 1958 li dirigí la tesi sobre els efectes de la poliomielitis En tornar, treballà a l’Hospital d’Infecciosos actualment Hospital del Mar fins el 1965, i es dedicà sobretot a tractar les seqüeles de la poliomielitis Des del…
ruleta

Ruleta: a l’esquerra, la taula i diverses juguesques; a la dreta, la roda
© Fototeca.cat
Jocs
Joc d’atzar que es juga contra un banquer (representat pel crupier) i en el qual els jugadors intenten de vaticinar la posició que ocuparà, en deturar-se, una bola que gira en sentit contrari i pel damunt d’una roda horitzontal dividida en compartiments numerats vermells i negres.
Al costat de la roda horitzontal hi ha una taula on hom fa les juguesques La taula té 37 quadrícules, numerades del 0 al 36 i sis caselles —anomenades “parell” pair , “senar” impair , “vermell” rouge , “negre” noir , “passa” passe i “manca” manque Són negres els números 2, 4, 6, 8, 10, 11, 13, 15, 17, 20, 22, 24, 26, 28, 29, 31, 33 i 35 Hom considera passa els números que van del 19 al 36 i manca els números que van de l’1 al 18 El zero és número independent i correspon sempre a la banca Hom pot jugar a un sol número ple i si guanya li correspon trenta cinc vegades el que ha jugat…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina